La prehistòria i la protohistòria de Polònia es poden rastrejar des de la primera presència humana al territori de l'actual Polònia, fa uns 500.000 anys, fins a la creació de l'estat polonés al .
Com a la resta d'Euràsia, Polònia va experimentar els períodes glacials del Chibanià (Pleistocé mitjà) i del Plistocé superior fins al començament de l'Holocé, al voltant del 9700 abans de la nostra era. S'introdueix l'agricultura al sud i al centre del territori al voltant del 5400 ae, i s'origina el corrent danubià (Cultura de la ceràmica de bandes) de neolitització a Europa. Cap al 2800 ae l'àrea experimenta una afluència massiva de poblacions estepàries de la Cultura iamna, que van formar la Cultura de la ceràmica cordada al nord-est d'Europa. Això dona lloc a transformacions socials identificades en els enterraments (guerrers i artesans especialistes) i a la generalització d'una economia basada en la ramaderia amb una major mobilitat.
A principis de l'edat mitjana, l'àrea fou poblada per tribus eslaves occidentals que substituïren les tribus germàniques que s'havien traslladat a l'oest i al sud. En fou la llar de tribus lequítiques poloneses, que van formar petits estats a l'àrea a partir del segle VIII.
Paleolític miniatura|Glaciació de Würm (115000 ae - 12000 ae) Tot i que els primers rastres coneguts de presència humana a Polònia daten d'uns 500000 abans de la nostra era, durant el paleolític Inferior, aquesta presència va ser intermitent a causa dels cicles glacials, en què períodes temperats curts s'alternen amb períodes glacials llargs, durant els quals Polònia estigué parcialment coberta per les glaceres de la capa de gel fennoscàndica.
Mesolític Els primers llocs habitats sedentaris a Polònia daten del mesolític, a partir del X mil·lenni abans de la nostra era, i s'atribueixen al swiderià.
Neolític miniatura|Extensió de la Cultura de la ceràmica de bandes (neolític danubià) a principis del neolític miniatura|Olla de Bronocice, cap al 3500 ae Cap al 5400 ae, l'agricultura, la van introduir al sud i al centre de Polònia poblacions de la Cultura de la ceràmica de bandes, que van migrar des dels Balcans al llarg del Danubi, marcant el començament del període neolític. Les poblacions de caçadors-recol·lectors que vivien al nord dels agricultors d'aquesta ceràmica van mantenir la seua manera de vida durant quasi un mil·lenni, durant el qual l'estil de vida neolític deixà d'estendre's. El contacte, però, entre les poblacions agrícoles i els grups de caçadors-recol·lectors és evident. Aquestes relacions són visibles en el grup Brześć Kujawski de la Cultura Lengyel, de l'àrea de Kuyavia, que durant molt de temps va constituir el límit nord de les comunitats agrícoles de la ceràmica de bandes.
Durant el següent mil·lenni, començant al voltant del 4000 ae, durant el neolític mitjà, va sorgir la Cultura dels vasos d'embut o Cultura Funnelbeaker, i els estils de vida neolítics es van estendre per la major part de Polònia. Els membres d'aquesta cultura a Polònia van mostrar una barreja genètica amb les poblacions locals de caçadors-recol·lectors, descendents del grup genètic de caçadors-recol·lectors de l'Europa occidental. Cap al 3100 ae, la Cultura de la ceràmica en forma d'embut es va substituir en moltes regions de Polònia per la Cultura de Baden i la Cultura de l'àmfora globular, que es troba sobretot al sud-est de Polònia. Es va originar a partir de la Cultura de l'àmfora globular i roman dins de la continuïtat genètica d'aquestes dues cultures d'ascendència neolítica. La Cultura de l'àmfora globular fou substituïda al voltant del 2800 ae per la Cultura de la ceràmica cordada, que hi va predominar durant uns 500 anys.
