Equilibri fràgil (títol original en anglès "Fragile Balance") és el tercer episodi de la setena temporada de la sèrie de televisió de ciència-ficció Stargate SG-1 i és el 135è en total. Es va emetre per primera vegada el 20 de juny de 2003 al canal Sci-fi Channel. L'episodi va ser escrit per Peter DeLuise i Michael Greenburg, i Damian Kindler va escriure la trama. DeLuise també va dirigir l'episodi.
A l'episodi, un adolescent que afirma ser el coronel Jack O'Neill (Michael Welch) es presenta al Comandament Stargate. Creient que els Asgard hi estan involucrats, l'equip intenta trobar el culpable per tal d'esbrinar què li ha passat a Jack.
L'episodi es va desenvolupar originalment per a la temporada 4, i després es va traslladar a la temporada 5 i originalment s'hauria centrat en un personatge meitat humà, meitat Asgard anomenat Odin. Finalment, "Equilibri fràgil" es va redissenyar com a part de la temporada 7, explorant temes com l'abducció alienígena, la clonació humana, així com ampliant la mitologia Asgard. L'actuació de Michael Welch com a Jack O'Neill va ser particularment ben rebuda, amb una seqüela desenvolupada amb el personatge però finalment desfeta.
Argument La major Samantha Carter (Amanda Tapping) és cridada pel general George Hammond (Don S. Davis) per investigar un intrús que ha intentat accedir al Comandament Stargate utilitzant la placa d'identificació de les Forces Aèries del coronel Jack O'Neill. Quan Hammond i Carter arriben a la cel·la, l'"intrús" resulta ser un noi de quinze anys que afirma ser el coronel O'Neill (Michael Welch). Inicialment, ningú el va creure. Tanmateix, amb l'arribada de Daniel Jackson (Michael Shanks) i Teal'c (Christopher Judge), el noi explica fets sobre cadascun d'ells, cosa que fa que l'SG-1 reconsideri la seva afirmació. Després de proves genètiques, la Dra. Janet Fraiser (Teryl Rothery) determina que, més enllà d'una petita anomalia, el noi és Jack O'Neill Carter. Teal'c, Jackson i Hammond comencen a tractar-lo com a tal, però Carter i Teal'c també l'animen a gaudir de la seva recentment trobada joventut. L'equip va a casa de Jack per intentar esbrinar la causa d'aquesta joventut, i després d'una estranya visió, Jack revela que va ser segrestat, aparentment pels Asgard.
La Dra. Fraiser determina que Jack s'està morint i que cal fer alguna cosa per evitar-ho, de manera que es contacta amb els Tok'ra i Jacob Carter (Carmen Argenziano). Recomana que O'Neill sigui posat en estasi, cosa que provoca que Jack s'escapi de la base. Després de trobar-se amb un vell amic, el tinent coronel Harlan Beck (Gregory Bennett), Jack afirma que és el nebot d'O'Neill amb l'esperança que el seu amic li compri cervesa. Beck informa que ha vist Jack i l'equip el porta de tornada al Comandament Stargate. Mentrestant, Daniel i Teal'c han estat investigant l'afirmació de Jack que va ser segrestat i estan entrevistant persones les històries de segrestos alienígenes de les quals són consistents amb les de Jack. Troben vuit persones d'aquest tipus als Estats Units, totes les quals afirmen haver vist un Asgard similar al que va veure Jack, així com llums verdes brillants. Aquesta informació es complica pel descobriment dels Tok'ra que el jove Jack és en realitat un clon d'O'Neill, i això presumiblement ha passat a tots els altres segrestats.
Creient que el responsable d'Asgard tornarà a segrestar Jack després de set dies, l'equip torna a casa d'O'Neill i espera. Quan en Jack és teletransportat a una nau, immediatament atordeix un Asgard i porta la resta de l'equip a bord. Aprenen per Loki, el responsable d'Asgard, que ha estat realitzant experiments no autoritzats en humans durant anys. Després d'utilitzar la nau per comunicar-se amb l'Asgard, arriba Thor i ajuda a recuperar l'O'Neill normal, donant-li l'opció de conservar o no el seu clon. En Jack decideix fer-ho i Thor corregeix el defecte genètic, i Thor condemna en Loki a un càstig. De tornada a la Terra, els dos O'Neill segueixen camins separats, i en Jack, de 15 anys, decideix tornar a l'institut i accepta que és millor que no es mantinguin en contacte.
Producció Desenvolupament i escriptura 369px|miniatura|Peter DeLuise va escriure l'episodi amb Michael Greenburg. "Equilibri fràgil" va ser desenvolupat per Peter DeLuise i Michael Greenburg i va passar per diversos... de diferents iteracions abans de ser finalment realitzat. L'episodi es va discutir per primera vegada l'any 2000, com a part de la temporada 4, però després es va posar en espera. L'any següent, es va informar que l'episodi continuaria la història d'Asgard, a més d'introduir un nou personatge i que es projectaria davant de les càmeres després de la pausa de producció d'estiu del repartiment i l'equip com a part de la temporada 5. La preproducció de l'episodi havia començat, amb el director d'art Brentan Harron desenvolupant dibuixos conceptuals per als efectes visuals i l'equip de disseny de producció. No va ser fins a la temporada 7 que "Equilibri fràgil" finalment va entrar en producció. La nova iteració va combinar diversos arguments diferents.
