Villena

Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó. Limita amb Castella-la Manxa i la Regió de Múrcia per l'oest i amb les comarques de la Costera i la Vall d'Albaida pel nord. Cap de partit judicial i de la comarca de l'Alt Vinalopó, està situat a una altitud de 504 msnm i el seu terme municipal inclou una extensió de 345,6 km² (el segon més gran de la circumscripció d'Alacant). Té 33.964 habitants (INE 2019).

El municipi va ser afegit al País Valencià amb la creació de les províncies espanyoles i les modificacions de 1836.

Geografia miniatura|esquerra|Plànol esquemàtic de la ciutat, amb les principals vies d'accés i comunicació. Villena és al nord-oest de les Comarques del Sud, en la comarca de l'Alt Vinalopó. Es troba en una important cruïlla de camins entre el País Valencià, Múrcia i Castella-la Manxa, a les quals s'accedix en pocs minuts. El seu singular enclavament geogràfic, entorn de pobles com Biar, Saix, la Font de la Figuera, Iecla i Cabdet ha fet que, des de l'antiguitat, Villena siga un important nus de comunicacions conegut com el "Passadís de Villena". El seu ampli terme municipal (345,6 km²) és el segon amb major superfície de la província d'Alacant.

Localitats limítrofes Localitats limítrofes  Nord:, la Font de la Figuera, Fontanars, Cabdet, Almansa Oest: Iecla, JumellaVillenaEst: Biar, la Canyada de Biar, el Camp de Mirra, Beneixama, Banyeres de Mariola. Sud: el Pinós, Monòver, Salines, Saix 

Relleu miniatura|Serra de la Vila, en primer pla la pinada, dalt a la dreta les ruïnes del castell de Salvatierra. La zona pot enquadrar-se dins de les àrees dels corredors intermontans o passadissos prebètics. Per la seua situació i configuració, es considera un altiplà amb trets de transició entre el paisatge manxec i el valentí.

Pel que fa a la seva gènesi, el relleu present en el terme de Villena i comarca està relacionat amb dos factors: les condicions climàtiques i la tipologia del rocam. La zona està sotmesa a l'acció d'un sistema erosiu mediterrani lloc de manifest en el ritme de precipitacions i en les temperatures, que afavorix la formació de glacis, rambles i barrancs, potenciats per l'escassa cobertura vegetal que existix en algunes zones. El predomini de calcàries, margues i argiles es manifesta en els cims amb un microkart i espais argilosos com els Cabezos.

Les principals unitats muntanyenques les constituïxen la Serra de Salines, on s'arriba a la màxima altura en el pic de la Capella amb 1.123 msnm d'altitud; el pic de Cabrera (873 m) a la serra del mateix nom; la Peñarrubia (931 m) a la serra de la Penya-rúbia, el Morrón (908 m) en la mateixa serra del Morrón o el cim de la Serra de la Vila (778 m), a les faldes de la qual es troba la ciutat.

Clima Villena presenta unes temperatures extremes que poden oscil·lar entre els -8 °C i els + 40 °C. Per la seua banda, la temperatura mitjana se situa en els 6 °C en el mes de gener, mentre que al juliol i agost està entorn dels 24 °C. Tèrmicament Villena presenta les característiques pròpies de la continentalització mesetària, que es manifesta en l'existència d'un veritable hivern, i un estiu en el qual es constata un augment de les temperatures en les hores centrals del dia amb nits molt refrescants.

El període de màximes pluges es registra durant els mesos de primavera i tardor amb cotes molt baixes: entre 350 i 400 mm. Poden arribar fins als 550 mm a la Safra i fins als 450 mm a La Encina Així, el nombre de dies de pluja a la tardor a Villena és, de mitjana, d'11, mentre que la primavera es caracteritza per unes precipitacions de to més feble o moderat. Les altes temperatures i l'escassesa i la irregularitat de precipitacions il·lustren l'aridesa de la plana villenera, que va superant-se a mesura que ens aproximem cap a la part oriental de l'Alt Vinalopó.

miniatura|Sisó comú

Flora i fauna A causa de la seua gran diversitat fisiogràfica i faunística, el patrimoni natural de Villena és de gran importància en el context de les Comarques del Sud.

