Santa Maria in Vallicella, tradicionalment anomenada Chiesa Nuova (Església Nova) després de la reconstrucció del , és un lloc de culte catòlic del a Roma, situat a la plaça del mateix nom al districte de Parione, a la frontera amb el districte de Ponte, en el qual recau part de l'edifici.
Església de la Nativitat de la Mare de Déu L'església es troba a la zona d'una lleugera depressió natural a la plana del Campo Marzio, considerada pels romans com una de les entrades al món subterrani i un lloc de culte a les divinitats infernals, amb el nom de Tàrent.
Des del , s'hi recorda una església dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, vinculada a la parròquia de San Lorenzo in Damaso. Des del Mariano Armellini, Le chiese di Roma dal secolo IV al XIX, S. Maria in Vallicella fins al , l'església va ser coneguda amb el nom de Santa Maria in Puteo albo, del nom del districte que havia pres el nom d'un antic pou (puteale) de marbre blanc situat a la propera Piazza Sora.v. Umberto Gnoli, Topografia e toponomastica di Roma medioevale e moderna, 1939, p.244. L'església tenia tres naus separades per tres columnes a cada costat.
Madonna Vallicelliana A l'església es conservava una imatge miraculosa de la Mare de Déu: és un fresc del , originalment col·locat fora d'una "stufa", o bany públic. Es diu que el 1535 la imatge, després d'haver estat colpejada amb una pedra, va sagnar i així es va convertir en objecte de culte. El 1574 el fresc va ser desprescrit i confiat al rector de l'església de Vallicella i guardat a la sagristia. El fresc va ser col·locat posteriorment a l'altar major de la Chiesa Nuova.
Construcció El 1551, Felip Neri va fundar la Congregació de l'Oratori, que va ser reconeguda pel papa Gregori XIII el 1575. En la mateixa butlla papal, l'antiga església va ser confiada a la congregació, que, però, ja no estava en bon estat. Per tant, a l'arquitecte Matteo di Città di Castello se li va confiar la tasca de construir una "nova església". La primera missa al nou edifici, amb una sola nau i quatre capelles a cada costat, encara coberta per una teulada de fusta , es va celebrar el 1577. L'església i les seves capelles estaven decorades amb estuc i marbre policromat, dissenyades per Domenico Fontana i Giovanni Antonio Dosio.
El 1586 l'obra va ser lliurada a Martino Longhi el Vell, l'arquitecte de confiança del principal finançador de les obres, el cardenal Pierdonato Cesi. Després de la mort del cardenal, l'obra va continuar i l'absis semicircular, el transsepte i la cúpula que coronava el creuer es van inaugurar el 1591.
Entre 1594 i 1617 , segons un disseny de 1585 de Giacomo Della Porta i supervisat per Giovan Battista Guerra, la planta original d'una sola nau va ser modificada enderrocant les capelles laterals, que van ser traslladades per fer lloc a dues naus estretes. També s'hi van afegir dues capelles més, una a cada costat.
Al mateix temps, Angelo Cesi, bisbe de Todi i germà del cardenal, va finançar les obres de la façana, que van començar el 1594 basant-se en un disseny de Fausto Rughesi i es van concloure, després d'una interrupció entre el 1598 i el 1603, el 1605, mentre que l'escala del davant es va completar el 1614. El timpà que corona tota l'amplada de la façana és potser obra de Carlo Maderno.
El campanar va ser afegit el 1666 per Camillo Arcucci. El costat dret de l'església, després que s'obrís el carrer que la voreja, va ser cobert de maó el 1675 per Carlo Rainaldi. La cúpula va ser modificada el 1650 per Pietro da Cortona, que va afegir una llanterna coronada per una petita cúpula per permetre una millor il·luminació interior. El terra de marbre va ser completament refet el 1895.
L'església, amb l'Oratori adjacent dels Filipons, anteriorment donava a una petita plaça tancada, que ara ha desaparegut després de l'obertura del Corso Vittorio Emanuele el 1885. A l'espai obert actual hi ha un monument a Pietro Metastasio i la font Terrina, traslladada aquí des de Campo de' Fiori.
