L'església dels Dolors, també coneguda com l'església de l'Hospital, és un temple d'estil barroc situat a la ciutat de Solsona. Forma part del conjunt de l'hospital de Solsona que és a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Història L'any 1638 es va signar el contracte entre els administradors de l'Hospital de Solsona i el mestre d'obres barceloní Claudi Casals per a la construcció d'una nova església destinada a servir el complex hospitalari. Les obres es van prolongar durant més de cinquanta anys, fins que el 1690 el temple va ser finalment beneït. La cerimònia de benedicció es va fer d'amagat, a causa de l'oposició que hi mostrava el capítol de la catedral.
La Pia Unió de Preveres va contribuir generosament a l'acabament de les obres i va assumir el cost de tots els retaules del temple. El retaule major, d'estil barroc, estava dedicat a la Mare de Déu dels Socors, mentre que els retaules laterals estaven consagrats al Sant Crist, a Sant Felip Neri, a la Mare de Déu del Carme i a Sant Francesc Xavier.
Entre finals del segle XVII i inicis del segle XVIII, l'església va esdevenir seu de diverses congregacions i confraries, entre les quals destaquen la dels Dolors i la del Carme.
miniatura|esquerra|La capella abans de 1936.
L'any 1936, a l'inici de la Guerra Civil espanyola, grups anarquistes van irrompre a l'església i van destruir totes les imatges religioses. Tots els retaules barrocs foren cremats, juntament amb diversos objectes litúrgics. El campanar d'espadanya també fou enderrocat. Durant la resta del conflicte, l'espai de l'església va ser reconvertit en magatzem de fertilitzants.
A mitjans del segle XX, l'església va ser restaurada per poder-hi tornar a celebrar missa, després dels greus danys soferts durant la guerra. Pel que fa al campanar, un cop acabat el conflicte, la Pia Unió de Preveres va sol·licitar a l'Ajuntament de Solsona el trasllat del campanar de l'antic col·legi dels Escolapis a l'Hospital, amb l'objectiu de col·locar-lo en el lloc que havia ocupat l'original, destruït el 1936. La petició va ser acceptada pel consistori el 23 d'octubre de 1943, i el campanar de l'edifici dels Escolapis va ser instal·lat a l'església de l'Hospital com a substitut del desaparegut.
L'any 1964, es va beneir i col·locar una nova campana pel campanar de l'església. L'any 1985, la senyora Sofia Beecher, vídua d'Antoni Guitart, fill de Solsona, i hereva universal de la seva considerable fortuna, va decidir fer una aportació econòmica a favor de l'Hospital. Gràcies a la seva generositat, es va procedir a una renovació integral de l'església que la va transformar per complet. En el curs d'aquesta reforma, el temple va perdre alçada amb l'enderroc de la volta original i de la part superior de l'edifici, a fi de construir-hi habitacions i dependències per a la residència d'avis instal·lada al conjunt.
Església L'antiga església estava formada per una única nau, coberta per una volta de canó amb llunetes. Als peus de la nau s'hi situava un cor alt. L'espai interior es veia enriquit per un conjunt de retaules barrocs de notable valor artístic: el retaule de l'altar major, dedicat a la Mare de Déu dels Socors, i els laterals, dedicats a Sant Felip Neri, la Verge del Carme, el Sant Crist i Sant Francesc Xavier.
La construcció del retaule major es dugué a terme entre els anys 1731 i 1732 per complir l’encàrrec de la Pia Unió, entitat responsable de la gestió de la capella de l’Hospital Pere Màrtir Colomés, inaugurat el 1690. La documentació indica que es va sol·licitar a l’escultor Jacint Morató el disseny del nou retaule per a l’altar major de l’església. L’obra es va contractar per 300 lliures, una suma relativament modesta que podria indicar que la tasca de l’escultor es va limitar a reformar un retaule anterior, possiblement procedent de la capella de l’Hospital Vell o dels Pobres. L’any 1936, el retaule i la resta d’elements decoratius van desaparèixer.
La façana de l'església es troba presidida per la portada, d'estil renaixentista. Aquesta s'estructura a partir d'un frontó triangular interromput per una fornícula buida, emmarcada per petites pilastres decorades amb escates. Aquest primer cos es veu completat per un segon frontó superior, disposat de manera que reforça i culmina la resolució triangular de l'entaulament.
miniatura|interior de l''església
Per damunt de la portada hi ha un òcul que permetia l'entrada de llum natural a l'interior del temple. Al capdamunt de la façana s'alça el campanar de cadireta traslladat des de l'edifici dels Escolapis.
Segons consta al contracte d'obra, la portada de la capella de l'Hospital havia de reproduir fidelment la porta de la Catedral de Solsona, obra bastida pel mateix arquitecte Claudi Casals uns anys abans. Aquella portada catedralícia seria substituïda per una altra l'any 1768.
Actualment, com a resultat de la reforma de 1985, la capella conserva la nau única però amb un sostre pla, havent perdut la volta. La nau queda separada del presbiteri per un arc triomfal rebaixat. A l'altar hi ha una imatge de la Mare de Déu sobre pedestal, destacada per un plafó de marbre fosc al darrere.
Referències
Categoria:Esglésies barroques de Catalunya Categoria:Edificis de Solsona Categoria:Patrimoni monumental de Solsona