En la Serra de Salines és on més abunda la vegetació boscosa (bosc mediterrani), conservant àmplies zones de carrascal i denses pinedes. És la zona de major diversitat faunística del nostre territori, destacant la geneta, el gat salvatge i el senglar i, entre els animals de caça que habiten el camp, es troben el conill i la perdiu. Completen esta relació les aus rapaces diürnes i nocturnes. En altres serres, de menor vegetació arbòria com són la bajoca i Penya Rossa, predomina el matoll dominat pel romaní, el ginebre, la savina, el timó, plantes que estan àmpliament representades en estes latituds.

Dins del terme de Villena es troben també ambients subesteparis -zones de vegetació molt baixa i aclarida-, acompanyats normalment de cultius cerealistes, com ocorre en el paratge dels Alforins on s'ha reintroduït el xoriguer petit. En altres zones de l'ampli terme es troben dues espècies d'aus úniques en les Comarques del Sud l'Ortega i el Sisó. A més, part d'aquest territori es troba baix la protecció del ZEPA Els Alforins.

Existixen encara zones humides en l'horta de Villena, on apareixen amfibis i un peix conegut com a Fartet -molt escàs- l'únic hàbitat del qual és El Marroc i el sud-est de l'estat espanyol. Quant a la fauna, destaquen els animals de caça com el conill i la perdiu.

Demografia Evolució demogràfica en els darrers anysAny 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Població 31.760 32.111 32.892 33.455 33.889 34.185 34.186 34.523 34.928 35.222 34.968 34.966 34.966 34.834

Infraestructures miniatura|Estació de ferrocarril de Villena Villena està situada en un enclavament estratègic conegut com a "Passadís de Villena", que ha afavorit el desenvolupament d'unes bones infraestructures en les xarxes de comunicació tant per ferrocarril com amb autovies modernes que la unixen amb l'altiplà central i la Costa Alacantina, així com amb Andalusia i les Comarques del Xúquer-Túria.

A més, a través d'una sèrie de carreteres locals i comarcals, es comunica amb els pobles veïns que formen la comarca natural del riu Vinalopó i amb les de l'Alcoià-Comtat, la Vall d'Albaida com també amb les poblacions limítrofes de les províncies de Múrcia i Albacete, com són Iecla i Cabdet.

En esta xarxa de comunicacions en 40 minuts per autovia s'arriba a Alacant i a l'aeroport de l'Altet, i en una hora, a ciutats com València, Múrcia i Albacete.

Història

miniatura|esquerra|Tresor de Villena, la major troballa àuria de la prehistòria a la península Ibèrica i la segona major de tot Europa. Lloc ja d'important poblament en l'antiguitat, com revelen les restes arqueològiques i les artístiques. Hi ha constància de poblament en la zona des del Paleolític mitjà. Es pensa que la primera menció a la ciutat com a tal és la de Blntla al tractat d'Oriola, encara que no se sap amb seguretat. No obstant això, està discutit si la ciutat actual data d'època visigoda o anterior, encara que amb total seguretat existia al , durant el període àrab La reconquesta cristiana als àrabs és realitzada devers el 1240 per cavallers de l'orde de Calatrava, de manera autònoma respecte a Jaume el Conqueridor. Així doncs, es van incomplir pactes anteriors que deixaven a l'òrbita castellana aquesta plaça. El tractat d'Almizra del 1244 la va retornar a la corona de Castella. Després de la conquesta cristiana, passa a ser Senyoriu, Principat, Ducat i finalment Marquesat, fins que el poble, encoratjat pels Reis Catòlics, es rebel·la contra el marquès. Ferran III de Castella va concedir este i altres llocs a son fill en Manel en senyoriu. El 1276 en Manel oferia als villeners el fur de Lorca, amb tota una reglamentació de la vida civil i administrativa. Els senyors de Villena arribaren a ostentar amplis poders polítics i judicials, així com gran capacitat per a imposar tributs. A les primeries del , quan hom produïx l'annexió al Regne de València de diverses terres en l'actual província d'Alacant, Villena com a part del senyoriu d'en Joan Manel, prosseguix vinculada a la corona de Castella. Enric II, concessor de diverses mercès, va convertir al senyoriu en marquesat en favor d'Alfons d'Aragó.

