El port de Contreras és un pas de muntanya situat a la frontera entre el País Valencià i la província de Conca (Espanya), entre els municipis de Villargordo del Cabriol a la part valenciana i Minglanilla per la part castellanomanxega.

Geografia Es tracta d'un punt estratègic històric des del punt de vista de les comunicacions entre el País Valencià i la Meseta castellana. L'orografia accidentada que dibuixen les gorges del Cabriol han dificultat històricament les fluides comunicacions a les dues riberes del riu.

El Cabriol, que discorre encanonat entre les muntanyes de la serra de Mira i la serra del Rubial, ha suposat una vertadera frontera física pel que ací s'han construït infraestructures de tot tipus: de transport, comunicació, militars i energètiques.

Història Les comunicacions entre els regnes de València i Castella en aquestes latituds han anat variant entre els passos de Vadocañas, el Pajazo o Contreras; tots tres en el paratge de les Gorges del Cabriol. La preferència o preeminència d'ús anava variant segons les necessitats i la idoneïtat de les infraestructures que anaven creant-se. Durant l'Edat Mitjana el pas més freqüent era a través del pont de Vadocañas (), entre la Venta del Moro i Iniesta, per on transcorria la Canyada Real de la Manxa. A la Baixa edat mitjana i durant l'Edat moderna va ser més utilitzat el pas del Pajazo que també comptava amb un pont, obra de Pere Comte, i disposava dels drets de pontaje, passatge i peatge. No és fins al quan la variant de Contreras comença a ser la més utilitzada i en el 1720 ja consta com a ruta oficial del servei postal real.

La consolidació del pas de Contreras com a principal via de comunicació arribà amb la construcció de la carretera de las Cabrillas que uniria Madrid amb València. El tram de Contreras es va construir entre 1841 i 1851. L'enginyer, Lucio del Valle, projectà una via de gran qualitat amb un traçat en ziga-zaga amb nombroses revoltes, talussos, terrasses i ponts que salven el desnivell. Per al pas sobre el riu Cabriol es construí un gran pont de 90 metres de longitud i 33 metres d'alçada. Les obres feren ús de la mà d'obra procedent de la presó de Sant Agustí de València.

La construcció de la presa i l'embassament de Contreras el 1974 va permetre renovar el traçat de la carretera, deixant de banda l'antiga carretera de las Cabrillas i donant pas a una nova variant, la de la Carretera Nacional N-3 que discorre per sobre de l'edifici de la presa.

Amb la construcció de l'autovia A-3, que havia de salvar el port i l'embassament de Contreras, es construí un tunel i tres viaductes (de l'Embassament, de l'Istme i del barranc de la Vinya) finalitzats el 1998. Deu anys més tard es va acabar un nou viaducte, aquest destinat al trànsit ferroviari de la línia d'alta velocitat AVE Madrid-València.

El port de Contreras, com tot el paratge de les les Gorges, ha estat protagonista de diverses batalles durant les guerres de Independència, les Carlines o la Guerra Civil. Testimoni són les trinxeres de Contreras. Al es promou la instal·lació a Espanya d'una nova tecnologia de comunicació: la telegrafia òptica. Al port de Contreras s'instal·là una torre de telegrafia òptica de la línia Madrid-València.

Vegeu també Gorges del Cabriol Pont de Contreras Embassament de Contreras N-3

Referències

Categoria:Geografia de Villargordo del Cabriel Categoria:Infraestructures de la Plana d'Utiel Categoria:Geografia física del País Valencià Categoria:Infraestructures de transport del País Valencià Categoria:Geografia de la província de Conca