Esporaci (en grec: Σποράκιος o Σφωράκιος; en llatí: Flavius Sporacius, fl. 448-452) va ser un funcionari de l'Imperi Romà d'Orient actiu durant els regants de Teodosi II i el seu successor Marcià.Jones, Arnold Hugh Martin; Martindale, John Robert y Morris, John (1992). «Fl. Sporacius (3)». En: The Prosopography of the Later Roman Empire, Volumen 2, Cambridge University Press, ISBN 0-521-07233-6, p. 1026–1027.

Apareix esmentat per primer cop l'any 448, quan és nomenat comes, dos anys va ascendir a comes domesticorum peditum, és a dir comandant de la infanteria de la guàrdia imperial. En ocupar aquest càrrec va poder assistir al Concili de Calcedònia entre el 8 i el 25 d'octubre del 451. Era un cristià devot, al qual el bisbe Teodoret de Cir va dedicar el seu llibre: Haereticarum fabularum compedium.Teodoret de Cir, Epistolae 97. Es creu que és l'Esporaci citat a l'Antologia Palatina com a autor d'una dedicatòria poètica conservada en aquesta recopilació. A mitjan segle V, l'Església de Sant Teodor, a Constantinoble, va patir un fort incendi que va afectar el barri. Esporaci, veí d'aquest barri, es va salvar; veient això com un miracle, el ric patrici va reconstruir amb el seu patrimoni, i amb magnificència, l'església.Stadtmüller, Hugo, editor (1894). Anthologia graeca epigrammatum Palatina cum Planudea I, 6 y 7, p. 2-3. Thomas, John Philip (1987). Private Religious Foundations in the Byzantine Empire, Dumbarton Oaks, , p.20.

L'any 452, Esporaci va ser nomenat cònsol, amb Flavi Bassus Herculà, espòs d'Honòria i cunyat de Valentinià III, com a col·lega a Occident. La Prosopografía de Jones, no obstant això, afirma que no va ser reconegut per la cort de Ravenna.

L'esmentada Antologia, també conserva la notícia que Esporaci va ser sepultat a l'Església de Sant Teodor, on el seu nebot Anatoli, a qui havia criat com a un fill, li va dedicar una estàtua.

Referències

Bibliografia "Fl. Sporacius 3". Prosopography of the Later Roman Empire. Vol. 2. Cambridge University Press. 1980. p. 1026–27. . John Philip Thomas, Private Religious Foundations in the Byzantine Empire, Dumbarton Oaks, 1987, , p. 20.

Categoria:Cònsols romans del segle V Categoria:Romans d'Orient del segle V Categoria:Polítics romans d'Orient