Magnum Ignotum és una obra per a conjunt de cambra, contrabaix i cinta composta per Guia Kantxeli l'any 1994. L'obra va ser un encàrrec del Nederlands Blazers Ensemble i té una durada aproximada de 22 minuts. L'estrena mundial va tenir lloc el 23 d'abril de 1994 a Witten (Alemanya), durant el festival «Tage der Neuen Kammermusik» (Jornades de Nova Música de Cambra), a càrrec del Nederlands Blazers Ensemble. S'ha convertit en una de les peces més interpretades de Kancheli.

Història El títol, que en llatí significa «El Gran Desconegut», fa referència a la naturalesa espiritual i sovint inescrutable de la música de Kantxeli. L'obra incorpora una cinta magnètica que reprodueix veus que reciten fragments de textos religiosos, creant una atmosfera de pregària o ritual.

Instrumentació La plantilla instrumental és la següent: 1 flauta (doblant amb flauta alta), 2 oboès, 2 clarinets i 2 fagots. 2 trompes. Contrabaix. Cinta magnètica.

Anàlisi musical miniatura|Basílica Antxískhati a Tbilisi Fruit d’un encàrrec que exigia la incorporació de música tradicional georgiana, Kantxeli integra aquest material de manera directa, pràcticament sense filtres, més enllà del tractament amb cinta magnètica que n’acompanya l’ús. L’obra s’obre amb la recitació d’un sacerdot de la basílica Antxískhati, que sembla flotar damunt el so greu i gairebé fúnebre d’un fagot. Les veus reapareixen en una gravació de camp dels anys trenta, on tres ancians de l’oest de Geòrgia improvisen en una mezza voce inquietant coneguda com a «ghighini». Tot i situar-se després d’un passatge orquestral dens, la partitura continguda de Magnum Ignotum desplega una intensitat pròpia, sobretot perquè cada línia melòdica depèn de la força de l’alè que la sosté. D’aquesta manera, el cos humà esdevé el veritable vehicle expressiu a través del fenomen vocal del Cor Folklòric Rustavi, la interpretació vibrant del qual de l’himne Trisagion «Tsmindao Ghmerto» (Déu Sant) s’entrellaça amb el ressonar de campanes.

El mateix Kantxeli ha escrit sobre Magnum Ignotum: «Em commou sobretot la misteriosa espiritualització de la tradició georgiana de música popular. Al meu parer, les obres mestres del cant popular polifònic només poden haver estat creades com a resultat d’un esforç artístic col·lectiu de persones extraordinàriament dotades. Com més admiro aquest geni anònim, més m’adono que no tinc cap dret a manipular les seves creacions. El material de Magnum Ignotum ha estat tractat d’una manera molt senzilla i només persegueix un objectiu: evocar un estat d’ànim en què la humilitat s’instal·li a l’ànima en espera d’un cant diví. La cinta consta de quatre parts: un cant d’un gran sacerdot, una gravació autèntica dels anys trenta d’una improvisació a tres veus de vells de la Geòrgia occidental, una mescla de colors sonors naturals i artificials, i un himne georgià interpretat per l’ensemble vocal Rustavi. Tota aquesta música és impregnada d’aquell esperit misteriós que mai no seré capaç d’abastar».

Referències

Categoria:Obres de Guia Kantxeli Categoria:Composicions musicals del 1994