Construccions parentètiques són segments lingüístics inserits dins d’un enunciat que, en principi, es poden eliminar sense alterar l’estructura sintàctica bàsica ni el sentit global de la frase. Es tracta d’un fenomen present en moltes llengües i estudiat en lingüística, especialment en els àmbits de la sintaxi, la pragmàtica i la prosòdia.Crystal, David (1992). A Dictionary of Linguistics and Phonetics. Oxford: Blackwell.
Aquests elements funcionen com a incisos explicatius o complementaris, i aporten informació addicional que, tot i no ser imprescindible, pot ser rellevant per a la interpretació del missatge.
Definició Un element parentètic és un fragment intern d’un enunciat que s’insereix dins d’una estructura principal i que manté una certa autonomia formal, però també una relació semàntica amb el discurs principal.Fuentes Rodríguez, Catalina (2017) "Funciones discursivas de las estructuras parentéticas coordinadas", Onomázein 2017, (35)
Per exemple:
La Margarida, la noia més alta de la classe, sempre arriba tard.
En aquest cas, la noia més alta de la classe constitueix l’element parentètic, ja que es pot ometre sense que la proposició principal perdi coherència.
Tipus de construccions parentètiques Les construccions parentètiques no formen una única categoria formal, sinó que inclouen estructures diverses que comparteixen la inserció entre pauses dins de l’enunciat. Entre les principals es troben:
Oracions de relatiu explicatives. i aposicions explicatives, que afegeixen informació aclaridora sobre un element anterior. Elements perifèrics, com ara: Vocatius, amb funció apel·lativa Marcadors del discurs (connectors i operadors), que organitzen o modulen el discurs Complements de l’enunciat, que aporten informació contextual (font, evidencialitat, valoració) Enunciats parentètics pròpiament dits, que són oracions independents inserides dins d’una altra i connectades només a nivell discursiu (macroestructural)
En conjunt, aquestes estructures es caracteritzen per interrompre la linealitat del discurs i introduir continguts explicatius, modalitzadors o metadiscursius.
Característiques Sintaxi i semàntica Tradicionalment, les construccions parentètiques s’han considerat elements prescindibles des del punt de vista sintàctic i semàntic. Tanmateix, diversos estudis mostren que sovint aporten matisos importants i contribueixen a l’organització del discurs.Fuentes Rodríguez, Catalina (2017) "Funciones discursivas de las estructuras parentéticas coordinadas", Onomázein 2017, (35)
Poden presentar diferents graus d’autonomia:
En alguns casos mantenen vincles sintàctics explícits amb l’enunciat principal. En altres, funcionen de manera més independent, tot i conservar una connexió discursiva.
Prosòdia Des del punt de vista prosòdic, el tret definitori és la seva delimitació entre pauses, que marca la seva independència sintàctica i entonativa. Requena-Millán, A. M. (2024) Los enunciados parentéticos: caracterización pragmático-discursiva desde su prosodia, Trabajo de Fin de Máster, Universidad de Sevilla.
Les seves característiques principals són:
Separació per pauses (reals o percebudes), que les aïllen de l’enunciat principal Autonomia entonativa, amb un contorn propi. El seu contorn melòdic pot ser descendent (més habitual en contextos informals) o ascendent (freqüent en contextos més formals o narratius).Payà, Marta (2003). op. cit. Possible reducció d’intensitat o canvis tonals (descens o reajustament del to) En alguns casos, absència de pausa física, però amb altres recursos prosòdics que indiquen separació (com la baixada d’intensitat)
A més, la realització prosòdica pot variar segons el grau de planificació del discurs:
En discursos planificats: inserció més suau i menys ruptura En discursos espontanis: més interrupció, vacil·lacions i marques d’hesitació
Aquesta separació entonativa es reflecteix en l’escriptura mitjançant signes de puntuació com comes, guions o parèntesis.
Funcions discursives En l’àmbit discursiu, les construccions parentètiques compleixen funcions comunicatives rellevants i es poden classificar en dues grans categories:
Compleció de la informació: aporten aclariments, exemples o reformulacions. Modalització: introdueixen valoracions, actituds o comentaris subjectius del parlant.
Tot i que poden semblar secundàries, aquestes construccions sovint destaquen informació rellevant gràcies al seu contrast amb el discurs principal.
Exemples Va arribar tard —com sempre— a la reunió. El projecte (segons el director) s’aprovarà aviat.
Vegeu també Oració subordinada Discurs Entonació
Referències
Referències
Categoria:Lingüistes