Cultura de la ceràmica cordada miniatura|Àrea d'expansió de la Cultura de la ceràmica cordada, que limita amb la Cultura Fatianovo-Balànove a l'est Els membres de la Cultura de l'àmfora globular (GAC) i la Cultura de la ceràmica cordada (CCC) tenen orígens molt diferents. Els individus de la CCC descendeixen sobretot dels pastors esteparis de la Cultura iamna, mentre que els individus de la GAC quasi no mostren ascendència estepària. Al voltant del 2600 ae i 2550 ae apareixen nous elements en els rituals funeraris de les societats de ceràmica cordada de la Petita Polònia, i això indica contacte amb els ritus i les pràctiques de les poblacions de més a l'est. El tret més destacat és la forma de nínxol de l'estructura funerària. La idea d'una estructura d'aquest tipus a les tombes ja era present en els cementeris anteriors de tipus Złota, entre el 2900 ae i el 2600 ae. En aquesta fase, hi van aparéixer tipus específics de construcció amb característiques semblants a la Cultura de les catacumbes de la zona pòntica nord.
Juntament amb les noves construccions, es van produir canvis en les pràctiques funeràries, l'orientació del cos i els aixovars funeraris. Hi van predominar les tombes individuals, tot i que el nombre d'enterraments dobles i múltiples també era notable. En comparança amb altres parts de l'Europa central, els enterraments de la Petita Polònia han proporcionat objectes particularment rics. La naturalesa dels aixovars funeraris en algunes tombes d'hòmens adults és específica, incloent-hi atuells ceràmics (el tipus principal n'és un gerro gros amb un coll diferent), armes (destrals de batalla de pedra i puntes de sageta), eines de sílex (destrals i ganivets), ossos, eines de banya, de pedra (pedres d'esmolar i moles), eines i adorns de coure (inclosos els típics anells de cabell de coure) i altres articles "semiacabats". Així, aquests enterraments emfasitzen el paper del guerrer, però també el de l'artesà especialista. A diferència d'altres grups de ceràmica cordada de l'Europa central, la Petita Polònia conté molts enterraments d'hòmens equipats amb puntes de fletxa triangulars (fins a 30 peces). En altres àrees, el tir amb arc com a element important dels aixovars funeraris apareix aproximadament entre 100 a 200 anys més tard, associat a l'aparició i la propagació del ritual de la Cultura del vas campaniforme.
La Cultura de la ceràmica cordada s'originà al nord-est d'Europa, però els comportaments subjacents estaven influenciats pel que havia sorgit abans dins de la Cultura iamna de les estepes pòntiques: l'adopció generalitzada d'una economia mòbil basada en la ramaderia amb carros tirats per bous i cavalls, i un augment corresponent del prestigi ritual i del valor del bestiar. L'economia i l'estructura política de la ceràmica cordada al sud-est de Polònia poden haver evolucionat a partir de les societats Funnelbeaker (Cultura dels vasos d'embut) tardanes, per connexions amb les cultures d'Usàtovo i Cucuteni-Trypillia tardana. Les zones de Iamna i de ceràmica cordada estaven en contacte als turons entre Lviv i Ivano-Frankivsk, a l'actual Ucraïna, als contraforts del Dnièster superior, cap al 2800-2600 abans de la nostra era.
Edat del bronze Cap al 2400 ae la Cultura del vas campaniforme entra en aquesta àrea des del sud-oest, i un altre component genètic important s'afig a la població autòctona. Al sud-est de Polònia, la Cultura del vas campaniforme desapareix al 2200 ae aproximadament. Aquesta àrea sembla haver vist l'aparició de poblacions genèticament típiques de la Cultura del vas campaniforme quasi 200 anys abans que altres parts d'Europa.
Durant el II mil·lenni abans de la nostra era, la Cultura Unetice predominava a la zona. Grans pobles fortificats, amb muralles de fusta, es troben, per exemple, a Bruszczewo, a la Gran Polònia i a Radłowice a Silèsia. Aquests grans pobles serveixen com a centres polítics i com a mercats, i faciliten el moviment de béns i mercaderies. La producció agrícola és prou substancial com per a emmagatzemar els excedents en graners. La importància del cavall, que també es consumeix, augmenta. Tot seguit ve la Cultura de Trzciniec.