Una versió anterior de la història de DeLuise imaginava que "el vell O'Neill salta al seu cos més jove, a l'estil de Quantum Leap" i hauria vist el personatge al camp d'entrenament. Segons Greenburg, la seva història original examinava l'espècie Asgard i hauria investigat la seva història de clonació, explicant que volia "atacar els Asgard i la seva evolució física i intel·lectual òbvia". Això hauria desentranyat com va acabar sent l'espècie, el que Greenburg va descriure com a criatures amb "caps grans, cervells grans i cossos sense gènere", i com s'havien deteriorat tant que ja no es podien reproduir pel seu compte. A més a això, la història original de Greenburg i DeLuise hauria involucrat un antagonista meitat humà, meitat Asgard anomenat Odin, un renegat que segresta Jack O'Neill per intentar reduir els "resultats decreixents de la clonació" accedint al seu ADN.
A la temporada 7, la disponibilitat de Richard Dean Anderson s'havia convertit en una consideració clau per a tots els involucrats a Stargate SG-1, ja que l'actor ara treballava setmanes de 3 dies per passar més temps amb la seva filla a Los Angeles. Per tant, els guionistes buscaven diferents raons per les quals Jack O'Neill podria no ser a totes les escenes o episodis. Peter DeLuise va explicar que la premissa de fer un "jove O'Neill" va sorgir mentre estava assegut al despatx de Robert C. Cooper, "Ho vaig fer perquè em vaig inspirar mirant directament a Robert Cooper, i més enllà d'aquest hi havia aquestes boniques imatges dels seus magnífics fills, i vaig pensar, ja saps, hauríem de veure O'Neill jove". Cooper ho va ampliar, plantejant la idea que O'Neill havia estat segrestat i clonat, però el clon no estava completament madur. En crear el personatge del jove O'Neill, Cooper va instruir Kindler, qui va escriure el guió de la història, per escriure el jove O'Neill exactament com escriuria l'O'Neill normal. El final de la història, amb el jove O'Neill decidint anar a l'institut, va ser un gran punt de discussió a la sala d'escriptors. Kindler va recordar que la pregunta de "no voldries tornar enrere i fer-ho de nou, sabent el que saps, si poguessis tornar enrere en el temps i tenir aquesta oportunitat, però tenint el coneixement que tens ara?" va ser el que finalment va fer que els guionistes es decidissin pel final. Kindler també va sentir que els dos O'Neill ja no eren exactament la mateixa persona, amb el jove O'Neill en el cos d'un noi de 15 anys, que ja havia estat en la seva pròpia aventura.
Repartiment
Michael Welch va ser escollit per al paper del jove Jack O'Neill. Welch, que vivia a Los Angeles en aquell moment, va gravar una audició en vídeo per al paper i, com que no havia vist la sèrie, va interpretar el personatge "tal com estava escrit" com un "tipus sec, sarcàstic, molt responsable i en control de si mateix". A l'hora de decidir qui escollir, DeLuise i Kindler van comentar més tard que hi havia diversos altres actors que s'assemblaven més a Richard Dean Anderson, però que consideraven que Welch era el que millor encarnava el paper. També van considerar que Welch aportava una qualitat una mica "friqui" i "vulnerable" al personatge, cosa que Kindler volia per transmetre la idea que O'Neill no tenia els millors records de ser adolescent i, per tant, odiaria estar atrapat en el seu cos de 15 anys. Després de triar Welch per al paper, DeLuise va treballar amb l'equip d'edició per elaborar una recopilació de moments d'O'Neill que creia que ajudarien Welch a capturar els gestos, l'actitud i la manera com es comportava O'Neill. A Welch també se li van proporcionar diversos episodis, inclòs "Revelacions" per obtenir informació sobre la història dels Asgard. Mentre mirava les cintes com a preparació, Welch va recordar que "les va rebobinar cent vegades, i vaig estar despert tota la nit estudiant aquest noi", i va descriure el procés com "molt desafiant. Richard Dean Anderson, és tan original. No crec que mai no hi hagi hagut un actor com ell abans". Michael Welch interviewed by Marla R. Reed "Not Just Another Jack" (2003), publicada a About.com
En altres parts de l'episodi, apareix un nou científic renegat d'Asgard anomenat Loki, amb influència del déu de la mitologia nòrdica del mateix nom. Un dels titellaires va gravar originalment els diàlegs del personatge, però Robert C. Cooper va considerar que s'hauria de tornar a gravar, suggerint que DeLuise fes el paper. Michael Shanks també posa la veu al Thor d'Asgard, mentre que altres personatges recurrents foren la Dra. Janet Fraiser i Jacob Carter, interpretats per Teryl Rothery i Carmen Argenziano. L'actor convidat i especialista en acrobàcies Dan Payne fa cameos a l'episodi com a oficial de seguretat de les Forces Aèries. Poppi Reiner interpreta Pamela Ambrose, amb Joey Shea, filla de l'actor i coordinador d'acrobàcies Dan Shea interpretant la versió jove del personatge. Ed Hong-Louie interpreta el paper del segrestat, Zyang Wu, amb Theresa Lee interpretant el seu intèrpret. Gregory Bennett interpreta el tinent coronel Harlan Beck i Tom Heaton interpreta Werner. Chris Kramer i Ralph Alderman interpreten tots dos pilots de l'F-302.
Disseny, rodatge i postproducció