Eugenia Eduardovna Kumacheva OC FRS FRSC ( ; nascuda el 1955) és professora universitària i professora distingida de química a la Universitat de Toronto . Els seus interessos de recerca abasten els camps de la ciència fonamental i aplicada dels polímers, la nanotecnologia, la microfluídica i la química d'interfícies. Va ser guardonada amb els Premis L'Oréal-UNESCO per a les Dones en la Ciència el 2008 "pel disseny i desenvolupament de nous materials amb moltes aplicacions, inclosa l'administració dirigida de fàrmacs per a tractaments contra el càncer i materials per a l'emmagatzematge òptic de dades d'alta densitat". El 2011 va publicar un llibre sobre els Reactors Microfluídics per a Partícules de Polímer escrit en col·laboració amb Piotr Garstecki. És titular de la Càtedra de Recerca Canadenca en Materials Polimèrics Avançats (Nivell 1). És membre de la Royal Society (FRS) i de la Royal Society of Canada (FRSC).

Educació i primers anys de vida Eugenia Kumacheva va néixer a Odessa, a l’antiga Unió Soviètica. Després d’obtenir la llicenciatura amb honors a la Universitat Tècnica de Sant Petersburg, va treballar durant alguns anys a la indústria abans d’iniciar la seva investigació doctoral. L’any 1986 va aconseguir el doctorat en química física de polímers a l’Institut de Química Física de l'Acadèmia de Ciències de Rússia.

Carrera i recerca L'Eugenia va treballar com a científica a la Universitat Estatal de Moscou abans de començar la seva beca postdoctoral finançada per la Fundació Minerva amb el professor Jacob Klein a l'Institut de Ciències Weizmann a Israel. Després es va unir al laboratori de recerca del professor Mitch Winnik a la Universitat de Toronto al Canadà per estudiar sistemes de polímers multicomponents. El 1996, Kumacheva es va convertir en professora assistent al Departament de Química de la Universitat de Toronto, i el 2005 va ser ascendida a professora titular. L'Eugenia ha publicat 2 llibres, 10 capítols de llibres i 305 articles amb més de 70 cites/article. Té 40 patents i és fundadora de dues empreses, FlowJEM i KuBE Materials Solutions. Ha impartit més de 300 conferències convidades, magistrals i plenàries, així com conferències públiques. El 2008, va ser la primera canadenca a rebre el Premi L'Oréal-UNESCO "Dones a la Ciència". El 2016, va ser elegida membre de la Royal Society. El 2017, va rebre una medalla del CIC "presentada com a marca de distinció i reconeixement a una persona que ha fet una contribució destacada a la ciència de la química o l'enginyeria química al Canadà, aquest és el màxim guardó del CIC". El 2020, Eugenia va ser nomenada pel governador general del Canadà oficial de l'Orde del Canadà per "les seves contribucions a la química, especialment a través de la investigació en microfluídica i polímers, i pels seus esforços com a defensora de les dones en la ciència".

La recerca d’Eugenia Kumacheva se centra en àmbits com la ciència dels polímers, la nanociència, la microfluídica i la química d’interfícies. Mostra un especial interès per les investigacions amb aplicacions biològiques. En els últims anys també ha treballat en l’aplicació de la intel·ligència artificial, especialment l’aprenentatge automàtic, en els processos de síntesi i fabricació de materials.

Kumacheva ha contribuït a modelitzar condicions biològiques associades a problemes de salut com l'infart de miocardi, l'accident cerebrovascular, l'embòlia pulmonar i altres trastorns relacionats amb la sang, utilitzant polímers i nanomaterials. També ha investigat les microbombolles —gas envoltat per un polímer natural o sintètic— i el seu potencial tant en el diagnòstic com en la teràpia, per exemple en l’administració dirigida de fàrmacs o en tècniques d’imatge molecular.

Una altra aplicació mèdica del seu treball és el desenvolupament d'hidrogels i d’altres entorns químics que afavoreixen la supervivència de cèl·lules mare, ajuden a intervenir en teixits cardíacs necròtics i poden frenar la metàstasi de cèl·lules canceroses. A més, ha fet aportacions destacades en l’estudi de l’autoacoblament de nanopartícules i micropartícules. Entre els seus interessos de recerca també hi ha nanopartícules d’origen natural, com els nanocristalls de cel·lulosa i les nanofibres.

Honors i premis Els premis i honors d'Eugènia Kumacheva inclouen:

1992: Beca de la Fundació Minerva (Alemanya) 1994: Beca de professor visitant de l'Imperial College London (Regne Unit) 1999: Premi Premier a l'Excel·lència en Recerca (Canadà) 2000: Premi de la Fundació Internacional Chorafas 2002: Guanyador de la Càtedra de Recerca del Canadà en Materials Polimèrics Avançats/Nivell 2 2003: Beca Schlumberger de la Universitat d'Oxford 2004: Premi Clara Benson (Premi CIC) 2005: Premi de Ciència i Enginyeria Macromolecular, Institut Químic del Canadà 2006: Guanyador de la Càtedra de Recerca del Canadà en Materials Polimèrics Avançats/ Nivell 1 2007: Elegit membre de la Royal Society of Canada (FRSC) 2017: Càtedra E. Gordon Young, Institut Químic del Canadà 2008: Premi L'Oréal-UNESCO per a les Dones en la Ciència (Guanyadora per Amèrica del Nord ) 2009: Conferència WISET Japó-Canadà, Royal Society of Canada 2010: Beca de recerca Killam, Consell de les Arts del Canadà 2011: Professor distingit, Universitat de Western Ontario, Canadà. 2011: Premi Connaught a la Innovació, Fundació Connaught. 2012: Premi de Recerca Humboldt, Fundació Alexander von Humboldt (Alemanya). 2012: Inventor de l'Any, Universitat de Toronto 2013: Professor universitari (distinció atorgada a <2% del professorat de la Universitat de Toronto) 2016: Elegit membre de la Royal Society (FRS) de l'Acadèmia Nacional Britànica de Ciències 2017: Càtedra Schmidt, Institut Weizmann de Ciències, Israel 2017: Medalla de l'Institut Químic del Canadà 2019: Conferència 3M 2019: Premi De Gennes, Royal Society of Chemistry, Regne Unit 2020: Premi Honorífic per la Trajectòria en Nanociència i Nanotecnologia a Ontario 2020: Elegit com a Oficial de l'Orde del Canadà 2021: Receptor de la beca Guggenheim 2022: Professorat Distingit DB Robinson, Universitat d'Alberta, Canadà 2023: Medalla Henry Marshall Tory (Societat Reial del Canadà) 2023: Premi ACS en Química de Polímers (EUA)

Referències

Categoria:Professors de la Universitat Estatal de Moscou Categoria:Professors de la Universitat de Toronto Categoria:Alumnes de l'Institut Tecnològic Estatal de Sant Petersburg Categoria:Guanyadores del Premi L'Oréal-Unesco per a les dones i la ciència Categoria:Científics de Toronto Categoria:Científics d'Odessa Categoria:Químics canadencs Categoria:Membres de la Royal Society Categoria:Químics europeus Categoria:Nascuts el 1955