Els emidopoïdeus (Emydopoidea) són una superfamília extinta de sinàpsids dicinodonts que visqueren en allò que avui en dia és l'Antàrtida, el sud d'Àfrica i el subcontinent indi des del Permià mitjà fins al Triàsic mitjà. Se n'han trobat restes fòssils a l'Índia, Malawi, Moçambic, Sud-àfrica, Tanzània i Zàmbia, així com les muntanyes Transantàrtiques. Juntament amb els kannemeyeriformes, són dels pocs dicinodonts que sobrevisqueren fins al Triàsic mitjà. Eren els teroquelonis més petits amb diferència. L'únic emidopoïdeu que tenia un crani de més de 15 cm de llargada és Dicynodontoides.
Referències
Bibliografia
Categoria:Dicinodonts del Permià Categoria:Dicinodonts del Triàsic