At-Tahrim (, ) o La prohibició és la 66a sura de l'Alcorà, amb dotze aleies. Tracta qüestions relatives a les esposes de Mahoma.

El nom de la sura deriva de les paraules , , de la primera aleia.. El títol de la sura no remet pròpiament al tema principal de la sura, però sí que implica que s'hi esmenta l'incident del tahrim, de la prohibició.

Resum 1 Mahoma va ser renyat per fer un vot per complaure les seves esposes 2 És alliberat del seu vot 3-5 Les esposes de Mahoma (Aisha i Hafsa) van ser amonestades per la seva gelosia en l'afer de Zàynab bint Jahx, l'altra esposa de Mahoma. 6-8 Exhortació als creients a exercir la fe, el penediment, etc. 9 Mahoma va ordenar tractar els infidels i els hipòcrites amb severitat 10-12 Les esposes de Noè, Lot, el faraó i la filla d'Imran, exemples per a les dones musulmanes

Data probable de la revelació En relació amb l'incident de Tahrim al qual es refereix aquesta sura, les tradicions del Hadith esmenten l'afer relacionat amb les tres dames que eren entre les esposes de Mahoma en aquell moment; Safiyya bint Huyayy, Zainab Bint Jahsh i Màriya al-Qibtiyya. La primera (és a dir, Safiyyah) va ser presa per esposa per Mahoma després de la batalla de Khàybar, i Khàybar va ser conquerit, com s'ha informat unànimement, l'any 7 de la Hèria. L'altra dama, Mariyah, havia estat presentada a Mahoma per Al-Muqawqis, el governant d'Egipte, l'any 7 de la Hèria, a qui Mahoma havia sabut que l'havia alliberat i s'hi havia casat segons Ibn Kathir i li havia donat el seu fill, Ibrahim ibn Muhammad, a Dhu-l-hijja, any 8 de la Hèria. Una altra tradició del Hadith esmenta l'incident de la mel que se sap que va tenir lloc a l'any 8 de la Hèria. Aquests esdeveniments històrics determinen gairebé amb precisió que aquesta sura va ser enviada en algun moment durant l'any 7 de la Hèria o l'any 8 de la Hèria.

Asbab al-Nuzul Asbāb al-nuzūl, un terme àrab que significa ocasions/circumstàncies de revelació, és un gènere secundari de l'exegesi alcorànica (tafsir) dirigit a establir el context en què es van revelar versos específics de l'Alcorà. Tot i que té certa utilitat per reconstruir la historicitat de l'Alcorà, l'asbāb és per naturalesa un gènere exegètic més que historiogràfic, i com a tal sol associar els versos que explica amb situacions generals en lloc d'esdeveniments específics. Segons Sale, l'origen d'aquest capítol va ser el següent: Hi ha qui suposa que aquest passatge va ser ocasionat per la protesta de Mahoma de no menjar mai més mel, perquè, havent-ne menjat una vegada a l'apartament de Hafsa bint Úmar o de Zàynab bint Jahx, tres altres de les seves esposes, és a dir, Àixa, Sawdà bint Zama i Safiyya bint Huyayy, totes li van dir que havien olorat que havia estat menjant el suc que es destil·la de certs arbustos d'aquelles contrades, i que s'assembla a la mel en gust i consistència, però té un sabor molt fort, i al qual el Profeta tenia una gran aversió. Muhàmmad al-Bukharí va registrar que Àixa va narrar:

Hadit Sa'id ibn Jubayr va narrar que Ibn 'Abbas va dir: «Un home va anar a ell i li va dir: 'M'he prohibit la meva dona'. Ell va dir: 'Estàs mentint, no t'està prohibida'. Aleshores va recitar aquest vers: 'Oh Profeta! Per què prohibeixes (per a tu mateix) allò que Al·là t'ha permès?' (At-Tahrim) (I va dir): 'Has d'oferir la forma d'expiació més severa: alliberar un esclau'».

Ubaid bin 'Umair va narrar d'Aishah, l'esposa del Profeta: «El Profeta solia quedar-se amb Zainab bint Jahsh i beure mel a casa seva. Hafsah i jo vam acordar que si el Profeta venia a veure'ns, ella diria: 'Detecto olor de Maghafir (una goma de mascar amb olor desagradable) en tu; has menjat Maghafir?'. Ell va anar a veure's a un d'ells i ella li va dir això. Aleshores va ser revelat el següent: 'Oh Profeta! Per què prohibeixes (per a tu mateix) allò que Al·là t'ha permès?'. 'Si vosaltres dos us penediu d'Al·là, (serà millor per a vosaltres)'. Dirigint-se a 'Aishah i Hafsah; 'I (recordeu) quan el Profeta va revelar un assumpte en confiança a una de les seves esposes', es refereix a ell dient: 'No, més aviat vaig beure mel'».Un altre hadith autèntic esmentat a Sunan an-Nasa'i. Sunan an-Nasa'i 3421 — Amrayn

Narrat per Aisha: El Missatger d'Al·là solia estimar les coses dolces comestibles i la mel. Hadith 5431 del llibre dels aliments (àpats) de Sahih al-Bukhari

Col·locació i coherència amb altres sures La idea de la relació textual entre els versos d'un capítol s'ha discutit sota diversos títols com ara nazm i munasabah en la literatura no anglesa i coherència, relacions textuals, intertextualitat i unitat en la literatura anglesa. Hamiduddin Farahi, un erudit islàmic del subcontinent indi, és conegut pel seu treball sobre el concepte de nazm, o coherència, a l'Alcorà. Fakhr-ad-Din ar-Razí (mort el 1209 dC), Zarkashi (mort el 1392) i diversos altres erudits alcorànics clàssics i contemporanis han contribuït als estudis.

Aquesta sura és l'última sura del sisè grup de sures que comença a la sura Qaf (50) i s'estén fins a At-Tahrim (66), i el tema recurrent d'aquesta secció de l'Alcorà són els arguments sobre la vida després de la mort i els requisits de la fe en ella. Pel que fa al tema, aquesta sura forma un parell amb l'anterior (At-Talaq). Tadabbur-i-Quran és un tafsir (exegesi) de l'Alcorà d’Amin Ahsan Islahi basat en el concepte de coherència temàtica i estructural, que va ser inspirat originalment per Allama Hamiduddin Farahi. El tafsir s'estén al llarg de nou volums de sis mil pàgines. Descriu At-Tahrim com un suplement de la sura anterior pel que fa al tema central. Segons Javed Ahmad Ghamidi:

Referències

Categoria:Maria, mare de Jesús Categoria:Família de Mahoma Categoria:Sures