miniatura|El primer lliurament de Gravy Planet va aparèixer a la portada del número de juny de 1952 de Galaxy Science Fiction . Els mercaders de l'espai és una novel·la de ciència-ficció de 1952 dels escriptors nord-americans Frederik Pohl i Cyril M. Kornbluth. Publicada originalment a la revista Galaxy Science Fiction com a sèrie titulada Gravy Planet, la novel·la es va publicar per primera vegada com a volum únic el 1953. Tracta satíricament un consumisme hiperdesenvolupat, vist a través dels ulls d'un executiu de publicitat. El 1984, Pohl va publicar una seqüela, The Merchants' War que no s'ha trobat traduït al català. El 2012, es va incloure a l'omnibus de la Library of America American Science Fiction: Four Classic Novels 1953–1956. Pohl va revisar la novel·la original el 2011 amb material afegit i referències més contemporànies.

Trama En un món immensament superpoblat, les empreses han substituït els governs i ara tenen el poder polític. Els estats existeixen simplement per garantir la supervivència de les grans corporacions transnacionals. La publicitat s'ha tornat enormement agressiva i, amb diferència, la professió més ben pagada. A través de la publicitat, el públic és constantment enganyat fent-li creure que la qualitat de vida millora amb tots els productes que es posen al mercat. Alguns dels productes contenen substàncies addictives dissenyades per fer que els consumidors en siguin dependents. Tanmateix, els elements més bàsics de la vida són increïblement escassos, com ara l'aigua i el combustible. El menjar es bàsicament reprocessat i només els executius amb un bon salari poden pagar per proteïna fresca. El transport personal pot ser de pedals, i els passejos en cotxe per tracció humana es consideren un luxe. El planeta Venus acaba de ser visitat i considerat apte per a l'assentament humà, malgrat la seva superfície i clima inhòspits; els colons haurien de suportar un clima dur durant moltes generacions fins que el planeta pogués ser terraformat.

El protagonista, Mitch Courtenay, és un redactor de primera classe de l'agència de publicitat Fowler Schocken a qui se li ha assignat la campanya publicitària que atrauria colons a Venus. Però passen moltes més coses de les que ell sap. Aviat es converteix en una història de misteri i intriga, en què molts dels personatges no són el que semblen, i les lleialtats i opinions de Mitch canvien dràsticament al llarg de la narració. Un dels perills als quals s'enfronta és un agent psicòpata de la seva empresa, descobert utilitzant les mateixes tècniques psicològiques que s'utilitzen per identificar objectius publicitaris.

En Mitch va a un complex turístic a l'Antàrtida, només per perdre's a l'exterior enmig d'una tempesta de neu. Es recupera i descobreix que l'han internat com un treballador normal de classe inferior. El número d'identificació de la Seguretat Social que té tatuat al braç, i que demostra que es de classe alta, ha estat alterat de manera que no pot recuperar la seva antiga identitat. Tanmateix, les seves habilitats romanen intactes. Es converteix en l'especialista en propaganda d'un grup de revolucionaris (l'Associació Mundial Conservacionista AMC, coneguda com a Conservasionistes), convertint-se en un convers a la causa d'aquells que abans manipulava com a simples consumidors. Al final, s'enfronta als que li van robar la vida, que no són necessàriament els seus enemics, i als de la seva antiga vida, que no són necessàriament els seus amics.

Publicació i recepció Orígens Mentre servia a la Força Aèria de l'Exèrcit dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial, Pohl havia estat destinat a Stornara, al sud-est d'Itàlia, com a meteoròleg. Poc després d'assabentar-se de la mort de la seva mare el 1944, i amb una certa nostàlgia, va decidir començar a escriure una novel·la sobre Nova York. Va triar escriure sobre la indústria publicitària, en plena expansió després de la guerra, i pensant que era el tema més interessant de la ciutat, i pacientment va escriure "una novel·la llarga, complicada i molt dolenta" amb el títol de Per a alguns que estimàvem.

Després que acabés la guerra, a principis de 1946, va tornar a llegir el manuscrit i va decidir que el seu principal defecte era que l'havia escrit tot i no saber res de publicitat. Abans de reescriure'l, va sol·licitar feines de publicitat per obtenir una mica d'experiència, i l'1 d'abril de 1946 es va incorporar a una petita agència de Madison Avenue com a redactor en cap. Més tard es va traslladar a Popular Science, descobrint que gaudia tant de la feina que va perdre la noció de per què va acceptar originalment la feina.

