Jovi (en llatí: Iovius; fl. 399-410) va ser un funcionari de l'imperi Romà d'Occident, actiu durant el regnat de l'emperador Honori (r. 395-423), arribant a tenir el control de la cort occidental durant el 409-410, durant la guerra civil romana del 406 al 411.
Biografia Era amic d'Estilicó i sembla que l'any 399 va ser nomenat comes i destinat a Àfrica on va destruir temples i ídols pagans.Martindale, 1980, p. 623. No reapareix fins a l'any 407, quan Estilicó el va nombrar prefecte del pretori d'Il·líria en el marc d'una campanya militar que es va organitzar per arrabassar aquesta prefectura a la cort de Constantinoble. S'establí a l'Epir on travà amistat amb Alaric qui dirigia l'exèrcit de federats gots encarregat de dur a terme aquesta campanya. Estilicó el va fer servir de mediador en alguns contactes amb Alaric.
La campanya finalment va ser cancel·lada l'any següent degut a un cop d'Estat cortesà liderat per Olimpi que va acabar amb l'execució d'Estilicó i la persecució dels soldats germànics i les seves famílies. Alaric va aprofitar la manca d'un líder eficaç i la disgregació de l'exèrcit imperial arran de la persecució contra els germànics,Kulikowski, 2006, p.172–173. pocs mesos després, per envair Itàlia per segona vegada. Olimpi, nou home fort de la cort de Ravenna, capital imperial en aquell moment, va nomenar Varanes, Turpili i Vigilanci caps militars per lluitar contra Alaric.Jones, Martindale y Morris, 1980, p. 1288. La seva incapacitat militar,Candau Morón, 1992, p. 484. doncs eren càrrecs triats per la seva afinitat amb Olimpi no per la seva capacitat militar, va provocar que el curs de la guerra fos desfavorable. Aquesta desfeta va provocar la caiguda d'Olimpi i la seva destitució el març del 409.Candau Morón, 1992, p. 499 Jovi va maniobrar amb èxit i va aconseguir ser nomenat prefecte del pretori d'Itàlia i es va convertir en el nou home fort de la cort.
Una de les seves primeres accions al poder va ser la destitució de Turpili i Vigilanci, substituits per Valent i Al·lobic, i posteriorment assassinats.Candau Morón, 1992, p. 502. Va ser enviat per l'emperador a entrevistar-se amb Alaric a Rímini i buscar un acord de pau.Candau Morón, 1992, p. 503. Allí va recollir les condicions del visigot i per la seva banda, va afegir la proposta de nomenar-lo magister militum. Va enviar a Honori les condicions. Honori en la seva resposta el va censurar per la negociació i va excloure expressament que Alaric o qualsevol membre de la seva família ocupés qualsevol càrrec imperial.Candau Morón, 1992, p. 503-504. Jovi va llegir la contestació d'Honori davant del líder got, el qual molest per aquesta menció personal, va abandonar les negociacions.Candau Morón, 1992, p. 504-505. Jovi va veure perillar, llavors, el favor d'Honori i va jurar davant d'ell que mai faria la pau amb els visigots de manera que, malgrat que Alaric va rebaixar les seves pretensions, no es van acceptar les seves noves proposicions.
Roma va ser assetjada per segona vegada a la tardor del 409 i el Senat Romà va nomenar Prisc Àtal (r. 409-410) un senador amb simpaties arrianes,Lee, 2013, p.113. que va concedir a Alaric el càrrec de magister militum. Honori va reaccionar enviant als més alts càrrecs de la cort: Jovi, Valent (nou general), Potami (quaestor sacri palatii), i el primicer Julià a Roma al desembre per negociar amb ell encara que no van tenir èxit. L'any següent Àtal i Alaric es van dirigir amb un exèrcit a Ravenna per a destituir a Honori. Jovi va tornar a ser enviat per negociar però, a causa de la precària situació d'Honori, Jovi i Valent es van passar al bàndol enemic. Àtal el va mantenir la seva posició de prefecte del pretori d'Itàlia, destituint a Postumi Lampadi, prefecte del pretori d'Itàlia nomenat per Àtal.Candau Morón, 1992, p. 521-522.
L'evolució dels esdeveniments durant les setmanes següents va ser favorable al govern d'Honori, ja que Àtal va fracassar en el seu intent de controlar Àfrica, Sarus, nou magister militum d'Honori, va derrotar a AlaricSmith, William.«Sarus». A: A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology.Boston:Little, Brown and co.,1867,p.713. i un contingent de 4000 soldats enviat des de Constantinoble va arribar a Ravenna fent molt difícil que els visigots poguessin conquerir-la. Jovi va veure canviar la situació i va aconsellar a Alaric abandonar el bloqueig de la ciutat de Roma alhora que va començar a intrigar per enemistar-ho amb Àtal fins a aconseguir que el destituís com a emperador.Candau Morón, 1992, p. 527.
Després del fracàs de la usurpació d'Àtal, i el saqueig de Roma l'agost del 410, Jovi va tornar a la cort de Rávena on va argumentar que s'havia canviat de bàndol amb la intenció de sembrar la discòrdia entre Alaric i l'usurpador. Sembla que va poder convèncer Honori ja que, encara que no va ser refet en el càrrec, tampoc va ser castigat per la seva traïció.
Referències
Bibliografia Candau Morón, José María (1992) [Ca. 501]. Nueva Historia de Zósimo (texto y notas). Gredos. . Martindale, John Robert (1980). The Prosopography of the Later Roman Empire, Vol. 2, AD 395-527 [Prosopografía del Imperio romano tardío] (en inglés). Cambridge University Press. .
Categoria:Prefectes del pretori d'Itàlia Categoria:Polítics europeus Categoria:Prefectes del pretori d'Il·líria