A Polònia, com a l'oest d'Ucraïna, els descendents dels pastors de l'estepa canviaren durant l'edat del bronze mitjà a enterraments col·lectius, l'amplitud dels quals sols s'havia observat abans en el neolític. Aquestes poblacions de l'edat del bronze mitjà semblen barrejades amb altres poblacions que tenien una alta proporció de gens de caçadors-recol·lectors europeus. Aquests darrers podrien haver estat els caçadors-recol·lectors de l'àrea bàltica o de la Cultura de ceràmica perforada d'Escandinàvia.Maciej Chyleński, Przemysław Makarowicz, Anna Juras et al., Patrilocality and hunter-gatherer-related ancestry of populations in East-Central Europe during the Middle Bronze Age, Nature Communications, 14, 4395, agost 2023, doi.org/10.1038/s41467-023-40072-9.
El nord de Polònia tingué un augment de la intensitat de les activitats agrícoles durant l'edat del bronze mitjà, en concret a partir del 1400 - 1300 abans de la nostra era. miniatura|Vista del lloc fortificat reconstruït de Biskupin miniatura|Urnes d'estil de Pomerellia amb barrets (Museu de Prehistòria i Protohistòria, Berlín)
Edat del ferro D'ençà del mil·lenni I abans de la nostra era, les cultures lusaciana i pomerània són diferents de la dels camps d'urnes. El jaciment més important de la Cultura lusaciana és Biskupin, del voltant del : hi havia tant pobles oberts com llocs fortificats situats en pujols o en aiguamolls. Les muralles eren d'estaques reforçades amb terra o pedres. L'economia es basava sobretot en l'agricultura, com ho demostren molts clots emprats per a emmagatzemar aliments. El blat, el midó i l'ordi constituïen la major part dels conreus, i el mill, el sègol i la civada, els pèsols, les faves, les llentilles i el sèsam (Camelina sativa). S'hi han trobat restes de pomes, peres i prunes conreades. El bestiar boví i els porcs eren els principals animals domèstics, a més d'ovelles, cabres, cavalls i gossos. Les representacions en urnes de l'edat del ferro de Silèsia testimonien la pràctica de l'equitació, però també s'utilitzaven cavalls per arrossegar carros. La caça, tot i que també es practicava, com ho demostren els ossos de cérvols, cabirols, senglars, bisons, alces, llebres, guineus i llops trobats, no sembla que hi proporcionàs una quantitat significativa d'aliments. Els primers rastres de la Ruta de l'ambre daten del segle V ae.
La Cultura pomerània, o Cultura de les urnes amb cara pomereliana, originada en parts de l'àrea al sud de la mar Bàltica (que més tard es convertiria en Pomerània), abastà del segle VII al III abans de la nostra era, la major part de l'actual Polònia. La característica més distintiva és l'ús d'urnes funeràries amb cares. Les urnes sovint eren en cistes envoltades de lloses de pedra. L'economia és semblant a la de la Cultura lusaciana. El sègol es conrea sistemàticament per primera vegada, però encara és un component menor dels cereals. Hi ha menys turons fortificats que a la zona cultural lusaciana més a l'oest.
Els primers jaciments celtes de l'àrea daten del segle IV abans de la nostra era, durant el període de La Tène.
Protohistòria miniatura|Pobles eslaus occidentals entre els segles IX i X Durant l'Antiguitat tardana, la zona va ser identificada com a Cultura de Wielbark, amb una notable presència germànica. Des dels segles I i II ae, alguns autors romans i romans d'Orient, com ara Plini el Vell, Tàcit, Claudi Ptolemeu, Pomponi Mela, Jordanes i Procopi de Cesarea, parlen d'aquesta regió.
La Cultura de Wielbark, generalment associada amb els gots, apareix a la primera meitat del segle I a la vall del Vístula, a la Pomerània oriental, on suplanta la Cultura d'Oksywie, relacionada amb la Przeworsk. Durant el segle III, part de les comunitats de Wielbark deixen els seus pobles i emigren a Ucraïna.