El grup d'estàtues del déu Horus i el rei Horemheb es troba en la col·lecció egípcia oriental del Museu d'Història de l'Art de Viena. Mostra l'antic faraó Horemheb amb el déu Horus, i data de la Dinastia XVIII del Nou Regne (cap al 1300 abans de la nostra era).

Horemheb fou un oficial d'Akhenaton i Semenkhare. Després d'aquests dos reis, ell i Ay foren responsables de traslladar el govern d'Akhetaton a Memphis i de desviar la religió d'Aten al principi del regnat de Tutankamon. Després de la mort prematura de Tutankamon, Ay governà durant quatre anys, i després de la seua mort, Horemheb, que no estava relacionat amb els reis d'Al-Amarna ni amb el seu successor Ramsés I, en va prendre el relleu. El seu regnat fou confirmat pel déu Amon durant el festival tebà d'Opet (estela de coronació).Thomas Schneider, Lexikon der Pharaonen, Albatros, Düsseldorf 2002, , S. 126. Sota Horemheb, la restauració dels cultes i dels temples antics es va completar com a part de l'abandonament de la religió ateniana.

A més d'aquest grup d'estàtues d'Horemheb amb Horus, hi ha dos grups d'estàtues més. Un es troba ara traslladat a Torí i el mostra amb Amon; l'altre és traslladat a Londres, i el mostra amb Amon-Kamutef. Amon és el déu que confirmà la coronació d'Horemheb, però fou "el seu pare Horus" qui el va elegir per a convertir-se en faraó. En honor seu, es va crear el grup d'estàtues que ara són a Viena.Helmut Satzinger, Ägyptische Kunst in Wien. Wien 1980, S. 37.

L'escultura de pedra calcària representa el rei Horemheb, quasi de mida natural, segut a l'esquerra del déu Horus. Horus té el braç dret al voltant de la cintura del rei, i al braç esquerre sosté l'ankh. Totes dues figures porten el davantal ritual curt, i al cap, la doble corona (pschent) i la serp ureu. El rei també porta el tocat de nemes de ratlles i la barba reial. esquerra|miniatura|Detall: cara d'Horemheb El grup d'estàtues s'ha restaurat en temps actual, i s'afegiren els braços i els peus exteriors de les dues figures, la mà esquerra, la barba, la punxa del nas del rei, i el bec del falcó.Helmut Satzinger, Ägyptische Kunst in Wien. Wien 1980, S. 37–38.

No es coneix l'origen del grup d'estàtues egípcies. Va ser heretat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria de la col·lecció d'Estens Ccastell de Catajo) i es va afegir el 1918 a la col·lecció del Kunsthistorisches Museum de Viena.Helmut Satzinger, Das Kunsthistorische Museum in Wien. Die Ägyptisch-Orientalische Sammlung. 1994, S. 97.

Notes i referències

Categoria:Museu d'Història de l'Art de Viena Categoria:Artefactes de l'antic Egipte Categoria:Escultura de l'antic Egipte Categoria:Dinastia XVIII d'Egipte