Alfred Marchionini (Königsberg, 12 de gener de 1899 - Múnic, 6 d'abril de 1965) va ser un metge, dermatòleg i professor universitari alemany, que va ocupar una càtedra de dermatologia a Múnic des del 1950 i va ser cap de la Clínica i Policlínica de Dermatologia de la Universitat de Múnic.
Marchionini va estudiar medicina a Königsberg, Leipzig i Friburg, on es va doctorar el 1922. Va obtenir la llicència de metge el 1923. Després va completar la seva formació clínica en medicina general i pediatria a Leipzig fins al 1924. Va continuar els seus estudis fins al 1927 a l'Institut de Química Física de Leipzig, l'Institut Oncològic de Heidelberg i el Departament de Química Física de la Clínica Mèdica de Kiel. Després va començar la seva formació dermatològica a la Clínica Universitària de la Pell de la Universitat de Friburg, on va rebre la seva habilitació el 1928 i va ser nomenat professor associat de dermatologia el 1934.
S'especialitzà en l'estudi de les malalties cutànies, i treballà en l'estudi dels mecanismes naturals de defensa de la pell i el mantell àcid. El focus de la seva obra mèdica va ser la tuberculosi cutània i les al·lèrgies cutànies. Va desenvolupar la connexió entre ment i cos en les dermatosis juntament amb la neuròloga Mathilde ("Tilde") Soetbeer (alumna d'Alfred Hoche), amb qui es va casar el 1931. Tot i que Marchionini havia estat nomenat professor associat el 1934, va triar l'exili a Turquia el 1938 per escapar de la creixent pressió política del règim nazi; va acceptar la crida de Kemal Atatürk a Ankara per convertir-se en director de l'Hospital Model Estatal Numune Hastanesi. La seva dona ja s'havia vist obligada a tancar la seva consulta a causa d'una àvia no ària. En particular, Marchionini va viatjar extensament per l'Anatòlia rural, fotografiant la vida del poble. Juntament amb Max Meyer, va ser un dels metges consultats a Ankara quan Atatürk va emmalaltir.
No va tornar a Alemanya fins després del final de la Segona Guerra Mundial i, a partir del 1950, va succeir Leo von Zumbusch com a cap de la Clínica de Dermatologia i Venereologia de Munic, ara coneguda com a Clínica Thalkirchner Straße. Abans d'això, de 1948 a 1950, Marchionini havia ensenyat a la Universitat d'Hamburg. A través dels seus èxits mèdics i la reconstrucció de la Societat Dermatològica Alemanya, de la qual més tard va ser president, Marchionini va fer una contribució significativa a la reintegració dels dermatòlegs alemanys a la comunitat internacional. El 1950, va fundar la revista Der Hautarzt, de la qual en fou editor. A suggeriment de Marchionini, el 1951 es va celebrar un servei commemoratiu per a Leo von Zumbusch, que havia estat destituït pels nacionalsocialistes el 1933. Aquest servei es considera la pedra angular de les Conferències Memorials Leo von Zumbusch, que se celebren anualment des del 1955 per a dermatòlegs de renom d'Alemanya i de l'estranger. De l'1 d'octubre de 1954 al 31 d'agost de 1955, Marchionini va exercir com a rector de la Universitat Ludwig Maximilian de Munich.
El 1957, Marchionini va ser elegit membre de l'Akademie der Wissenschaften ("la Leopoldina"). De 1959 a 1965, va ser membre del consell assessor de la Fundació Friedrich Naumann. Marchionini també va formar part del consell d'administració del Grup d'Estudis Alemany-Israelià de Munic, fundat el 1959. Va destacar també per la seva tasca humanitària i per les seves idees de cooperació científica entre les nacions. La medalla més important que s'atorga en els congressos de dermatologia porta el seu nom.
Reconeixements Acadèmic d'Honor de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC) (1951) Doctor honoris causa per la Universitat d'Estrasburg (1963)
Referències
Categoria:Nascuts el 1899 Categoria:Metges alemanys Categoria:Dermatòlegs Categoria:Professors de la Universitat de Friburg de Brisgòvia Categoria:Científics de Königsberg Categoria:Morts el 1965 Categoria:Morts a Múnic Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat d'Estrasburg Categoria:Metges russos