miniatura|Dibuix d'estudi del Gerro de Townley, fet per Christian Borckhardt el 1779, que mostra el detall del fris. El dibuix es conserva al Museu Britànic de Londres miniatura|El quadre de Johan Zoffany, Charles Townley a la seua galeria, mostra tant el Gerro de Townley (a sobre de la prestatgeria) com l'estàtua de la Venus de Townley El Gerro de Townley és un gran gerro romà de marbre del segle II, descobert el 1773 per l'antiquari i comerciant d'antiguitats escocés Gavin Hamilton, mentre excavava una vil·la romanaConsiderada per Hamilton haver sigut una vil·la d'Antoní Pius (A. H. Smith, Gavin Hamilton's Letters to Charles Townley The Journal of Hellenic Studies 21 (1901). Antoní Pius en va nàixer a prop. al Mont Cagnolo, entre Genzano i Civita Lavinia (Lanuvio), a prop de Lanúvium, al sud-est de Roma.Es pot identificar en les "Miscel·lànies" adjuntes al resum de la transcripció d'Ancient Marbles trobats pel Sr. Gavin Hamilton en unes ruïnes a prop de Roma des del 1769 (publicat en Smith 1901: 321).
Història Presentació El gerro es ovoide, de 93 cm d'alçada, té nanses en forma de voluta a l'estil d'un crater. Està tallat amb un fris fondo en baix relleu que cobreix la major part, i representa Bacus, Ariadna i Pan, acompanyats d'una processó de bacanàlia. La part inferior del gerro té un fris de vuit figures alades, meitat dones, meitat tritons.
El gerro, descobert en bocins, es va reconstruir "amb la cura que mereixia". Se'n van restaurar alguns fragments, com ara la figura del sàtir amb el tirs. El pedestal del gerro, però, és modern.
El seu nom prové del col·leccionista anglés Charles Townley, que el comprà a Hamilton el 1774 per 250 lliures.TY10/5-7. El preu es confirma en moltes cartes entre Gavin Hamilton i Charles Townley, en especial en aquesta. La col·lecció de Townley, exposada durant molt de temps a la seua casa londinenca de Park Street, la va adquirir el Museu Britànic després de la seua mort, el 1805.
Lloc i influència al segle XIX Al , sovint s'imaginava que l'obra Oda sobre una urna grega (1819) de John Keats estava inspirada en el Gerro de Townley, tot i que els crítics moderns consideren que la inspiració fou més genèrica i que també podria haver vingut d'escenes de William Douglas Hamilton que descriuen la col·lecció de gerros grecs que acabaren en la col·lecció del Museu Britànic si fa no fa al mateix temps.
Al segle XIX es van fer còpies del Gerro de Townley en guix i imitació de marbre. A començament del segle XX, la Manifattura di Signa va produir-ne versions de terracota a Itàlia. Entre les dues guerres mundials, les làmpades de taula inspirades en el Gerro de Townley identificaven les llars "cultes".
Notes i referències
Vegeu també Antínous de Townley Cariàtide de Townley
Bibliografia .
Categoria:Art de l'antiga Roma Categoria:Col·lecció del Museu Britànic