Uns anys més tard, Pohl va tornar a For Some We Loved . A principis de 1950, va llegir el manuscrit original, però va trobar que l'escriptura era completament irrecuperable; el va cremar i va decidir oblidar-se de la idea. L'any següent, va començar a fer l'esborrany d'una novel·la de ciència-ficció, amb temàtica lliure sobre publicitat, sota el nom de Fall Campaign, i havia arribat a les vint mil paraules a l'estiu, treballant els caps de setmana i els vespres. En aquest punt, va arribar el vell amic de Pohl, Cyril Kornbluth, que havia deixat la seva feina a Chicago per treballar com a escriptor de ciència-ficció independent, i es va oferir a revisar el manuscrit. Poc després va tornar, havent incorporat alguns suggeriments argumentals fets per Philip Klass i escrit una nova secció central de vint mil paraules; els dos homes van col·laborar en el terç final, i després que Pohl li fes una revisió final, la novel·la estava completa.

Publicació Horace Gold, l'editor de Galaxy Science Fiction, havia llegit l'esborrany abans que Kornbluth s'hi impliqués, i es va oferir a imprimir-lo quan estigués complet, provisionalment programat per seguir a The Demolished Man d'Alfred Bester. De fet, es va publicar per entrega a la revista de juny a agost de 1952, com a Gravy Planet .

Tanmateix, trobar un editor per a la novel·la no va ser fàcil. Pohl la va oferir a totes les editorials americanes que imprimien ciència-ficció, sense cap èxit. Finalment, va conèixer Ian Ballantine, un antic company de la seva dona, que acabava de fundar Ballantine Books i buscava nous títols. Ballantine va acceptar publicar-la -Pohl va bromejar dient que «era massa inexpert per saber que no era bona»- i es va publicar el maig de 1953 en edicions simultànies de butxaca i tapa dura. L'edició del llibre va eliminar els capítols finals publicats anteriorment, que suposadament s'havien afegit a la versió de la revista a petició de l'editor de Galaxy, HL Gold.

Vint-i-cinc anys després de la primera publicació, escrivint a The Way The Future Was, Pohl va estimar que havia venut potser deu milions de còpies en vint-i-cinc idiomes. La revisió lleugera de la novel·la que va fer Pohl el 2011 inclou referències a alguns fenòmens comercials de l'era Reagan-Bush, com ara Enron i AIG.

El 2012, va ser inclosa a l'omnibus de la Library of America American Science Fiction: Four Classic Novels 1953–1956, editat per Gary K. Wolfe. L'òmnibus formava part d'un conjunt de dos volums de ciència-ficció dels anys cinquanta, el primer projecte de la LOA que incloïa un extens lloc web complementari en línia.

Recepció crítica En el seu estudi sobre els pioners de la ciència-ficció, New Maps of Hell (1960), el novel·lista Kingsley Amis afirma que The Space Merchants "té moltes possibilitats de ser la millor novel·la de ciència-ficció fins ara". També s'avança al seu temps a l'hora d'emfatitzar la importància de limitar el creixement de la població i conservar els recursos naturals. En la seva publicació inicial, Groff Conklin va qualificar la novel·la com "potser la millor sàtira de ciència-ficció des de Un món Feliç (Brave New World)". Boucher i McComas la van elogiar com "amarga, satírica, emocionant [i] fàcilment una de les principals obres d'extrapolació lògica en diversos anys... un melodrama agut de conflicte de poder i revolta que aconsegueix... explorar tots els desenvolupaments implícits de la [seva] societat imaginària". El crític de la revista Imagination, Mark Reinsberg, la va descriure com "una història meravellosament entretinguda" i "una brillant sàtira futura". P. Schuyler Miller va comparar la novel·la amb Un món feliç, i la va trobar «no tan brillant, però elaborada de manera més consistent i que patia principalment... per les seves concessions al melodrama». A la convenció MidAmeriCon de 1976 a Kansas City, Alfred Bester es va referir a la novel·la com «una de les dues millors novel·les de ciència-ficció de tots els temps».

Adaptacions Els drets cinematogràfics es van vendre per 50.000 dòlars, tot i que mai se'n va fer una adaptació. Va ser adaptada per a la ràdio pel CBS Radio Workshop.

La novel·la va ser seguida el 1984 per una seqüela, La guerra dels mercaders; com que Kornbluth havia mort el 1958, va ser escrita íntegrament per Pohl.

Referències

Fonts

Enllaços externs

The Space Merchants (serialized in Galaxy as Gravy Planet), parts 1, 2, and 3, at the Internet Archive Review by Jo Walton Appreciation by Michael Dirda

Categoria:Novel·les del segle XX en anglès Categoria:Novel·les distòpiques Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Obres del 1953