Arquitectura Façana La façana presenta dos ordres de pilastres bessones , amb els parells als costats del portal central substituïts per semicolumnes. A l'entaulament del primer ordre, la inscripció commemora el patró ().
El portal central, més gran que els dos laterals, està coronat, per sobre de l'entaulament de primer ordre, per un timpà arquejat, que alberga l'estàtua de la "Madonna Vallicelliana". Les inscripcions sobre els tres portals porten els dos sants titulars de l'església, la Mare de Déu i Sant Gregori el Gran, i els versos del Càntic dels Càntics bíblic relacionats amb la Immaculada Concepció ().
A l'ordre superior, connectat amb l'inferior per dues petites volutes laterals, preses de la façana de l'església del Gesù, hi ha una finestra al centre emmarcada per un edicle amb timpà arquejat i als costats dues fornícules, emmarcades per edicles més petits, que allotgen les estàtues de Sant Gregori el Gran i Sant Jeroni, obra de Giovanni Antonio Paracca.
Naus miniatura| Pla de l'església i el monestir miniatura| Interior La nau central està coberta per una volta de canó, sostinguda per pilars amb lesenes adossades, entre els quals s'obren els arcs cap a les naus laterals, que donen a cinc capelles a cada costat.
Als costats de la nau central, per sobre dels arcs que condueixen a les naus laterals, i a la contrafaçana, hi ha quinze llenços ovalats allotjats en marcs daurats, creats entre 1697 i 1700 , que representen la Salvació de la raça humana a través d'episodis de l'Antic i el Nou Testament. Començant des de baix:
Paret esquerra Paret dreta Autor La creació dels àngels La caiguda dels àngels rebelsLazzaro Baldi La resurrecció dels morts Adam i Eva en presència de Déu després del pecat originalGiuseppe Ghezzi La comunió dels apòstols La caiguda del mannà Daniel Seiter La Magdalena penitent Rebeca i Eleazar al pou Giuseppe Ghezzi Crist dóna les claus a Sant Pere Moisès trenca les taules de la llei Giuseppe Passeri La Immaculada Concepció Judit i Holofernes Daniel Seiter Crist expulsa els mercaders del Temple Els elegits d'Israel amb l'Arca de l'Aliança Domenico Parodi Contrafaçana: Sermó de Sant Joan BaptistaDaniele Seiter
A la contrafaçana, els estucs d'Ercole Ferrata representen les al·legories del Menyspreu pel Món i del Silenci. Els àngels i querubins d'estuc que decoren la nau lateral, completats el 1698, van ser obra dels artistes d'estuc Giacomo Lavaggi, Bernardino Cametti, Pietro Balestra, Giuseppe Raffaelli i Michele Maglia.
Frescos de Pietro da Cortona miniatura|upright=1.4| El sostre amb el fresc de La Mare de Déu i Sant Felip Neri La volta, la cúpula amb les mènsules i l'absis, inicialment deixats només emblanquinats a petició del mateix Felip Neri, van ser posteriorment pintats al fresc per Pietro da Cortona entre 1647 i 1666 .
A la volta, el fresc representa la Mare de Déu i Sant Felip Neri i fa referència al famós episodi de la visió que el sant va tenir el 1576 durant la construcció de l'església: es diu que la Mare de Déu es va aparèixer a Felip sostenint una biga perillosa per sobre de la capella on, durant la construcció, es guardaven el Santíssim Sagrament i la imatge miraculosa de la "Madonna Vallicelliana".L'Assumpció entre àngels i sants està representada a la conca absidal, mentre que el Triomf de la Trinitat està representat a la cúpula (Déu Pare i Crist a la cúpula i lEsperit Sant a la llanterna). Els profetes bíblics Jeremies, Ezequiel, Isaïes i Daniel estan pintats al fresc a les petxines de la cúpula .
Altar major i pintures de Peter Paul Rubens miniatura| Sants Gregori el Gran, Maur i Papias L'altar major, construït entre 1596 i 1599, estava destinat inicialment a albergar un retaule que representava el "Naixement" de Federico Barocci, però mai es va completar.
