Ax-Xura ( , aš-šūrā, Consell, Consulta) és el capítol 42 (sura) de l'Alcorà (Q42) amb 53 versos (aleia). El seu títol deriva de la qüestió de la sura (consulta) a la qual es fa referència al vers 38. El terme només apareix una vegada en el text alcorànic (a Q42:38) i no té cap antecedent prealcorànic.
Pel que fa al moment i al context de la revelació (asbāb al-nuzūl), tradicionalment es creu que és una sura mecànica, del segon període mecà (615-619).
Resum 1-3 El Totpoderós revela la seva voluntat a Mahoma
4 àngels intercedeixen davant Déu en nom de l'home pecador
5 Mahoma no és un administrador dels idòlatres
6 L'Alcorà revelat en àrab per advertir la Meca
7-10 Déu, l'únic ajudant, creador i preservador, l'omniscient
11-13 L'islam, la religió de tots els antics profetes
14 Mahoma va rebre l'ordre de declarar la seva fe en la Bíblia i la Torà
15 Els qui disputen amb Déu seran severament castigats
16-17 Només Déu sap l'hora del judici
18-19 El Totpoderós recompensarà els justos i els malvats segons les seves obres
20 Pecadors només es van salvar gràcies a la paciència de Déu
21-22 Recompenses del just i de l'injust
23 Mahoma acusat d'impostura
24-27 El Déu sobirà perdona i beneeix a qui vol
28-33 El poder de Déu es manifesta en les seves obres
34-41 El caràcter d'un veritable creient decidit
42-45 El miserable destí d'aquells que Déu fa errar
46 Pecadors exhortats a penedir-se abans que sigui massa tard
47-48 Mahoma només un predicador
49 Déu ho controla tot
50-51 Per què Déu es revela per inspiració i a través dels apòstols
52-53 El profeta Mahoma no coneixia ˹aquest˺ Llibre ni la fe ˹abans˺.
Q42:51 Revelació a l'islam En la tradició islàmica, l'Alcorà 42:51 serveix com a base per a la comprensió de la Revelació en l'islam (waḥy).
وَمَا كَانَ لِبَشَرٍ أَن يُكَلِّمَهُ ٱللَّهُ إِلَّا وَحْيّا وَحْيَوْا م وَرَآئِ حِجَابٍ أَوْ يُرْسِلَ رَسُولًۭا فَيُوحِىَ بِإِذَاماې يَشَآءُ ۚ إِنَّهُۥ عَلِىٌّ حَكِيمٌۭ
No és convenient que Al·là li parli si no és per inspiració, o des de darrere d'un vel, o mitjançant l'enviament d'un missatger per revelar, amb el permís d'Al·là, el que Al·là vol.
Basant-se en aquest vers, els erudits islàmics han descrit tres maneres en què la revelació de Déu pot arribar als seus individus escollits, especialment als profetes.
Un missatge inspirat –no una paraula sinó una idea– pot entrar al cor dels individus escollits, ja sigui en estat de consciència o en somni.
El segon mode, es diu, és la paraula que sent la persona a qui es parla, com si estigués darrere d'un vel.
En el tercer mode, la revelació és enviada per Déu a través d'arcàngels com Gabriel i es lliura als profetes. És la forma més elevada de revelació, i els musulmans creuen que tot l'Alcorà va ser revelat en aquest mode.
Referències
Categoria:Sures