La ciutat industrial de Ras Laffan (àrab: راس لفان , romanitzat: Ra's Lafān) és un centre industrial situat a 80 Km al nord de Doha (Catar). És administrat per QatarEnergy.
Descripció Ras Laffan Industrial City és el lloc principal de Catar per a la producció de gas natural liquat (GNL) i conversió de gas a líquid. Acull les plantes ORYX GTL i Pearl GTL, lQatargas i Esquinces LNG, la planta de processament de gas Dolphin, la refineria Laffan i les plantes integrades d'aigua i energia Ras Laffan A, B i C. Amb una àrea d'aigua tancada d'aproximadament 300 km², el port de Ras Laffan és el port artificial més gran del món i conté la instal·lació d'exportació mundial més important de GNL.
La utilització de les reserves d'aquest jaciment s'ha convertit en un objectiu nacional primordial per continuar el procés de desenvolupament i prosperitat del país. Com a seu de gairebé el 15% de les reserves provades de gas natural del món, Catar ha invertit en el desenvolupament de la infraestructura per garantir un subministrament intern, alhora que gaudeix d'un potent superàvit comercial. El gas s'exporta a través de gasoductes en forma de GNL, tecnologia que va sorgir fa uns anys per refredar el gas, liquar-lo, per poder ser transportat en petroliers. La forta inversió en instal·lacions de GNL ha convertit Catar en el exportador més gran d'aquest producte i té previst duplicar la capacitat en els propers anys.
Geografia Ras Laffan és una baixa altitud amb sòls sorrencs. És a 37 km al sud-est de Ras Rakan, i inclou un escull davant la costa.
Vida salvatge Conjuntament amb Fuwayrit, Ras Laffan acull aproximadament el 30% de tots els nius de tortugues marines a Catar. La zona ha estat coneguda per la presència del gecko de cua rugosa (Cyrtopodion scabrum), així com per espais de nidificació comunitària.
La vegetació comuna de Ras Laffan inclou arbusts com: arfaj (Rhanterium epapposum), rak (Salvadora persica), magraneta de corb (Cynomorium coccineum), ndeewa (Cressa cretica), rukbah (Cyperus jeminicus) a prop de la costa. Cmbocens en depressions sorrenques, kebaisha (Erodium glaucophyllum), canyes (Phragmites australis) en zones humides, timó blanc (Teucrium polium), nafayj (Pulicaria gnaphalodes), i llavors de pedra (Echiochilon jugatum). També hi ha altres espècies vegetals com arbusts del gènere Taverniera, com l'aelijaan (Taverniera spartea) i el dahseer (Taverniera aegyptiaca). Hi ha aproximadament disset hectàrees de manglars davant la costa de Ras Laffan.
En un estudi de les aigües costaneres del 2010 per l'Autoritat d'Estadística de Catar, es va trobar que la tenia una profunditat màxima de 12,5 metres i mínima de 5 metres. Les aigües tenien un pH mitjà de 8,05, una salinitat de 46,94 psu, una temperatura mitjana de 24,6 °C, i 6,86 mg/l d'oxigen dissolt.
Història miniatura|Un mapa de 1824 que mostra la ubicació del lloc denominat Ras Laffan. miniatura|Vista llunyana de la producció de gas natural liquat a Ras Laffan des de les carenes del Jebel Jasassiyeh miniatura|Una terminal de gas natural liquat a Ras Laffan el 2012 El text en anglès més antic conegut per a descriure a Ras Laffan es trobava en el llibre de 1890 The Persian Gulf Pilot, publicat pel United Kingdom Hydrographic Office. Aquest relata només característiques geogràfiques, la qual cosa infereix que l'àrea no estava poblada en aquest moment. En una transcripció de principis de 1904 del Nomenclátor del Golf Pèrsic, Oman i Aràbia Central per John G. Lorimer, s'esmenta que un banc de perles conegut com Umm Al Shebh es troba enfront de la costa de Ras Laffan, encara que Lorimer no descriu Ras Laffan en si mateixa.
La la construcció de la ciutat industrial, va començar el 1996 per a poder acollir instal·lacions petroquímiques per al gas natural obtingut al Jaciment Nord (North Field). El Jaciment Nord, trobat el 1971, és el jaciment de gas natural més gran del món, ocupant una àrea de costa d'aproximadament 6.000 quilòmetres quadrats; més de la meitat de la grandària de l'Estat de Catar. El Jaciment Nord, conté més de 900 bilions de tcsf de gas explotable.
La comissió de Ras Laffan del 1996 marca la data de finalització de la primera planta de GNL de la ciutat per a conversió del gas natural obtingut del Jaciment Nord. Al principi, es va estimar que només es caldrien 106 quilòmetres quadrats per a operacions industrials. Amb tot, el 2004, aquesta xifra va augmentar més que dràsticament, a 296 km².
Al març de 2011, la ciutat va signar un memoràndum d'entesa amb el port de Rotterdam amb motiu d'una visita oficial de la reina Beatriu a Catar.
Qatargas va anunciar al maig de 2019 que la terminal Ras Laffan de la companyia va rebre la deu mil·lèsima càrrega no relacionada amb GNL.
Conflicte amb Iran 2026 El 2 de març de 2026, el tercer dia de la guerra de l'Iran de 2026, el Ministeri de Defensa de Catar va anunciar que Ras Laffan i la Ciutat Industrial de Mesaieed, havien estat atacades per l'Iran, per això QatarEnergy va aturar per força major tota la producció de gas natural liquat al país, que al seu torn va provocar una pujada dels preus del gas. El 6 de març es, segons l'anàlisi d'imatges de satèl·lit de Bloomberg i l'Energy Economics and Society Research Institute de Tòquio, informarien que la Ras Laffan, no havia estat malmesa abans del «tancament sense precedents» que va fer pujar els preus del combustible.
L'Iran va llançar un atac contra Ras Laffan el 18 de març, presumptament en represàlia per un atac israelià contra les instal·lacions de gas natural de l'Iran. Segons les autoritats qatarianes, quatre dels cinc míssils balístics disparats contra l'indret van ser interceptats, mentre que un va impactar contra la instal·lació, provocant incendis, en el que QatarEnergy va descriure com a «danys extensos». Dues de les 14 unitats de producció de la instal·lació van resultar afectades, provocant la reducció la capacitat de producció de GNL en un 17%. Funcionaris catarís van informar que la reparació podria trigar de tres a cinc anys, mentre que QatarEnergy preveia perdre ingressos per valor d'uns 20.000 milions de dòlars anuals.
Aquests atacs han generat preocupació per les interrupcions dels mercats energètics mundials, sobretot tenint en compte el paper de Catar com un dels productors i exportadors de GNL més grans.
Referències
Categoria:Ciutats de Qatar Categoria:Gasos combustibles Categoria:Extracció de petroli