El 1608, es va decidir col·locar-hi la imatge miraculosa de la Madonna della Vallicella. Va ser inserida en un retaule de pissarra, pintat per Peter Paul Rubens amb cercles concèntrics d'"àngels i querubins adoradors", disposats al voltant d'un nínxol que conté la imatge sagrada. Aquest està cobert per una placa de coure , també pintada per Rubens amb una Mare de Déu i el Nen beneint, que es pot aixecar, mitjançant un sistema de cordes i politges, per revelar la imatge miraculosa que hi ha a sota.
A les parets laterals del presbiteri hi ha dues altres pintures de Rubens, també fetes sobre lloses de pissarra, que representen els sants Gregori el Gran, Papias i Maur (a la paret esquerra) i les santes Flàvia Domitil·la, Nereu i Aquil·leu (a la paret dreta).
El mecenes d'aquest grandiós cicle pictòric va ser Monsenyor Giacomo Serra, de Gènova.
Per sobre del timpà mixtilini de l'altar, es va construir una fornícula per allotjar el Crucifix de fusta policromada, obra de Guglielmo Berthelot, del 1615. El 1697 el timpà i la fornícula es van modificar amb l'addició de dues estàtues d'àngels, obra de Francesco Maratti.
El tabernacle de l'altar de bronze daurat, amb àngels voladors, va ser fet el 1672 per Ciro Ferri.
Capelles de les naus Les capelles, que inicialment s'obrien a una sola nau, van ser reconstruïdes totes per fer lloc a les naus laterals entre 1594 i 1606 .
Capella de la Purificació Primera capella de la nau esquerra. Concedida a Fabrizio i Cesare Mezzabarba de Pavia, inicialment estava destinada a exhibir l'antiga imatge miraculosa de la "Madonna Vallicelliana". Amb les obres de reconstrucció, el patronatge va passar al cardenal Agostino Cusani i, el 1854, als comtes Polidori.
La decoració d'estuc després de la reconstrucció és obra de Stefano Longo, mentre que els panells amb frescos de la volta van ser completats el 1620 pel Cavalier d'Arpino (Sant Ambròs, Sant Agustí i Santa Mònica). Els frescos danyats van ser coberts durant una restauració el 1885.
El retaule està format per un llenç de 1627 , també del Cavalier d'Arpino, que representa la Purificació de la Verge.
Capella dels Reis Mags o de l'Epifania Segona capella a la nau esquerra. Patronat concedit el 1578 a Porzio Ceva, notari de la Cambra Apostòlica. El patronatge de la capella va passar dels nobles Ceva a la noble família Ratto.
El retaule, obra de Cesare Nebbia del 1578, representa lAdoració dels Reis Mags.
Després de la reconstrucció, la nova decoració amb marbre policromat i estuc de la volta va ser confiada de nou a Stefano Longo i es va completar el 1619, reprenent els motius de la Capella de la Purificació. Els frescos de la volta, en mal estat, probablement van ser completats el 1625 per Baccio Ciarpi.
Capella de la Nativitat Tercera capella de la nau esquerra. Atorgada com a patronatge a Silvio Antoniano, el futur cardenal, el 1580 .
El retaule, de Durante Alberti, representa lAdoració dels Pastors (abans de 1590). Després de la reconstrucció va ser decorat amb estucs (Giovanni Guerra) i frescos (Pomarancio), que ja no es conserven.
Capella de la Visitació La quarta capella de la nau esquerra. Atorgada com a patronatge al venecià Francesco Pizzamiglio el 1582. A mitjans del , va passar a Filippo Sicurani.
El retaule amb la Visitació és el primer encarregat a Federico Barocci per a una església de Roma. Els pares de l'oratori van expressar la seva intenció d'encarregar el retaule per a la capella al pintor d'Urbino ja el 1582, però l'encàrrec es va signar el 1584 i la pintura va arribar a Roma el 1586. La pintura va rebre immediatament un gran reconeixement i les fonts artístiques i hagiogràfiques informen que era particularment estimada per Sant Felip Neri, a qui li agradava aturar-se i pregar-hi davant.Massimo Moretti, Federico Barocci, Visitazione della Vergine a Santa Elisabetta, in Federico Barocci 1535-1612. L'incanto del colore. Una lezione per due secoli, catalogo di mostra a cura di A. Giannotti e C. Pizzorusso, Milano 2009, pag. 282.