L'humanisme religiós o humanisme ètic és una integració de la filosofia humanista amb els ritus congregacionals i l'activitat comunitària que se centren en les necessitats, els interessos i les habilitats humanes. Els humanistes religiosos es diferencien dels humanistes seculars caracteritzant la postura de vida humanista no teista com una "religió" no sobrenatural i estructurant la seva organització al voltant d'un model congregacional.
Els grups de cultura ètica i humanista religiosa es van formar per primera vegada als Estats Units a partir de ministres unitaris que buscaven construir una religió secular influenciada pel pensament del filòsof francès Auguste Comte.
Al segle XXI, els humanistes religiosos s'uneixen habitualment sota el paraigua de la Cultura Ètica o l'Humanisme Ètic. Aquest fenomen es centra principalment als Estats Units. Si bé un moviment ètic britànic va ser notablement actiu a finals del segle XIX i principis del XX, es va anar distanciant gradualment dels seus aspectes "religiosos" a la dècada de 1960. En canvi, va emfatitzar l'humanisme menys com una identitat religiosa i més com una etiqueta pràctica que descriu perspectives racionals i no religioses sobre la moralitat i l'ètica.
Orígens A finals del segle XX, el moviment humanista va entrar en conflicte amb grups cristians conservadors als Estats Units. L'humanisme secular s'ha convertit en la forma més destacada d'humanisme organitzat, tanmateix, l'Associació Humanista Americana assenyala que va sorgir en gran part de la Cultura Ètica, l'Unitarisme i l'Universalisme.
Revolució Francesa El culte de la raó ( ) va ser una filosofia atea ideada durant la Revolució Francesa per Jacques Hébert, Pierre Gaspard Chaumette i els seus partidaris.
El 1793, durant la Revolució Francesa, la catedral de Notre Dame de París es va convertir en un Temple de la Raó i, durant un temps, la Llibertat va substituir la Mare de Déu en diversos altars.
Positivisme A la dècada del 1850, Auguste Comte, el pare de la sociologia, va fundar el positivisme, una "religió de la humanitat" . Auguste Comte va ser estudiant i secretari de Claude Henri de Rouvroy, comte de Saint-Simon, el pare del socialisme francès. Auguste Comte va encunyar el terme "altruisme".
La BBC assenyala que «mentre que l'ateisme és simplement l'absència de creença, l'humanisme és una actitud positiva envers el món, centrada en l'experiència, el pensament i les esperances humanes».
Associació Religiosa Humanista Una de les primeres precursores de les organitzacions humanistes contemporànies va ser la Humanistic Religious Association, formada el 1853 a Londres. Aquest primer grup estava organitzat democràticament, amb membres masculins i femenins que participaven en l'elecció dels líders i promovia el coneixement de les ciències, la filosofia i les arts.
Cultura Ètica El moviment de la Cultura Ètica neix el 1876 de la mà de Felix Adler, antic membre de l’Associació Religiosa Lliure. Adler la va pensar com una religió nova, alliberada dels dogmes no científics que les tradicions religioses havien anat acumulant amb el temps, però sense renunciar al nucli ètic que, segons ell, totes compartien i que calia preservar i aprofundir.
Estava convençut que, tard o d’hora, les religions tradicionals xocarien amb una visió del món basada en la ciència. Tot i això, no creia que s’haguessin de descartar sense més els elements essencials de la religió. Per a Adler, les religions complien funcions imprescindibles: promovien l’acció moral i transmetien intuïcions profundes sobre la realitat. El problema no era tant el contingut com la forma, ja que aquestes veritats sovint s’expressaven mitjançant metàfores que ja no encaixaven amb la sensibilitat moderna. Així, per exemple, el monoteisme es fonamentava en la imatge d’una monarquia autoritària, mentre que el món contemporani començava a entendre les relacions democràtiques com l’horitzó desitjable.
Inicialment, la Cultura Ètica implicava poc en termes de cerimònies i rituals. Més aviat, la Cultura Ètica era religiosa en el sentit que jugava un paper decisiu en la vida de les persones i abordava qüestions de màxima importància. Algunes Societats Ètiques han afegit posteriorment un cert grau de ritual com a mitjà per marcar moments especials o proporcionar un recordatori tangible dels ideals humanístics.
Estats Units segle XIX Abans que el terme "humanisme" s'encunyés o fins i tot es pensés que s'integrés a la religió, ja havia existit a Amèrica, almenys en un sentit ideològic, durant molt de temps. Grups com la Free Religious Association (FRA), que es va formar el 1867, i altres grups menys radicals, formats principalment per formes extremes dels primers protestants americans, com ara els unitaris i els quàquers, havien existit des dels primers desembarcaments dels europeus a l'hemisferi occidental .
segle XX El 1915, un positivista va definir el terme "humanisme" en una revista de les Societats Ètiques Britàniques. Un altre ministre unitarista, John H. Dietrich, va llegir la revista i va adoptar el terme per descriure la seva pròpia religió. Alguns consideren Dietrich el "Pare de l'Humanisme Religiós" (Olds 1996), especialment pels seus sermons mentre servia a la Primera Societat Unitària de Minneapolis, que des de llavors ha estat considerada el "bressol de l'Humanisme Congregacional".
El 1929, Charles Francis Potter va fundar la Primera Societat Humanista de Nova York, el consell assessor de la qual incloïa Julian Huxley, John Dewey, Albert Einstein i Thomas Mann. Potter era un ministre de la tradició unitària i el 1930 ell i la seva dona, Clara Cook Potter, van publicar Humanism: A New Religion. Al llarg de la dècada de 1930, Potter va ser un conegut defensor dels drets de les dones, l'accés al control de la natalitat, les "lleis de divorci civil" i la fi de la pena capital.
