Josep Maria Roca i Cabanes (Barcelona, 1805 o 1806 - Barcelona, 18 juny 1885) era un comerciant i pioner ferroviari català. Va ser la figura clau en el primer ferrocarril de la península Ibèrica.
Era fill d'Antònia Cabanes i Nadal i de Josep Roca i Sanmartí, amos de la «casa Roca» un magatzem de drogueria, que comerciava per via marítima amb els ports de Trieste i Marsella.
A la mort del pare, són germà Pere va reprendre l'empresa familiar i ell es va instal·lar com a negociant a Londres. Hi era ben integrat i s'hi va casar amb Mary Ann Breen, amb qui va tenir quatre fills. Quant als ferrocarrils, era un visionari. A Anglaterra, es va adonar del potencial del nou mitjà de transport per al desenvolupament econòmic internacional del país. Somiava de construir una ferrocarril a Barcelona. Per la seva professió, a Londres tenia bons contactes amb constructors ferroviaris i amb el món financer per aixecar capital. Pels lligams familiars era ben connectat amb els empresaris liberal-progressistes i amb el món polític.
El 1845, tenia prou compromisos i va trobar el govern espanyol per obtenir una llicència per la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró. Va cercar socis per a crear la Companyia. Els cinc primers van ser el mataroní Miquel Biada i Bunyol (1789-1848), personatge clau com a director tresorer de la primera junta i Ramon Maresch i Ros (1791-1854) com a president, son germà Pere Roca i Cabanes i Rafael Sabadell i Permanyer. esquerra|miniatura|Acte notarial de la constitutició de la Companyia del Ferrocarril Barcelona-Mataró (6 juny 1845) L'acte notarial es va signar el 6 de juny de 1845. Ángel Villalobos representava Josep M. Roca, que s'estava a Londres, tot i que era el «veritable promotor de l’empresa». El 1847 hi havia divergències en la junta sobre el contracte amb el constructor britànic Mackenzie & Brassey. Ramon Maresch i altres membres del grup de primera hora van dimitir. El 1847 hi havia divergències a la junta sobre el contracte amb el constructor britànic Mackenzie & Brassey. Ramon Maresch i altres membres del grup inicial van dimitir. Quan el 1848 Miquel Biada va morir, Josep Maria Roca quedà cada vegada més marginat dins la nova junta, tot i que teòricament hi tenia una posició privilegiada com a compensació per la cessió dels drets de la concessió de la línia Barcelona-Mataró. Als discursos d’inauguració, la feina de la primera junta, i en particular la de Roca, fou ignorada. Durant uns anys va seguir litigis davant els tribunals pel dret a les comissions. El 1864, el contenciós es resolgué amb una indemnització de 42.000 duros, a canvi de renunciar als crèdits.
Totes aquestes controvèrsies el van deixar en una situació econòmica delicada i li van comportar, a més, un gran desgast personal. Va morir el 18 de juny de 1885 a Barcelona. A l'anunci mortuari es pot llegir «Fundador del Ferrocarril de Barcelona a Mataró i Director Honorari del Mateix».
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Empresaris barcelonins Categoria:Ferrocarril a Catalunya Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Nascuts al segle XIX