Le père de mes enfants (en catalàː El pare dels meus fills) és una pel·lícula dramàtica francesa del 2009 dirigida per Mia Hansen-Løve. Va guanyar el Premi Especial del Jurat a la secció Un Certain Regard del Festival de Cinema de Cannes del 2009. Està basada en part en la vida de l'actor i productor Humbert Balsan, que va treballar amb cineastes com Lars von Trier, Claire Denis, James Ivory, Randa Chahal Sabbagh o Elia Suleiman, entre d'altres.

Sinopsi argumental Grégoire Canvel és un productor de cinema francès que té la seva pròpia companyia cinematogràfica. Malgrat la seva luxosa casa de camp, el seu apartament a París i la seva companyia cinematogràfica, està ofegat en deutes. Grégoire continua fent més feina tot i que la seva llista de pel·lícules actuals continua acumulant costos. En assabentar-se que té 4 milions d'euros de deute, que el seu catàleg de pel·lícules, ja hipotecat, només val menys d'un milió d'euros i que el seu banc es nega a concedir-li més crèdit, Grégoire crema les factures i es dispara un tret al carrer.

Després de la seva mort, la seva dona, Sylvia, intenta honorar la memòria del seu marit completant l'obra que estava produint. Tanmateix, els seus intents fracassen i es veu obligada a liquidar l'empresa.

Mentrestant, mentre espera la seva mare fora de l'oficina de producció, la filla gran de Grégoire i Sylvia, Clémence, sent gent parlant del seu pare i de com portava una doble vida i tenia un fill del qual estava allunyat. Mentre Sylvia és a Suècia intentant aconseguir finançament per a una de les últimes pel·lícules de Grégoire, Clémence busca entre els papers del seu pare i descobreix que tenia un fill anomenat Moune a qui enviava diners. Tot i que es reuneix amb la mare de Moune, Isabelle, finalment no arriba a conèixer el seu germà en persona.

El dia que l'empresa es dissol, Sylvia i les seves tres filles –val a dir que eren dues, en la realitat– van a l'oficina de Grégoire per última vegada. Després marxen de París i, tot i que Clémence havia volgut visitar la tomba del seu pare per acomiadar-se'n, la seva mare li diu simplement que no hi ha temps. Al seient del darrere del cotxe, Clémence comença a plorar mentre travessen la ciutat.

Repartiment Louis-Do de Lencquesaing com a Grégoire Canvel Alice de Lencquesaing com a Clémence Michaël Abiteboul com el banquer Chiara Caselli com a Sylvia Canvel Manelle Driss com a Billie Canvel Sandrine Dumas com a Valérie Eric Elmosnino com a Serge

Producció Hansen-Løve va basar el personatge de Grégoire en Humbert Balsan, a qui havia conegut després de fer el seu primer curtmetratge i que originalment tenia la intenció de produir la seva primera pel·lícula, Tot està perdonat, abans de suïcidar-se.

Va contractar el seu cosí Igor Hansen-Løve per al paper d'Arthur Malkavian, un jove guionista la pel·lícula del qual Grégoire vol produir, i així li atorga en la història un paper similar al d'ella amb Humbert Balsan.

El pare dels meus fills es divideix en dues parts: en la primera hi ha la presència dinàmica, elegant i carismàtica de Grégoire, se'ns mostren les seves relacions familiars i empresarials, com a pare i marit i com a productor i cineasta independent. La segona està presidida per la seva absència, sentida per tots els personates del seu entorn, un per un. El xivarri contagiós de la feina i de les criatures contrasta aleshores amb el silenci clamorós de la seva absència.

La música, com sempre en les pel·lícules de Mia Hansen-Love, resulta especialment significativa.

Crítica i recepció Es tracta d'una pel·lícula que explora amb honestedat i senzillesa en els vincles afectius que manté un home amb la seva dona i amb les seves filles. Amb la curiositat i delicadesa que ja havia mostrat en la seva primera pel·lícula, Mia Hansen-Løve transita pels personatges de la seva història per indagar compassivament en els seus afectes i les seves pulsions, sense cedir mai al tint melodramàtic. S'hi acosta per observar de prop la realitat dels personatges i, tot i així, no desfà el seu misteri, de manera que la directora és capaç de captar la complexitat de les seves vides sense gosar jutjar-los mai.

Le père de mes enfants té una puntuació de 76 a Metacritic i del 91% a Rotten Tomatoes, cosa que indica crítiques positives generalitzades.

Reconeixements Premi / Festival de Cinema premis i nominacions Festival de Cinema de Cannes Pel·lícula guanyadora del Premi Especial del Jurat, secció Un Certain Regard Festival de Cinema de Cabourg L'actriu Alícia de Lencquesaing, guanyadora del Prix Premiers Rendez-vous Premis del Cercle de Crítics de Cinema d'Austràlia La pel·lícula, nominada com a Millor pel·lícula de parla estrangera Premis Lumière Mia Hansen-Løve, guanyadora del Premi al Millor guió

Referències

Categoria:Pel·lícules de França del 2009 Categoria:Pel·lícules ambientades a París Categoria:Pel·lícules sobre el suïcidi Categoria:Pel·lícules dramàtiques de França Categoria:Pel·lícules dramàtiques del 2009 Categoria:Pel·lícules del 2009