Lodovico Brunetti (Rovinj, 21 de juny de 1813 - Pàdua, 6 de desembre de 1899) va ser un metge italià reconegut en la història de la medicina per la invenció de la tanización (tannizzazione).
Biografia Probablement, es va graduar de medicina a Pàdua i va treballar com a metge a Ístria. Des de 1855 fins a la seva jubilació, va ser professor en el recentment fundat Departament de Patoanatomía a Pàdua. Va escriure diversos articles científics, va construir un nou tipus de raquiotomo, un instrument per a seccionar la columna vertebral.
Va desenvolupar el seu propi mètode de conservació de teixit animal normal i patològic: la taninización, un mètode de conservació de teixits orgànics que va presentar oficialment en l'Exposició Universal de París de 1867, i algunes de les preparacions anatòmiques conservades d'aquesta manera es van exhibir en l'Exposició Mundial celebrada a París en 1867, on va ser guardonat amb el Gran Premi, i les obres del qual encara es conserven avui en el museu de la ciutat de Pàdua. Frustrat per les limitacions dels mètodes de l'època —que mitjançant la momificació encongien les peces o mitjançant els líquids les dilataven i deformaven—, Brunetti va desenvolupar aquest procés basat en l'ús d'àcid tánico.
El procediment constava de diverses fases: la rentada de l'òrgan amb aigua, el desgreixat amb èter, la fixació mitjançant una solució d'àcid tánico i, finalment, l'assecat amb aire calent comprimit. Aquesta tècnica permetia que els preparats anatòmics conservessin el seu volum, elasticitat i detalls microscòpics originals, adquirint una consistència similar al cuir. Encara que va ser un avanç significatiu per a l'ensenyament mèdic, la complexitat i el temps requerits per a la seva execució van fer que el mètode no perdurés després de la mort del seu creador.
Dins de la col·lecció de Brunetti destaca una peça que combina la precisió científica amb una estètica al·legòrica pròxima a l'art macabre: «La suïcida punita» (La suïcida castigada), creada en 1863. El preparat consisteix en el bust d'una jove de 19 anys que es va llevar la vida per ofegament després d'una desil·lusió amorosa.
Brunetti va utilitzar la tècnica de la tanización per a preservar el rostre i el bust de la dona. No obstant això, en lloc d'una presentació estrictament clínica, l'anatomista va afegir elements simbòlics: va col·locar serps (també preservades) que semblen emergir de les conques oculars i enroscar-se en el rostre, evocant una iconografia dantesca del càstig infernal. Malgrat la seva aparença pertorbadora per a la sensibilitat moderna, en la seva època la peça va ser aclamada pel seu realisme i perfecció tècnica, rebent fins i tot el beneplàcit dels familiars de la morta.
Al llarg de la seva vida, Brunetti es va ocupar dels problemes de l'embalsamament i la cremació de cadàvers. També es va preocupar molt per l'ensenyament, com ho demostra la seva lliçó inaugural celebrada el 16 d'abril de 1855 a Pàdua, el seu discurs als estudiants de medicina al començament de l'any acadèmic 1887/1888; i sobretot, el seu manual de dissecció anatomopatològica, del qual només la primera part propedèutica es va publicar en 1881. També va advocar perquè les autòpsies forenses es realitzessin públicament i que els estudiants de medicina assistissin a elles. També va exercir la medicina pràctica. L'any 1885, va participar en la supressió del còlera a Sicília i va escriure un notable tractat sobre el còlera. Cap al final de la seva vida, va estudiar la fisiologia del subministrament de sang al cor i va explicar com el teixit muscular, gràcies al seu sistema valvular, es nodreix malgrat les contraccions.
Brunetti va ser l'impulsor del Museu d'Anatomia Patològica de la Universitat de Pàdua (actualment Museu "Morgagni"). Sota la seva direcció, el museu va passar de ser un gabinet de curiositats a una institució científica de primer ordre. Actualment, el museu conserva més de 1.300 peces, incloent 66 preparats originals de Brunetti que testimonien la seva perícia en la dissecció i la conservació, sent «La suïcida punita» un dels exemplars més estudiats des d'una perspectiva històrica, mèdica i ètica.
Obres Carta als seus estudiants sobre el seu nou raquiotomo i els mètodes d'obertura del canal vertebral adoptats per l'Escola d'Anatomia Patològica de Pàdua, amb algunes observacions pràctiques sobre el mètode d'examen de la medul·la espinal i les troballes de necropsia en pelagrinos. Pàdua, 1863. Nota sobre un nou mètode de conservació macromicroscópica de peces anatòmiques, arran d'un catàleg de les seves diverses preparacions anatòmiques exhibides en l'Exposició Universal de París de 1867. París, 1867. L'adobat de teixits animals. Raqueotomía anterior i posterior. Invaginació intestinal. L'òrgan de la parla. Pàdua, 1878. * Manual d'Anatomia Patològica. Propedèutica, o guia per al disector en la taula de tall, 1. Pàdua, 1881. Pactes, consideracions i conclusions sobre el còlera. Pàdua, 1885. La tanización de teixits animals, que considero certa, ha de ser emprada pels anatomistes i compresa pels patòlegs. Pàdua, 1888. L'òrgan valvular que regula la nutrició del cor i els músculs de la locomoció animal va ser descobert mitjançant el mètode de tanización de teixits animals en l'estiu de 1891. Pàdua, 1893. Una llei anatòmica: el teixit contràctil es nodreix a si mateix, malgrat les seves contraccions, perquè existeix un òrgan valvular que regula la seva nutrició. Pàdua, 1894.
Referències
Enllaços externs Enciclopèdia croata de Lodovico Brunetti Lodovico Brunetti, Istrapedia Ludovico Brunneti, Treccani Lodovico Brunetti , Hrvatski biografski leksikon, pristupljeno 26. lipnja 2020.
Categoria:Morts a Pàdua Categoria:Metges italians Categoria:Persones del comtat d'Ístria Categoria:Científics croats