La dona bohèmia (La zingarella en toscà) és una estàtua d'uns 140 centímetres d'alçada, obra de l'escultor Nicolas Cordier, conegut com Il Franciosino, que combina un cos antic, que segurament representa a Diana, amb afegits personals. L'obra, li la va encarregar el cardenal Scipione Caffarelli-Borghese i l'acabà entre els anys 1607 i 1612; actualment es conserva a la Galeria Borghese de Roma. Els afegits, és a dir, el cap i les extremitats, són de marbre blanc i bronze.

Història L'escultura degué realitzar-la quan l'artista lorenés Nicolas Cordier treballava per a Scipione Borghese, entre els anys 1607 i 1612. Està documentada a la galeria del seu palau al Borgo (ara conegut com el Palau Giraud-Torlonia) el 1613. Degué traslladar-se a la Vil·la Borghese extramurs el 1616. El 1650, està documentada a l'actual Sala XI, situada sobre un altar quadrat, la ubicació del qual s'ha perdut, amb caps de moltó "que sostenen fistons amb les banyes".

Entre els anys 1787 i 1841, està documentada a la sala egípcia. El poeta Andrea Brigenti la identifica amb la bruixa Ericto en el seu text llatí Villa Burghesia, vulgo Pinciana. A diferència de la Mora i una segona Dona bohèmia, ara al Museu del Louvre, dues altres obres de la col·lecció Borghese, la primera atribuïda al mateix Cordier i la segona, una estàtua antiga de la qual només s'ha conservat el cos, amb el cap, els avantbraços i els peus en bronze restaurats, segurament per Nicolas Cordier, aquesta estàtua no va ser comprada durant la República Romana (1798-1799) i va romandre a Roma, mentre que les altres dues les van traslladar a l'estat francés, on encara es troben.

Descripció i assignació miniatura|Detall de la cara de la dona gitana L'estàtua és un conjunt modern d'un antic tors de marbre gris i afegits de marbre blanc i bronze de Cordier. Una restauració, que va eliminar una pàtina negra afegida al segle XIX per adaptar-se al gust de l'època, també va revelar una franja daurada en la peça del vestit de la dona. La combinació d'elements antics i moderns dona a l'escultura un sabor exòtic, quasi oriental. Aquesta tècnica multimatèrica, que fa que l'obra siga policroma, ja havia estat utilitzada per Il Franciosino per a una estàtua de la Basílica de Sant'Agnese Extramurs de Roma, que representa Agnés de Roma. Aquesta comparança dugué a Aldo De Rinaldis a proposar identificar l'escultura com una obra de l'artista de Lorena, mentre que abans havia estat atribuïda per Adolfo Venturi a l'escultor italià Tiburzio Vergelli, en comparació amb la Caritat que va fer per a la font baptismal de la Basílica de Loreto.

Àguiles i dracs, símbols de la família Borghese, li decoren la vora del vestit, que està lligat a les espatles i subjectat per una agulla circular d'or. Duu una túnica blanca sota la capa fosca, embolicada al canell de la mà esquerra, i un parell de sandàlies als peus. La dona somriu, i assenyala l'espectador amb l'índex de la mà dreta, com si volgués llegir-los el palmell, mentre que la mà esquerra l'amaga davall el vestit. Els cabells, arrissats, estan recollits en un tocat d'or lligat amb dues cintes sota la barbeta, i dues trenes li cauen damunt els muscles.

Versió del Louvre L'estàtua que es conserva a la Galeria Borghese és la versió més coneguda de la Dona bohèmia de Cordier. N'hi ha una altra al Museu del Louvre, anomenada Diana, coneguda comunament com a Zingarella.

Referències

Categoria:Art d'Itàlia Categoria:Escultures Categoria:Segle XVII