L'eutanàsia de Noèlia Castillo Ramos (Barcelona, 14 de novembre del 2000) va tenir lloc el 26 de març del 2026 a Sant Pere de Ribes (Garraf). La sol·licitud d'eutanàsia es va convertir en un cas mediàtic a l'Estat espanyol en l'aplicació de la Llei orgànica de regulació de l'eutanàsia. És la persona més jove a rebre la prestació d'ajuda per morir després d'acreditar un patiment de dolor crònic i irreversible. El seu procés va assolir una notable dimensió pública a causa d'una disputa legal de dos anys, en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el Tribunal Suprem d'Espanya i el Tribunal Europeu de Drets Humans van haver d'intervenir per a ratificar el seu dret a una mort digna davant dels recursos presentats pel seu pare i la Fundació Espanyola d'Advocats Cristians, que qüestionaven la seva capacitat de decidir.

Marc legal L'eutanàsia és legal a l'Estat espanyol des de l'entrada en vigor de la Llei orgànica 3/2021, coneguda com a Llei orgànica de regulació de l'eutanàsia (LORE) el juny de 2021. Aquesta norma permet a les persones que compleixin determinats requisits sol·licitar i rebre ajuda per a morir dins del Sistema Nacional de Salut. Entre les condicions s'hi inclouen patir una malaltia greu i incurable o un patiment greu, crònic i impossibilitant, amb patiment constant i intolerable, així com ser major d'edat, tenir ciutadania espanyola, residència legal o certificat d'empadronament, i formular la sol·licitud de manera conscient. La decisió de Castillo havia estat avalada per la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya l’any 2024 i, més tard, ratificada per tots els tribunals que van examinar el cas.

Context La infantesa de Noèlia Castillo va estar marcada per les dificultats econòmiques i familiars. L'habitatge familiar va ser embargat, fet que va obligar la família a traslladar-se a la casa del pare. Segons relats posteriors de Castillo, aquest succés va suposar l'inici d'un període que ella va descriure com «una caiguda lliure cap a la desesperació».

Després del divorci dels pares, es va establir un règim de custòdia compartida. Castillo va declarar que aquest entorn es va caracteritzar per la inestabilitat i llargues esperes. En diverses entrevistes, va relatar que havia d'esperar en bars fins a altes hores de la matinada mentre el seu pare consumia alcohol. Noèlia Castillo va iniciar tractament psiquiàtric als tretze anys, i al llarg de la seva vida va ser diagnosticada de trastorn obsessivocompulsiu i de trastorn límit de la personalitat.

Segons el seu propi testimoni, aquests trastorns van coexistir amb un entorn que ella considerava advers i hostil. En diverses entrevistes, va relatar haver patit abusos i agressions sexuals al llarg de la seva vida, inclòs un abús per part d'una exparella mentre dormia i una violació múltiple per tres homes, que no va arribar a denunciar davant de les autoritats, però que li va comportar un intent de suïcidi que li va provocar una paraparèsia que li causava un patiment constant. Aquests episodis, que ella va descriure com a «foscor i buit», van afectar la seva capacitat de planificació a llarg termini.

Mort Finalment, el 26 de març de 2026, a partir de les 19.00 hores, Noèlia Castillo Ramos va rebre el procediment d'eutanàsia a la seva habitació de la residència sociosanitària de Sant Pere de Ribes. Va morir al voltant de les 20.00 hores, als 25 anys d'edat, en la solitud que ella mateixa havia triat.

El procediment va consistir en l'administració intravenosa de tres fàrmacs: els dos primers van induir una sedació profunda i irreversible, i el tercer va provocar l'atur cardiorespiratori. Tot el protocol està dissenyat per garantir que el pacient no experimenti dolor ni patiment en cap moment.

Referències

Categoria:Esdeveniments del 2026 a Catalunya Categoria:Eutanàsia