La Simfonia núm. 5, o Sinfonia concertante, va ser composta per Karl Amadeus Hartmann el 1950. Es va estrenar el 21 d'abril de 1951 a Stuttgart, amb Hans Müller-Kray dirigint l'Orchester des Süddeutschen Rundfunks. Està dedicada a Hans Müller-Kray.
Estructura Amb una durada d'uns 20 minuts, consta de tres moviments: Toccata Melodie (Hommage à Stravinsky) Rondo
Origen i context Hartmann va concebre l'obra primer com un "Concertino per a trompeta amb set instruments solistes" (1933), després reelaborat en el "Concerto per a conjunt de vent, contrabaixos i dues trompetes solistes" (1949), amb una versió final en forma de simfonia (1950).
Anàlisi musical Es diferencia de les altres simfonies de Hartmann per la seva proximitat a tendències neotradicionals i pel fet que el moviment central porta el títol Hommage à Stravinsky.
I. Toccata: LebhaftEl moviment inicial, influït en part pels ritmes enèrgics del barroc tardà, es basa en un diàleg constant entre tres grups orquestrals: vents fusta, metalls (sense trompes) i cordes, representades només pels violoncels i contrabaixos. El motor rítmic queda establert des del primer moment amb una figura brillant de trompeta: una línia florida i extensa repartida entre la primera i la segona trompeta. Els vents fusta responen immediatament, sovint reforçats per les cordes greus. Un accelerando molt ràpid condueix a una secció central més reposada, on trompetes i trombons amb sordina interpreten figures staccato d’una gran lleugeresa. Un breu retorn dels ritmes inicials tanca el moviment, concebut com una forma lliure en tres parts.
II. Melodie (Langsam): Hommage à StravinskyEl moviment lent comença amb un solo de clarinet que introdueix una sèrie d’al·lusions a Ígor Stravinski, inclosa una variant reconeixible de la famosa melodia de fagot que obre La consagració de la primavera. La secció està construïda com una successió de línies melòdiques —solos, duets i petits conjunts— tractades amb una escriptura contrapuntística molt clara. Al centre del moviment apareix un episodi contrastant amb caràcter de scherzo.
III. Rondo (Lustig, sehr lebhaft)El moviment final reprèn el protagonisme rítmic de la trompeta, que presenta un tema viu immediatament repetit pels vents fusta. La secció central ofereix un contrast líric: s’inicia amb un murmuri gairebé imperceptible que progressivament creix fins a un clímax intens. Després d’una cadència col·lectiva per als vents fusta i la trompeta, la música desemboca en un final presto'' de gran brillantor.
Instrumentació La partitura requereix: flautí, dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, contrafagot, dues trompetes, dos trombons, tuba, violoncels i contrabaixos.
Referències
Categoria:Composicions musicals del 1951 Hartmann 05 Categoria:Obres de Karl Amadeus Hartmann