va ser un pintor, autor de còmics i dibuixant periodístic espanyol.
Biografia Es va casar amb Magdalena Piqueras, amb la qual en 1915 va tenir un fill, també anomenat José.
Es va formar com a artista en la madrilenya Escola de Belles arts de Sant Ferran, on va tenir com a mestre a Antonio Muñoz Degrain i com a condeixebles als germans Valentín i Ramón Zubiaurre. Pintor notable, va gaudir d'una beca a El Paular durant els anys 1915 i 1916 i des de la seva primera exposició, al Círculo de Bellas Artes el 1902, va demostrar ser un excel·lent paisatgista, mereixent una Menció d'Honor a l'Exposició de Belles Arts del 1904.
La seva labor artística està enllaçada a la premsa de la seva època; entre 1936 i 1939 va formar part de les Juntes directives de l'Asociación de la Prensa de Madrid, ocupant anualment els càrrecs de president, vicepresident i secretari de l'Associació de la Premsa de Madrid. En 1904 va publicar el seu primer dibuix a Arte y Sport i el 1908 ja formava part de l'equip de redacció de Revista Crítica. En aquests primers anys també va il·lustrar La cabeza del dragón, una peça teatral infantil escrita per Ramón María de la Vall-Inclán per a “El teatro para niños” que, en 1910, va impulsar Jacinto Benavente. No va ser la seva última col·laboració amb el teatre, perquè a més d'escenògraf també va ser actor en diferents ocasions.
Però sobretot va destacar com a pioner del còmic a Espanya, des que el 1910 va començar a publicar les seves il·lustracions a la revista Infància, on va veure la llum “El suero maravilloso” que és considerada la primera sèrie a espanya, i a més, va ser el primer a utilitzar “bafarades” dins de les seves vinyetes. Aquesta tècnica que va estrenar a la premsa amb l'autoria del mateix Robledano. En aquesta mateixa línia d'il·lustració infantil i humorística va col·laborar amb Chiquilín (1924-1926), la primera etapa de Pinotxo (1925-1931) o la catalana Papitu.
miniatura|Caricaturitzat per Sancha en La Veu (1928) Molt aviat va fer el salt cap a les revistes més prestigioses de la seva època, com a Nuevo Mundo, La Esfera, Mundo Gráfico o Blanco y Negro. També es van publicar els seus dibuixos, sobretot caricatures, en diaris com El Imparcial o El Liberal, encara que destacaven les seves col·laboracions en El Sol al costat de Francisco Sancha, col·laborador de la premsa socialista, i Luis Bagaría, amb el qual també va coincidir a Buen Humor.
Va realitzar dibuixos per a il·lustrar alguns dels populars contes infantils de l'Editorial Calleja i diverses de les col·leccions de novel·les populars tan difoses en el seu temps. A més, destaquen els seus coneguts “al·leluies”, algunes publicades després de la Guerra Civil amb una temàtica molt diferent, i els seus dibuixos per a campanyes publicitàries, tant institucionals com comercials.
Militant socialista, des de 1934 va col·laborar en forma esporàdica en El Socialista, on va immortalitzar el seu personatge de “el senyor Cayetano”, i amb més freqüència en Claredat, el portaveu de l'ala esquerra del socialisme espanyol. Acabada la Guerra Civil, els seus dibuixos en aquest òrgan socialista li van valer el seu ingrés en la presó de Porlier, primer, i la seva condemna a mort, després. Li va ser commutada l'última pena, però fins a 1944 va recórrer diferents penals, com Valdenoceda (Burgos) o Alcalá de Henares, dels quals va poder treure, amagats entre la roba bruta, impressionants dibuixos que continuen sent un al·legat contra la crueltat dels presidis franquistes.
En 1937 va ser nomenat catedràtic de Dibuix de l'Institut de Batxillerat de Guadalajara. Segons el professor d'aquest institut Gabriel María Vergara Martín, qui el va denunciar en respondre el qüestionari de l'expedient de depuració que va sofrir en 1939, va cessar en el seu lloc el 30 d'agost de 1937 per trasllat a l'Institut Pérez Galdós de Canàries, encara que la veritat és que es va dirigir a Madrid, on va ser professor de dibuix en l'Institut Obrer de la capital de la República, centre modèlic que dirigia Marcelino Martín González de l'Arc, també catedràtic de l'Institut alcarreño.
Després de la seva sortida de la presó d'Alcalá de Henares, va continuar dedicant-se a les arts plàstiques, dissenyant cartells i campanyes publicitàries (com la del Fòsfor Ferrero) i realitzant cobertes per a llibres (per exemple, en 1947 la de la novel·la Segon López, aventurer urbà de Leocadio Mejías per a l'editorial Rolla). De la mateixa manera, va recuperar la seva faceta de pintor, participant en l'Exposició Nacional de Belles arts de 1952. Robledano va ser un dels pocs dibuixants que va ser admès per l'Associació de la Premsa de Madrid després de la contesa, malgrat la seva condemna.
La seva última exposició, formada per paisatges i escenes costumistes de Madrid, es va celebrar al novembre de 1967 a la Sala de l'Editorial Afrodisio Aguado. En l'última etapa de la seva vida va col·laborar com a il·lustrador en ABC i Blanco y Negro.
Referències
Bibliografia ALERM VILOCA, Carmen: “El cap del Drac en al·leluies”, en El Passatger. 2011. ÁLVAREZ FERNÁNDEZ, José Ignacio: Memòria i trauma en els testimoniatges de la repressió franquista. Editorial Anthropos. Barcelona, 2007. UTRERA, Federico: Memòries de Colombine, la primera periodista. Editorial HMR. Madrid, 1998. VERGARA MARTÍN, Gabriel: Homenatge de l'Institut de Guadalajara. Impremta de l'Editorial Hernando. Madrid, 1937. Categoria:Víctimes de la repressió franquista Categoria:Periodistes madrilenys Categoria:Pintors madrilenys Categoria:Dibuixants de còmics madrilenys Categoria:Morts a Madrid Categoria:Morts el 1974 Categoria:Pintors espanyols morts al segle XX Categoria:Pintors espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1884