miniatura|Turbina d'aire RAM en un caça bombarder Republic F-105 Thunderchief Una turbina d'aire RAM (RAT) és una petita turbina eòlica connectada a una bomba hidràulica o generador elèctric instal·lat en un avió i que s'utilitza com a font d'energia. La RAT genera energia a partir del corrent d'aire mitjançant la pressió del ram a causa de la velocitat de l'avió. En alguns avions es pot anomenar generador pneumàtic (ADG).

Operació Els avions moderns generalment només utilitzen RATs en cas d'emergència. En cas de pèrdua de les fonts d'energia primàries i auxiliars, el RAT alimentarà els sistemes vitals (controls de vol, sistemes hidràulics connectats i també instrumentació crítica per al vol). Alguns RATs només produeixen energia hidràulica, que al seu torn s'utilitza per alimentar generadors elèctrics.

En alguns dels primers avions (inclosos els dirigibles), es muntaven permanentment petits motors RAT i feien funcionar un petit generador elèctric o una bomba de combustible. Algunes hèlixs de velocitat constant, com les dels motors Argus As 410 utilitzats al Focke-Wulf Fw 189, utilitzaven una turbina d'hèlix a la roda de contorsió per alimentar un regulador de pas autònom que controlava aquesta velocitat constant.

Els avions moderns generen energia als motors principals o a un motor de turbina addicional anomenat unitat de potència auxiliar, que sovint es munta a la part posterior del fuselatge o al pas de roda principal. El RAT genera energia a partir del corrent d'aire a causa de la velocitat de l'avió. Si la velocitat de l'avió és baixa, el RAT produirà menys energia. En condicions normals, el RAT es retreu al fuselatge (o ala) i es desplega manualment o automàticament després d'una pèrdua completa d'energia. Durant el temps que transcorre entre la pèrdua d'energia i el desplegament del RAT, s'utilitzen bateries.

Ús militar Els RAT són comuns en els avions militars, que han de ser capaços de sobreviure a una pèrdua sobtada i completa de potència.

També alimenten sistemes equipats amb càpsules com el canó Vulcan M61A1. Algunes armes nuclears de caiguda lliure, com el Yellow Sun i el Red Beard britànics, utilitzaven RATs per alimentar altímetres de radar i circuits de tret; aquestes eren una alternativa més fiable a les bateries.

Muntatge d'ala Els dispositius electrònics d'alta potència, com ara el sistema d'interferència AN/ALQ-99, poden ser autoalimentats per un RAT en funcionament estàndard. Això permet la seva instal·lació en un punt de fixació estàndard, sense necessitat d'una font d'alimentació específica per a cada pod. Es poden muntar fins a cinc sistemes AN/ALQ-99 amb turbines d'aire incorporades en un Boeing EA-18G Growler, amb dues sota cada ala i una sota el fuselatge de l'avió. Cada AN/ALQ-99 conté dos transmissors, cadascun amb la seva pròpia antena direccional. Són utilitzats per l'Esquadró d'Atac Electrònic 134 (VAQ-134). No estan retrets, romanen desplegats contínuament durant el vol.

Ús civil miniatura|Turbina d'aire RAM en un jet de negocis Dassault Falcon 7X Molts tipus moderns d'avions comercials, des del Vickers VC10 dels anys seixanta en endavant, estan equipats amb RATs. Es va triar una turbina d'aire estacionari que impulsava un generador elèctric per al VC10 a causa del seu ús de controls de vol "encapsulats" accionats hidràulicament, en lloc d'un sistema hidràulic centralitzat. Les unitats encapsulades individuals del VC10 estaven accionades elèctricament i, per tant, la redundància d'emergència per al VC10 depenia de generadors quàdruples i un generador RAT de reserva en un moment en què la majoria dels RATs impulsaven bombes hidràuliques.

L'Airbus A380 té la RAT més gran del món amb de diàmetre, però al voltant de és més comú. Un RAT gran típic en un avió comercial pot ser capaç de produir , depenent del generador. Els models més petits i de baixa velocitat de l'aire poden generar tan sols 400 watts. miniatura|Turbina d'aire ram en un Airbus A320 miniatura|RAT a l'Airbus A350 (vist a la part inferior esquerra del fuselatge) Els RAT també s'han utilitzat per alimentar bombes centrífugues per pressuritzar els sistemes de polvorització d'aeronaus que s'utilitzen com a polvoritzadors de cultius per lliurar agents líquids a les terres de cultiu. La raó principal per triar un RAT és la seguretat; l'ús d'un RAT als Estats Units permet que un motor i els sistemes d'alimentació certificats per la FAA de l'aeronau no es modifiquin. No cal utilitzar una presa de força del motor per impulsar la bomba, ja que la bomba es pot col·locar baixa o per sota de l'exterior del fuselatge, cosa que simplifica enormement la fontaneria. En ser el punt més baix de la fontaneria, tindrà alimentació per gravetat dels dipòsits de polvorització i mai no caldrà preparar-la. En cas d'una fallada de la bomba que pugui provocar un bloqueig, no hi ha cap efecte sobre la capacitat de vol de l'aeronau ni sobre els seus sistemes, a part del fet que els sistemes de polvorització no són funcionals.

Incidents civils que impliquen el desplegament de la RAT Els següents incidents d'aviació van implicar el desplegament d'una turbina d'aire comprimit: miniatura|El vol 8303 del Pakistan International Airlines amb la turbina d'aire comprimit desplegada després que els motors i els generadors fallessin a causa d'un aterratge de ventre.

1974: Vol 910 de British Airways 1983: Vol 143 d'Air Canada, també conegut com l'incident del planador de Gimli 1996: Segrest del vol 961 d'Ethiopian Airlines 2000: Vol 3378 de Hapag-Lloyd 2001: Vol 236 d'Air Transat, també conegut com l'incident del planador de les Açores 2004: Vol 3701 de Pinnacle Airlines 2009: Vol 1549 de US Airways 2016: Vol 361 d'Air Canada 2018: Vol 9001 de SmartLynx Estònia 2020: Vol 8303 del Pakistan International Airlines 2022: Vol 1325 de LATAM Paraguai 2024: Vol 105 de Virgin Atlantic 2025: Vol 171 d'Air India 2025: Vol 603 de LATAM

Referències

Categoria:Aviació Categoria:Generadors elèctrics