El monestir de la Santíssima Trinitat (Monastero della Santissima Trinità en italià) és un edifici del segle XVIII situat al centre històric de Catània a l'illa de Sicília.

Va ser fundat en època moderna i fou dedicat a la Santíssima Trinitat. El complex va formar part del conjunt d’institucions monàstiques que configuraven la vida religiosa de la ciutat. L’edifici es va veure afectat pel terratrèmol de 1693 i posteriorment fou reconstruït en el context de la renovació urbanística barroca de Catània. Actualment està dividit en dues zones principals, una alberga una caserna dels Carabinieri del districte de Piazza Dante, mentre que l'altra acull l'institut públic Enrico Boggio Lera.

Història A l'edat antiga l'espai ocupat pel complex conventual era originalment una insula.R. Maria Grazia Branciforti, Vincenzo La Rosa (a cura de), Tra lava e mare. Contributi all'archaiologhia di Catania (atti del convegno, Catania 22-23 novembre 2007), Catania, Le nove Muse, 2010. ISBN 978-88-87820-46-1.

El monestir original de la Santíssima Trinitat va ser fundat el 1349 gràcies a les donacions de Cesarea Augusta, una noble de Catània, però era situat més a l'est, on avui hi ha el palau de la Universitat.Prof. Pernice, Storia dell'edificio, in AA. VV., «Boggio Lera. La tradizione di un liceo», Catania, Tipolito C. Marino, 2001, p. 23.

Els orígens del monestir actual de la Santíssima Trinitat es remunten a l’època moderna, quan diverses comunitats religioses s’establiren a la ciutat en un context d’expansió d'aquestes a l'illa de Sicília. El monestir s’integrà en el dens teixit de convents i monestirs que caracteritzava la Catània dels segles XVI i XVII.

Després del terratrèmol de la Val di Noto de l'11 de gener de 1693, 28 monges van morir (més del 80%). Posteriorment va ser reformat durant la gran campanya de reconstrucció urbana que va donar lloc al desenvolupament del barroc sicilià. La reconstrucció va ampliar significativament el nucli primari i les obres van ser confiades a l'arquitecte Alonzo Di Benedetto, substituït el 1735 per Giovanni Battista Vaccarini, que va contribuir significativament a donar a la ciutat el seu aspecte barroc característic. Deu anys més tard Francesco Battaglia se n'hi va ocupar, principalment de l'església. A la dècada del 1730 el monestir ja va acollir 22 monges de clausura.

El monestir va seguir formant part de la vida religiosa de la ciutat fins el 30 de juliol 1866, quan amb la promulgació de la secularització dels béns eclesiàstics i la consegüent confiscació d'aquest béns per part del Regne d'Itàlia, el monestir de la Santíssima Trinitat va ser tancat. A partir d’aquell moment el conjunt va experimentar transformacions d’ús i adaptacions al nou context urbà. Inicialment va ser assignat a les autoritats educatives, que el van convertir en un internat per a noies. Posteriorment, va acollir la seu de l'ens educatiu. El 1923 es va convertir en la seu de l'institut científic "Principe Umberto". El 1967 l'institut va ser transferit a un altre districte i amb la docència que hi va restar van formar un segon institut científic, més endavant rebatejat com a Institut Científic Estatal "Enrico Boggio Lera".

Actualment, el complex és considerat part del patrimoni històric i arquitectònic de Catània i testimonia la importància de les institucions monàstiques en la configuració històrica de la ciutat.

Referències

Categoria:Edificis de Catània Categoria:Edificis barrocs