El primer Manifest Humanista va ser escrit el 1933 principalment per Raymond Bragg i va ser publicat amb trenta-quatre signants. A diferència de les seves revisions posteriors, el primer manifest descrivia una nova "religió" i es referia a l'humanisme com un moviment religiós destinat a transcendir i substituir les religions anteriors basades en la deïtat. Tanmateix, té cura de no esbossar un credo o dogma. El document descriu un sistema de creences de quinze punts que, a més d'una perspectiva secular, s'oposa a la "societat adquisitiva i motivada pel lucre" i descriu una societat igualitària mundial basada en la cooperació mútua voluntària. Bragg i onze signants eren ministres unitaris.
La Fellowship of Humanity va ser fundada el 1935 pel reverend A. D. Faupel com una de les poques "esglésies humanistes" sorgides a principis del segle XX com a part del moviment de l'Humanisme Religiós Americà. Va ser l'única organització d'aquest tipus d'aquella època que va sobreviure fins al segle XXI i és la primera i més antiga filial de l' Associació Humanista Americana.
El 1961, el Tercer Diccionari Internacional de Webster va definir l'humanisme religiós com "un moviment americà modern compost principalment per humanistes no teistes i esglésies humanistes i dedicat a assolir els objectius ètics de la religió sense creences i ritus basats en la superstició".
Avui Algunes de les organitzacions autodescrites com a humanistes religioses amb seu als Estats Units que actualment estan actives inclouen:
La Societat Humanista (anteriorment la Societat Humanista d'Amics) (aquesta organització té les seves arrels en la tradició quàquera, però avui dia no està exclusivament lligada a aquesta tradició) L'Església Objector (fundada el 2018 com a comunitat humanista religiosa interreligiosa).
Moltes entitats religioses més grans inclouen un nombre significatiu de membres i clergues que s'identifiquen com a de tendència humanista. Aquests grups inclouen:
Unitaris universalistes : fins a la meitat o més membres de les congregacions dels Unitaris Universalistes s'han identificat històricament com a humanistes quan es van fer enquestes. Els humanistes dels Unitaris Universalistes estan representats per l' Associació Humanista dels Unitaris Universalistes (HUUmanistes) (anteriorment Amics de l'Humanisme Religiós). Societat Religiosa d'Amics (Quàquers) : els grups dins de les comunitats quàquers que mantenen una perspectiva humanista inclouen els Amics No Teistes Judaisme – vegeu Judaisme humanista, Judaisme reconstruccionista
Buscant aclarir que la paraula "religiós" en Humanisme Religiós no pretén implicar un component de creença teista o sobrenatural, la First Unitarian Society de Minneapolis, on Dietrich va utilitzar el terme per primera vegada, ha rebatejat el moviment com a "Humanisme Congregacional".
Regne Unit El moviment humanista va aparèixer inicialment al Regne Unit, al segle XIX, com una forma de religió ètica. Un dels seus principals referents va ser la South Place Religious Society de Londres, que va actuar com la “església ètica” més important del moment. A finals del segle XIX, la majoria de societats ètiques britàniques es van unir per formar la Union of Ethical Societies, creada i liderada per Stanton Coit.
Aquestes societats van viure el seu moment de màxima vitalitat entre finals del segle XIX i inicis del XX. Encara als anys cinquanta del segle XX, centenars de persones assistien cada diumenge als actes de la West London Ethical Society —avui integrada a Humanists UK— i de la South Place Ethical Society, actualment coneguda com a Conway Hall. Tot i això, aquest model no va perdurar gaire més en el temps.
Coit defensava que els humanistes s’haurien d’organitzar de manera deliberada en estructures similars a les eclesials, i fins i tot concebre’s com a congregacions, a l’estil del que passava als Estats Units, per tal de resultar més accessibles a persones provinents del cristianisme. Tanmateix, dins del moviment hi havia desacord sobre fins a quin punt calia remarcar de manera explícita el caràcter ateu de la Cultura Ètica. Un cop finalitzat el lideratge de Coit, moltes de les seves propostes per fer l’humanisme més “congregacional” es van desfer ràpidament, i el moviment va evolucionar en la direcció oposada.
Així, tant Conway Hall com les societats que integraven la Unió Ètica es van distanciar conscientment del model congregacional, transformant-se respectivament en la Conway Hall Ethical Society i la British Humanist Association. Aquesta última adoptaria més endavant, ja a la dècada del 2010, el nom de Humanists UK.
El 2013, el moviment Sunday Assembly es va fundar a Londres com una "congregació sense Déu" que es va descriure en alguns llocs com a "església per a ateus", omplint el nínxol deixat vacant per altres grups humanistes.
Escandinàvia Als països escandinaus, el pensament positivista Etik del filòsof danès Harald Høffding, molt influent en el seu temps, va tenir un paper clau en la formació de les societats humanistes. A Suècia i Noruega, aquests col·lectius es van definir com a “associacions ètico-humanes”, en una línia molt propera a la dels humanistes ètics dels Estats Units i, anteriorment, de la Gran Bretanya.
Amb el pas del temps, la separació entre humanisme religiós i humanisme secular s’ha anat esvaint. A Noruega, per exemple, l’organització humanista rep el nom de Human-Etisk Forbund i està plenament integrada dins del moviment humanista internacional, fent servir indistintament els termes humanetikk i humanisme per expressar la seva visió filosòfica. A Suècia, l’antiga Associació Ètico-Humana va adoptar el nom de Humanisterna l’any 1999, culminant un procés de distanciament del model congregacional, similar al que ja havien seguit les organitzacions britàniques a partir dels anys seixanta.
Bèlgica