L'art escita o de l'estepa eurasiàtica es compon sobretot d'objectes d'art com ara joies, decoració d'armes i equipament eqüestre, incloent-hi arnesos per a cavalls. Aquests objectes d'art, els van produir pobles nòmades o seminòmades des de l'actual Ucraïna i Rússia, al nord de la mar Negra fins al nord de la Xina, tot abastant Àsia central, el sud de Sibèria i Mongòlia. Aquestes poblacions eren molt nombroses: escites, xiongnu, saques, yuezhi, parts, kuixans, sassànides, sogdians, göktürk, khitans i jürtxets (nüzhen,o manxús) i mongols..
L'art assiri va influir en l'art de l'estepa i, al seu torn, en va rebre influència.Ju. A. Zadneprovskij, Action réciproque des nomades et des civilisations anciennes et histoire ethnique de l'Asie centrale, dans Nomades et sédentaires en Asie centrale, Paris, Éditions du CNRS, 1990, p. 235-240. Els pobles nòmades van representar moltes escenes de caça i combats d'animals. El tema de l'animal salvatge, un felí o un os que s'abraona sobre la presa, és molt comú. També s'hi representen escenes quotidianes de pastura de cavalls i ovelles. L'art assiri portà a aquests pobles el gust pel realisme i el naturalisme, que després s'estengué per tota Euràsia, sobretot entre els pobles germànics i asiàtics. La Xina, per exemple, va rebre una important afluència de realisme de l'art de l'estepa.
Una art decoratiu Els pobles de l'estepa eren genets, sovint nòmades. No podien pas carregar-se d'objectes voluminosos. L'art de les estepes descobert a les tombes, és per això, sobretot, decoratiu, amb una abundància de bestiari real i imaginari. Les excavacions han revelat que aquests pobles usaven metall, fusta, feltre i que practicaven el tatuatge. A més, l'estepa també acull molts petròglifs, l'estudi dels quals al massís de l'Altai revela tota la seua riquesa. Els motius recurrents, si bé no clarament predominants, dels cérvols i els alces femelles en aquests petròglifs indiquen una tradició de mites vinculats als rius i la regeneració, que es relaciona amb l'Orient. : "The Mother of Animals".
Un estudi publicat el 2017 demostra que aquestes poblacions menjaven moltes plantes, i el conreu de mill que practicaven es va estendre des de les estepes de la Xina fins a Europa durant els mil·lennis III i II abans de la nostra era, contràriament a la creença popular que els percebia només com a poblacions nòmades de pastors. qui se réfère à la publication de :
Més tard, entre els segles III i II ae, els xiongnu, coneguts com a nòmades de les estepes de l'Àsia oriental, s'havien establert en zones on es dedicaven a l'agricultura, en part, com ho demostra el jaciment de Boroo Gol de Mongòlia, a 129 km al nord d'Ulaanbaatar i a 25 km de la necròpolis de Noin Ula, la necròpolis més rica i famosa de Mongòlia.
Els animals, sovint representats i més o menys estilitzats, donaren els seus trets específics a aquest estil animal, en què la interacció de corbes manifesta l'energia d'aquests cossos, el seu poder i fins i tot la seua naturalesa sagrada. Els nòmades respectaven i prestaven molta atenció als animals perquè els permetien sobreviure, moure's i vestir-se. Fins i tot eren considerats superiors als humans perquè tenien habilitats que els humans no tenen: sentit de l'olfacte, instint, etc.
Galeria d'imatges
Referències
Vegeu també Estepa euroasiàtica Euràsia Àsia central Història de l'Àsia central Àsia interior Domesticació del cavall
Categoria:Artesania Categoria:Art de l'edat antiga Categoria:Escites