miniatura|Acte de renovació de la flama el 2026 a Prada, a la tomba de Pompeu Fabra miniatura|Jordi Mir i una representant de la secció excursionista del Centre de Lectura de Reus lliuren la Flama de la Llengua Catalana a Manel Gasch, abat de Montserrat La Flama de la Llengua Catalana és una flama que crema a l'atri del Monestir de Montserrat sota el lema «L'encengué la fe, la portà l'esforç i la manté la voluntat d'un poble» i que vol mostrar la voluntat del poble català de mantenir viva la seva llengua i ser un homenatge a Pompeu Fabra.
L'origen de la Flama es troba l'any 1968 quan, coincidint amb el centenari del naixement de Pompeu Fabra, es van voler organitzar alguns actes commemoratius. Considerant la vinculació que Fabra havia tingut amb el món de l'excursionisme, el Club Excursionista de Gràcia, el Centre Excursionista Àliga de les Corts, la Unió Excursionista de Catalunya, l'Agrupació Excursionista d'Etnografia i Folklore i el Centre Excursionista de Catalunya demanaren a la Federació Catalana de Muntanyisme de fer-ne un acte reivindicatiu. L'acte triat per aquestes entitats per a commemorar el naixement del mestre Fabra consistí en encendre una flama davant de la seva tomba, a Prada, i portar-la al Monestir de Montserrat perquè hi fos guardada com a símbol de la llengua catalana. Els actes s'havien de dur a terme durant el juny de 1968 però els fets del Maig de 1968 a l'estat francès van provocar que s'ajornessin fins a l'octubre.
En els actes a Prada, els dies 12 i 13 d'octubre de 1968, durant el primer dia hi hagué diverses actuacions, entre d'altres del grup de mim Els Rodamóns, de l'Agrupació Excursionista d'Etnografia i Folklore, o la de la Coral de Ràdio Terrassa i van prendre la paraula el Dr. Pere Gabarró i Jordi Mir per glossar Fabra. L'endemà, i després de ser rebuts a la casa de la vila, els excursionistes van anar cap al cementiri de Prada, tot passant per davant de la casa on havia viscut i mort Pompeu Fabra, al carrer dels Marxants número 15, on hi van deixar un ram de flors. A la tomba de Fabra, la seva filla Carola Fabra va encendre la flama i hi van parlar Pau Llenes, Pau Roure, Renat Llech-Walter, Josep Miracle, Joan Alavedra, Trias i Pujol, Josep Ventosa i Francesc Martínez Massó, que tancà l'acte en qualitat de president de la Federació, mentre que Miquel Arimany llegí una poesia dedicada a Pompeu Fabra. Un cop acabats els parlaments, es van dirigir cap al monestir de Sant Miquel de Cuixà on quatre sacerdots, que representaven el Principat de Catalunya, Mallorca, el País Valencià i el Rosselló van celebrar-hi una missa. Just després, la flama començà el seu camí a peu cap a Montserrat, fent la primera nit al refugi de Marialles. Aquell mateix vespre, a Perpinyà, hi hagué també una audició de sardanes i una mostra de danses catalanes a càrrec de grups del Rosselló, en honor de Carola Fabra.
Després de vuit etapes, la flama va arribar a Montserrat el diumenge següent. En el trajecte a peu hi van participar 126 portadors, socis de 21 entitats diferents. En arribar a Montserrat, la van dur a l'interior de la basílica on s'hi oficià una missa i després hi hagué els parlaments del president de la Comissió Excursionista d'Homenatge a Pompeu Fabra i de l'abat Cassià Maria Just. Posteriorment, van portar la flama a l'atri del monestir on Jordi Mir va encendre la llàntia oferta per tot l'excursionisme català.
D'ençà del 1970, s'organitza cada any un acte de Renovació de la Flama de la Llengua Catalana a la tomba de Pompeu Fabra i es porta a Montserrat, on crema a l'atri de la basílica sota el lema «L'encengué la fe, la portà l'esforç i la manté la voluntat d'un poble». Cada any, l'acte és organitzat per una entitat excursionista diferent.
Referències
Vegeu també Flama del Canigó
Categoria:Tradicions de Catalunya Llengua Catalana Categoria:Català Categoria:Esdeveniments catalanistes