Pere II Orsèol (961-1009) fou un noble venecià pertanyen a la família dels Orsèols que fou dux de Venècia entre el 991 i el 1009. Inaugurà el període d'expansió oriental de Venècia, que duraria gairebé 500 anys. Consolidà la seva influència sobre les poblacions romanitzades de Dalmàcia davant dels croats i els narentins, alliberà Venècia d'un tribut que feia mig segle que pagava a aquests últims i inicià l'expansió veneciana amb la conquesta de les illes de Lastovo (Lagosta) i Korčula (Corcira) i l'adquisició de Dubrovnik (Ragusa). Aquestes accions marcaren l'inici de l'Stato da Màr, el domini ultramarí de Venècia, i posaren les bases del seu imperi marítim.
Regnat Relacions amb l'Imperi Romà d'Orient El 992, Pere II Orsèol conclogué un tractat amb l'emperador romà d'Orient Basili II Bulgaròcton per transportar tropes romanes a canvi de privilegis comercials a Constantinoble.J. Norwich, Byzantium: The Apogee, 257 Arran de les queixes reiterades de les ciutats estat de Dalmàcia el 997, la flota veneciana sota el comandament d'Orsèol atacà els pirates narentins del riu Neretva el Dijous de l'Ascensió del 998. Pere prengué aleshores el títol de Dux Dalmatianorum (duc dels dàlmates), que associà al seu fill Joan Orsèol.
Política de terra cremada El 9 de maig del 1000, el dux Pere II decidí finalment pacificar els croats i els narentins durant les darreres guerres croato-búlgares, tot protegint les colònies comercials venecianes i els interessos dels dàlmates romanitzats. Sense gaires dificultats, la seva flota de sis naus calà foc a tota la meitat oriental de la costa adriàtica, amb l'única resistència dels narentins. Després que els narentins robessin mercaderies i capturessin quaranta comerciants de Zadar, el dux desplegà deu naus que interceptaren els narentins prop de l'illa de Kača. Els capturà a tots i els portà triomfalment a Split. Allà, emissaris narentins sol·licitaren l'alliberament dels presoners. Pere II hi accedí amb la condició que l'arcont narentí en persona s'inclinés davant seu. A més, els narentins haurien de renunciar a l'antic tribut que Venècia pagava des del 948 i garantir el lliure pas a les naus venecianes per l'Adriàtic. Pere II alliberà tots els presoners llevat de sis narentins, que retingué com a ostatges. Els narentins del continent quedaren així pacificats; els habitants de Korčula decidiren guerrejar contra Orsèol, però foren finalment conquerits. Lastovo, en canvi, continuà resistint les incursions venecianes. L'illa era infame per ser un refugi de pirates. En l'esforç de sufocar definitivament tota oposició ulterior, Pere II ordenà l'evacuació de la ciutat de l'illa. Malgrat la resistència continuada, finalment l'arrasà fins als fonaments.
Al mateix temps que Pere II subjugava Lastovo, l'antic rei croat Svetoslav Suronja fugí a Venècia després de ser destronat pels seus dos germans. Per reforçar la seva posició afeblida, el rei Esteve I de Croàcia es casà amb Joscel·la (Hicela) Orsèol, filla de Pere II Orsèol. El fill d'ambdós, Pere Krešimir IV, esdevindria rei de Croàcia el 1059. Pere II Orsèol estava casat amb Maria Candiano, filla del dux Vidal Candiano i neboda del dux Pere IV Candiano.Staley, Edgcumbe: The dogaressas of Venice: The wives of the doges. Londres: T. W. Laurie El seu fill Joan fou associat al seu pare en el càrrec de duc el 1003 i, en morir el 1007, el seu germà Otó el substituí. Otó succeí posteriorment al seu pare com a dux de Venècia fins al 1026, mentre que el seu fill Pere regnà com a rei d'Hongria. Els fills de Domènec Orsèol, fill petit de Pere, s'establiren a Ravenna i foren la soca de la família Orsini.
Llegat La data de la seva victòria es convertí en la de la Festa della Sensa, la Festa de l'Ascensió, el festival més antic de Venècia. Se celebrava amb el dux i el bisbe d'Olivolo desfilant més enllà del Lido i beneint les aigües, en invocació de bona sort per a la marina veneciana.
Referències
Categoria:Duxs de Venècia Categoria:Morts a Venècia Categoria:Nascuts al segle X