Martina Iglesias Molinero, (Espeja, 10 novembre 1907 - Mutriku-Saturraran, 25 març 1940) Va ser una activista republicana, víctima de la repressió franquista, va morir a la Presó central de Saturrarán.
Biografia Nascuda al petit poble d'Espeja, a la província de Salamanca, era filla de Nicolas Iglesias Vicente, àlies Puchana, i Petra Molinero Sánchez i tenia vuit germans. Als catorze anys es va traslladar a Ciudad Rodrigo per treballar com a criada. Durant la Segona República, el pare va ser vicepresident de la societat La tierra y los oficios varios i tota la família va compartir els ideals obreristes. Es va casar amb Leonardo Ángel García González i van tenir tres fills.
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936, va triomfar ràpidament a la província de Salamanca i es va convertir en la reraguarda franquista. Les noves autoritats van donar pas a una intensa repressió política, que va durar tota la guerra i postguerra.
El seu pare va ser detingut i processat (C/50-37, Inf. E-36) i la mare, Petra Molinero Sánchez, va estar detinguda a la presó de Ciudad Rodrigo des de l'1 desembre de 1936 fins al 4 desembre 1938, en què va ser traslladada a la presó de Salamanca.
El 6 d'agost de 1937, Martina Iglesias Molinero va ser denunciada pel cap local de Falange, Agustín Calzada Hernández que, amb el testimoni de la seva dona i diverses veïnes, van declarar que era contrària al règim de Franco, que havia proferit amenaces contra les persones que van aplaudir l'entrada de les tropes nacionals, que va mostrar alegria quan va morir el General Sanjurjo i que el seu fill petit, de quatre anys, havia cridat «Viva el comunismo i muera Franco». Amb aquestes acusacions va ser reclosa a la presó de Ciudad Rodrigo. El 25 novembre 1937, tot i estant embarassada, va ser traslladada a la Presó de Salamanca i sotmesa al Consell de Guerra C.159/37, presidit per Federico Acosta Roldán, amb l'acusació de «Adhesión a la rebelión por hostilidad manifiesta al Glorioso Alzamiento Nacional». El judici només va durar un dia i la sentència va ser de 20 anys i un dia de reclusió major. Va ser retornada a la presó de Ciudad Rodrigo i el 16 de gener de 1938, en avançat estat de gestació, va ser ingressada a la Casa de Maternitat on, el 26 de març de 1938, va donar a llum una nena, a la qual va posar de nom Margarita. Dos dies després, les van enviar a la presó de Salamanca i la seva filla li va ser arrabassada abans de complir un mes. La nena va ser lliurada al seu pare dos mesos després de la mort de Martina Iglesias.
El 12 abril 1938 va ser traslladada a la presó de Saturraràn, on va morir, segons fonts de la presó, a la infermeria, per malaltia (congestió cerebral) i segons alguns historiadors bascos, com ara Fernando Aguirre, per afusellament. Actualment s'especula que podria ser una de les dones afusellades i no identificades, trobades en una fossa comuna a Mutriku. Després de morta li va arribar una sanció de 100 pessetes, que va haver de pagar la família. El 1944, va arribar a la presó la notificació que la pena inicial, li havia sigut commutada per 12 anys i un dia i, el 1960, vint anys després de la seva mort, se'n va notificar oficialment l'indult.Archivo Militar del Ferrol. Expediente penitenciario Ciudad Rodrigo, libro 8, Folio 115, nº 343, Caja 49, Exp. 335
Memòria històrica Martina Iglesias Molinero és el símbol de les dones republicanes víctimes de la repressió franquista a la província de Salamanca, on fins el 2016, no es va complir la llei de memòria històrica, retirant les inscripcions i els honors als participants en el cop d'estat del 1936. La seva filla Margarita va donar testimoni dels records familiars.
Referències
Bibliografia
Categoria:Víctimes de la repressió franquista Categoria:Presos polítics a Espanya del segle XX Categoria:Morts el 1940 Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Morts a Guipúscoa Categoria:Persones de la província de Salamanca Categoria:Activistes castellanolleonesos Categoria:Nascuts el 1904