Les Danses simfòniques (en rus: Simfonitxeskíe tantsí), op. 45, són una suite orquestral en tres moviments composta per Serguei Rakhmàninov l'any 1940. Es tracta de l'última composició acabada del catàleg del compositor rus i és considerada el seu testament musical. L'obra està dedicada a l'Orquestra de Filadèlfia i al seu director, Eugene Ormandy, qui va dirigir l'estrena mundial el 3 de gener de 1941 a Filadèlfia. Poc després, el 7 de gener, l'orquestra la va presentar al públic de Nova York.
Història Rakhmàninov va iniciar la composició a principis de l'estiu de 1940 mentre estiuejava a Huntington (Long Island) i la va enllestir a finals d'octubre del mateix any.
Inicialment, el compositor havia planejat titular els moviments «Migdia», «Capvespre» i «Mitjanit», però finalment va optar per denominacions purament musicals per emfatitzar el caràcter simfònic de l'obra per sobre del coreogràfic. Tot i que Rakhmàninov va negar qualsevol intenció programàtica, l'obra és rica en referències personals i cites musicals, especialment de la seva pròpia Primera Simfonia i del cant gregorià Dies irae, que apareix de forma dramàtica en el darrer moviment.
Considerat l'hereu espiritual de Piotr Ilitx Txaikovski, Rakhmàninov sintetitza en aquesta obra el seu estil postromàntic amb harmonies més modernes i una orquestració brillant que inclou l'ús poc habitual del saxòfon alt.
Estructura L'obra es divideix en tres moviments:
Non allegro: De caràcter rítmic i vigorós, inclou una secció central més lírica protagonitzada pel saxòfon alt. Andante con moto (Tempo di valse): Una dansa d'atmosfera fantasmagòrica i melancòlica que recorda els valsos de Txaikovski. Lento assai - Allegro vivace: Un moviment final expansiu i enèrgic on el tema del Dies irae lluita contra fragments de la litúrgia russa, culminant en un final victoriós (marcat amb la paraula «Al·leluia» a la partitura).
Instrumentació La plantilla orquestral requerida és la següent: 2 flautes, flautí, 2 oboès, corn anglès, 2 clarinets, clarinet baix, saxòfon alt, 2 fagots i contrafagot. 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons i 1 tuba. Timbales i una extensa secció de percussió: triangle, pandereta, tambor militar, bombo, plats, tam-tam, xilòfon i glockenspiel. Arpa, piano i secció de corda.
Referències
Categoria:Obres de Serguei Rakhmàninov Categoria:Suites per a orquestra Categoria:Composicions musicals del 1940