El 1445 passà a mans de Joan Pacheco i el 1480, després de l'oposició mostrada per Didac López Pacheco, fou incorporat al Reial Patrimoni pels Reis Catòlics, si bé va conservar diversos trets autònoms. El 1525 Carles V li concedix el títol de ciutat. Este és el moment de major prosperitat econòmica, com proven els monuments que han arribat fins a l'actualitat. A partir del s'obri un període de tranquil·litat, trencat només per les guerres en què es veurà immersa esta zona d'Espanya. Malgrat que el 1858 s'inaugurà una estació de ferrocarril, l'economia continuà sent essencialment agrícola fins a l'èxode rural dels anys 60. A partir d'aleshores, el model econòmic canvià ràpidament i en l'actualitat l'economia es basa principalment en el sector terciari i la indústria, destacant les del calcer, la construcció i els mobles.

Durant la guerra de Successió entre Àustries i Borbons, Villena va lluitar a favor d'estos últims en la figura de Felip V, cosa que li feu guanyar el títol de: «Molt noble, molt lleial i fidelíssima». En la divisió provincial que establixen els liberals en el , Villena forma part d'Alacant (1836).

La ciutat conserva un important conjunt històric, compost pels seus dos castells i les diverses esglésies, ermites, palaus i places, així com un important patrimoni museístic, en el que destaca el Museu Arqueològic José María Soler. Entre els principals esdeveniments culturals hi ha les festes de Moros i Cristians (amb el nombre més alt de festers de totes) i el Concurso de Jóvenes Intérpretes "Ruperto Chapí". El 1982 es creà la Biblioteca Pública Municipal de Villena.

Llengua Villena es troba dins del predomini lingüístic oficial del castellà, ja que la ciutat, malgrat haver estat conquerida per Jaume I, va pertànyer a Castella fins al 1836, any que va passar a formar part de la província d'Alacant arran de la divisió provincial. Per tant, i per les qüestions històriques que han empitjorat la situació del valencià, la potenciació de l'ús del valencià a Villena no comença fins a la formació com a comunitat autònoma del País Valencià, el 1982.

Segons el cens de 1991, el 65,9% de la població de l'Alt Vinalopó pertanyia a Villena, i el grau de coneixement es distribuïa de la següent manera: Grau de coneixement de valencià en l'Alt Vinalopó (1991)Generalitat Valenciana. Conselleria d'Educació Anàlisi dels resultats del Cens d'Habitants de 1991. Grau de coneixement de valencià en els municipis de la Comarca de l'Alt Vinalopó. L'entenen Saben parlar-lo Saben llegir-lo Saben escriure'lVillena 29,9% 5,1% 3,4% 1,0% Les quantitats eren mínimes comparades amb les d'altres poblacions de la comarca com La Canyada de Biar o Biar, on quasi el 100% de la població l'entenia i aproximadament el 90% el sabia parlar, i eren menors fins i tot que les de Saix i Salines, els altres dos municipis de predomini lingüístic castellà.

Gràcies al fet que des de 1991 han augmentat les mesures per a la difusió del valencià en tot el País Valencià, ha existit un augment de la presència del valencià a Villena. Així, en 2001 les xifres publicades per la Conselleria d'Educació per a tota la comarca eren sobre un 20% de mitjana major que en les d'onze anys abans, tenint en compte que el 15,6% de la població pertany a municipis de predomini lingüístic valencià. Grau de coneixement de valencià en l'Alt Vinalopó (2001)Generalitat Valenciana. Conselleria d'Educació Coneixement i ús social del valencià (2004). L'entenen Saben parlar-lo Saben llegir-lo Saben escriure'lAlt Vinalopó 69,37% 24,47% 26,07% 12,41%

Toponímia