Damjana Bratuž (Bilje 31 juliol 1927 - London (Ontario) 21 maig 2025) va ser una pianista, pedagoga musical i doctora universitària eslovena, reconeguda per les seves recerques sobre la semiòtica musical, l'estudi de les obres per a piano de Béla Bartók, i el seu paper en el desenvolupament de la pedagogia del piano al Canadà.
Biografia Nascuda a Bilje(Biglia) en el si d'una família eslovena, en aquell periode el seu país formava part del Regne d'Itàlia. La seva mare era la propietària del cafè Marija Fornazarič, i el pare del cafè Rudolf Bratuž, d'estil vienès i centre de reunió d'intel·lectuals, artistes, polítics, estudiants i persones de parla eslovena. Tenia una germana més petita, que més tard va ser l'acriu Bogdana Bratuž. A partir del Tractat de Versalles, amb la dominació italiana, el ministre d'instrucció pública Giovanni Gentile va tancar les escoles eslovenes, va forçar la italianització de la regió i es van perseguir els opositors. El 1937, el compositor i mestre de capella, Lojze Bratuž, cosí del seu pare, defensor de la llengua i la identitat eslovena, va morir com a conseqüència de les tortures d'un grup d'esquadristes feixistes que, després de segrestar-lo i apallisar-lo, el van obligar a beure oli de ricí i oli de motors. Aquest fet va marcar profundament tota la família. El 1938 Damjana Bratuž va estudiar a l'escola Ginnasio-Liceo Classico i a l'Escola Municipal de Música de Gorizia, on va cursar estudis de piano, cant, ballet i orgue. El seu primer professor va ser el pianista Evzebio Kurelič i més tard, la italiana Cecilia Seghizzi, li va ensenyar teoria de la música, solfeig, harmonia i història de la música.
Les autoritats van clausurar el cafè dels seus pares i durant la Segona Guerra Mundial, el seu pare va ser empresonat dues vegades i, en la inmediata postguerra, va tornar a ser detingut per les noves autoritats de la Lliga de Comunistes de Iugoslavia,tot i que, dos mesos més tard, va quedar en llibertat i va entrar en la política italiana, defensant els interessos dels eslovens de Gorizia.
Educació miniatura|La seva professora, la compositora Nadia Boulanger Després de la guerra, Damjana va assistir al Liceu Clàssic Eslovè, on va completar els seus exàmens finals el 1946. Al mateix temps va estudiar al Conservatori de Música Giuseppe Tartini" de Trieste, on es va graduar en piano el 1947 i va completar els exàmens de composició. Més tard va estudiar a la Internationale Sommerakademie Mozarteum, de Salzburg, i el durant el 1954-1955 al Conservatori Nacional de Música i a l'École normale de musique de París, amb Nadia Boulanger i altres.
Després de rebre una beca Fulbright el 1958, es va traslladar als Estats Units. El 1959 va obtenir un màster en piano al St. Louis Institute of Music de Missouri,també va cursar estudis addicionals a la Universitat Estatal de Michigan, a Interlochen, en els programes de grau de Ràdio i Televisió, Escriptura i Producció.
El 1959, va cursar el doctorat a l'Escola de Música de la Universitat d'Indiana a Bloomington, Indiana. Va rebre una beca de recerca internacional per al 1962-63 de l'Associació Americana de Dones Universitàries Educatives de Washington. El 1967 va ser la primera dona a l'Escola de Música de la Universitat d'Indiana en obtenir el títol de Doctora en Música, en literatura i interpretació pianística.
Carrera acadèmica i docent De 1959 a 1965, va treballar com a assistent a l'Escola de Música de la Universitat d'Indiana(EUA). De 1965 a 1966 va ser professora assistent al Teachers College d'Emporia, a Kansas.
El 1967 va ser professora a la Universitat de Western Ontario a London, Ontario, Canadà. va impartirt classes de piano, literatura pianística, història i estètica (especialment sobre l'obra de Béla Bartók)i va també introduir contingut interdisciplinari (semiòtica musical, dicció italiana per a cantants, etc.). Després de jubilar-se el 1993, va ser nomenada professora emèrita. Va romandre activa fins al 2009 com a professora adjunta d'investigació.
Va formar diverses generacions de pianistes canadencs, va ser jurat en concursos a tot el Canadà i els EUA (1969-2005), va organitzar tallers per a l'Associació de Professors de Música Registrats d'Ontario (ORMTA). També va treballar a la ràdio. Entre 1956 i 1957 va crear i presentar la sèrie setmanal Music for Our Little Ones ( Glasba za naše malčke) a Radio Trst A. Entre 1973 i 1974 va preparar la sèrie The Well-Tempered Listener per a CFPL-FM a London, Ontario.
Treballs de recerca i temes La seva recerca es va centrar en la semiòtica de la música, la literatura pianística del segle XX i, especialment, l'obra de Béla Bartók. Va impartir conferències en congressos internacionals a Europa i Amèrica del Nord i va dirigir seminaris que connectaven la interpretació musical amb la literatura i les arts visuals.
Vida posterior i mort Damjana va passar els seus últims anys al Canadà, però va conservar víncles amb la regió de Gorizia, la comunitat eslovena d'Itàlia i amb l'estat d' Eslovènia.Mai es va casar, el 1967 va voler que els seus pares visquessin amb ella. El 2011, juntament amb la seva germana, Bogdana Bratuž, van ser nomenades ciutadanes honoràries d'Urbisaglia, la ciutat on el seu pare Rudolf Bratuz havia estat empresonat durant la Segona Guerra Mundial. Va morir a London(Ontario), el 21 de maig de 2025.Està enterrada al cementiri de St. Peter.
Publicacions seleccionades L'element popular en la música per a piano de Béla Bartók . Universitat d'Oklahoma, 1976. »Sobre les improvisacions de Bartók i el principi de Pippa«, v: Estudis de música, vol. II, UWO, 1977. Béla Bartók: A Centenary Homage, Studies in Music, VI, UWO, 1981. «Presència de Glenn Gould: la perspectiva italiana», Glenn Gould: una publicació de la Fundació Glenn Gould, 1, 1999. »Folklore i transcendència: In Memoriam Yves Lenoir«, Revue Belge de Musicologie, 58 (2004), 19–22.
Premis i honors Beca Fulbright per estudiar als EUA (patrocinador: Institute of International Education, Nova York) (EUA, 1958)
Beca completa de postgrau de la Universitat de Michigan per estudiar a l'Interlochen Music Camp (EUA, 1959). Beca Internacional, Associació Americana de Dones Universitàries, Fundació Educativa (AAUW) (EUA, 1962). Premi del Centenari Bartók (diploma i placa commemoratius de Bartók, atorgats el 7 de setembre de 1981 a la UWO; un dels tres únics atorgats a receptors canadencs; presentat per l'ambaixador hongarès Gyula Budai ) (Hongria, 1981). Premi del Govern Italià per a la Recerca a la Universitat de Bolonya (Itàlia, 1989–1990). Títol de professora emèrita, Universitat de Western Ontario (Facultat de Música Don Wright) (Canadà, 1993). Ciutadà honorari d'Urbisaglia (Itàlia, 2011).
Vegeu també Lojze Bratuž (Compositor i cosí del seu pare i la seva inspiració)
Referències
Categoria:Antifeixistes italians Categoria:Músics eslovens Categoria:Morts a London (Ontario) Categoria:Pianistes italians Categoria:Musicòlegs italians Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Nascuts el 1927