fou un prosista, periodista i jutge català. És reconegut especialment per la seva influència intel·lectual sobre l'escriptor Josep Pla, qui el considerava el seu mestre.
Biografia Nascut a Palafrugell, va seguir la carrera de Dret i va exercir com a advocat amb despatx a Palafrugell i la Bisbal d'Empordà. Durant diversos anys va ocupar el càrrec de jutge municipal de la vila. La seva vida va ser descrita per Pla com la d'un «bohemi de poble», amb una personalitat marcada per una timidesa que vencia a través d'un «frenesí alcohòlic i sensual», així com per un riure sarcàstic. Segons Pla, Ferrer posseïa una cultura sòlida i una sensibilitat artística refinada, tot i que se sentia asfixiat pel prosaisme i la vulgaritat de la vida quotidiana a Palafrugell, fet que li accentuava un sentit tràgic de l'existència. Va morir prematurament a l'edat de 42 anys.
Trajectòria literària i periodística Ferrer i Mascort va ser un col·laborador fonamental de la premsa local, especialment de les publicacions La Crónica i Baix Empordà. En els seus escrits va emprar diversos pseudònims: Licenciado Cedillo i Doctor Centeno, utilitzats per a articles de temàtica politicosocial; i Anco Marcio, el seu pseudònim més cèlebre, manllevat del quart rei de Roma, sota el qual va publicar en català la seva secció «Instantània» al setmanari Baix Empordà.
El seu estil es diferenciava de la resta d'articulistes locals per la seva capacitat de transcendir el fet immediat, aportant cites de clàssics i lectures universals que elevaven el to de les publicacions. Va mostrar un gran interès per la filosofia i la literatura moderna, i defensava autors com Nietzsche o Ibsen. A més, va ser un dels signants de la carta fundacional de la Festa de la Bellesa de Palafrugell.
Influència i llegat L'aportació de Ferrer va ser clau per a la modernització del llenguatge periodístic local de l'època, ja que va inclinar-ser per un català planer que va servir de model a Josep Pla. Pla va arribar a afirmar que havia començat a escriure gràcies a ell.
Pòstumament, l'any 1921, l'Ateneu Empordanès de Barcelona va recollir part de la seva obra en el llibre Instantànies, i es va reeditar 62 anys després amb Instantànies empordaneses (Sant Cugat del Vallès, 1983). En l'àmbit institucional, la vila de Palafrugell va dedicar-li el nom d'un carrer, l'actual carrer de les Quatre Cases, entre els anys 1931 i 1939. Des de 2026, la seva casa familiar al carrer de la Caritat conserva una placa informativa en record seu.
Referències
Categoria:Periodistes palafrugellencs Categoria:Jutges catalans del sud contemporanis Categoria:Escriptors palafrugellencs Categoria:Advocats baix-empordanesos Categoria:Escriptors baix-empordanesos contemporanis en català Categoria:Morts el 1918 Categoria:Morts a Palafrugell Categoria:Advocats catalans del sud contemporanis Categoria:Advocats morts al segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1875