va ser un compositor i crític musical suec.

Biografia Gösta Nystroem era fill del director de l'escola Karl Johan Nyström i d'Amanda Sofia, de soltera Nilsson. Els pares eren tots dos de Rytterne, a Västmanland, però Gösta, el seu germà gran i la seva germana petita van néixer a Silvberg, on els pares van viure durant uns anys i on el seu pare era professor a l'escola d'Ulvshyttan. Quan Gösta Nystroem era petit, però, la família es va traslladar a Österhaninge, a Södermanland, i va viure a l'escola del costat de l'església, on també va néixer el seu germà petit.Sveriges befolkning 1900, CD-ROM, Sveriges Släktforskarförbund/Riksarkivet Durant la infància de Nystroem, la família va patir una tragèdia quan el fill gran Ture, a l'hivern de 1902, es va disparar accidentalment i va morir durant una excursió d’esquí amb Gösta. L'any següent<ref>Runqvist, Harry, 1961: Om Österhaninge kyrka och kyrkbygden</ref> la seva casa, l'escola, es va incendiar.Nystroem, Gösta, 1968: Allt jag minns är lust och ljus

De jove, Nystroem també va ser artista plàstic i un dels primers cubistes suecs. Però va decidir dedicar-se a la composició i es va formar primer al Musikkonservatoriet de Estocolm entre 1913 i 1914, i després amb el professor Liebermann a Copenhaguen, on també va residir entre 1916 i 1920. A París, on va viure del 1920 al 1932, va estudiar inicialment composició amb Vincent d'Indy i direcció amb Camille Chevillard, i durant els darrers anys parisencs va estudiar composició amb Leonid Sabanéiev.

A París va rebre una forta influència de Claude Debussy i Ígor Stravinski, cosa que es reflecteix, entre altres obres, a la suite per a piano Regrets (1924) i al poema simfònic Ishavet (1925), i més endavant també d'Arthur Honegger. Després d’haver viscut a França durant diversos anys, a la primera meitat de la dècada de 1930 es va traslladar a Göteborg, on entre 1932 i 1947 va treballar com a crític musical al Göteborgs Handels- och Sjöfarts Tidning.

Posteriorment es va establir a Särö, a la costa oest de Suècia, al sud de Göteborg. Tant com a persona com a compositor, depenia de viure a prop del mar. Va ser elegit membre de la Musikaliska akademien el 1941, i va rebre el títol de doctor honoris causa en filosofia per la Universitat de Göteborg el 1958. Nystroem va ser membre del Publicistklubben i de la Svenska journalistföreningen. Va ser nomenat cavaller de l'Vasaorden el 1946Sveriges statskalender för året 1950, [amb annex], publicada per disposició reial de l’Acadèmia de Ciències, Uppsala i Estocolm 1950, ISSN 0347-7223, secció 976 i també membre de la Musikaliska akademien (1941).Sveriges statskalender för året 1945, [amb annex], publicada per disposició reial de l’Acadèmia de Ciències, Uppsala i Estocolm 1945, ISSN 0347-7223, secció 846

L’any 1958, Nystroem va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Göteborg.

Gösta Nystroem va estar casat des de 1921 amb l’escultora Gladys Heyman (1891–1946) i, a partir de 1950, amb Helen Lyon (1897–1990), en el segon matrimoni d’aquesta. Amb la seva primera esposa va tenir tres filles: la dissenyadora tèxtil Joy Zandén (1922–2017), l’artista plàstica Liliane Nystroem (1924–1987) i Mona Batt (nascuda el 1927). Va ser avi matern dels actors Philip i Jessica Zandén.

És enterrat al cementiri superior de Hanhals.Begravda i Sverige, CD-ROM versió 1.00, Sveriges Släktforskarförbund, 2008 Els seus textos autobiogràfics pòstums es van publicar el 1968, amb il·lustracions seves, sota el títol Allt jag minns är lust och ljus.

Llista cronològica d’obres 1917, revisada el 1924: Rondo capriccioso per a violí i orquestra 1924: Regrets, 6 peces per a piano sol 1924–25: Oceà Àrtic (Ishavet o La mer arctique), poema simfònic a partir d’un ballet inacabat 1925: La torre de Babel, poema simfònic 1929–30: Concert per a cordes núm. 1 1929–31: Sinfonia breve (Simfonia núm. 1) 1932–35, revisada el 1937: Sinfonia espressiva (Simfonia núm. 2) 1934: La tempesta, música incidental per a Shakespeare 1936: El mercader de Venècia (Suite teatral núm. 4) 1940: Concert per a viola «Hommage à la France» 1940–44, revisada el 1951–52: Sinfonia concertante per a violoncel i orquestra 1942: Cançons del mar, cinc cançons per a veu amb orquestra o piano 1945: Obertura simfònica 1946–48: Sinfonia del mare (Simfonia núm. 3), sobre textos d’Ebba Lindqvist, per a soprano i orquestra 1948: A l’escull, per a veu i piano 1950: Ànima i paisatge, tres poemes d’Ebba Lindqvist per a soprano i piano 1952: Sinfonia shakespeariana (Simfonia núm. 4) 1952: Ungersvennen och de sex prinsessorna, ballet 1953: Partita per a flauta, orquestra de corda i arpa 1954–57: Concert per a violí 1955: Concert per a cordes núm. 2 1956: Quartet de corda 1956: Tre havsvisioner, cicle en tres parts per a cor mixt a vuit veus 1958: Herr Arnes penningar, òpera basada en una novel·la de Selma Lagerlöf 1959: Concert per a piano «Concerto ricercante» 195?: Somni de mig estiu, sobre textos de Martinson, per a soprano i piano 1962–63: Sinfonia seria (Simfonia núm. 5) 1963: Sinfonia di lontano 1964: Sommarmusik per a soprano i orquestra 1965: Sinfonia tramontana'' (Simfonia núm. 6)

Referències

Categoria:Morts el 1966 Categoria:Compositors d'òpera suecs Categoria:Morts a Suècia Categoria:Persones del Comtat de Dalarna Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Göteborg Categoria:Pintors suecs del segle XX Categoria:Compositors nascuts al segle XIX Categoria:Pintors morts al segle XX Categoria:Compositors suecs morts al segle XX Categoria:Pintors nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1890