Pinus × rhaetica, és una tàxon híbrid, amb caràcters barrejats entre el pi negre i el pi roig

Descripció Als Pirineus i al sistema Ibèric, a les zones de contacte entre el pi negre i el pi roig, apareixen sovint exemplars amb caràcters intermedis. Habitualment, a simple vista, semblen Pinus sylvestris, amb les parts més joves de l'escorça de color més o menys vermellós.

Però si s'observen detalladament les pinyes, es veu que són asimètriques, i les esquames de la part exterior són més o menys ganxudes, un caràcter típic del pi negre. Un altre caràcter distintiu del pi roig és el color verd clar, glauc, de les fulles. En els individus híbrids són d'un color verd més fosc i lluent.

Aquests pins, que apareixen a la zona de transició entre l'estatge montà i l'estatge subalpí, s'han anomenat Pinus × rhaetica i habitualment viuen en presència d'ambdós progenitors. Aparentment fan pinyes amb pinyons fèrtils i es reprodueixen normalment.

És un fet força curiós que al País Valencià (on no hi viu el pi negre), els suposats Pinus sylvestris que viuen al Massís de Penyagolosa, al pic més alt del País Valencià, tenen unes pinyes amb uns petits ganxos a les esquames de la seva superfície exterior. Aquests pins han estat identificats com a P.rhaetica. Això vol dir que, en el seu moment, han tingut una introgressió genètica de Pinus uncinata que els deu donar una major resistència al fred i a les condicions locals més rigoroses del Penyagolosa, i que s'ha mantingut al llarg de generacions, en absència d'un dels progenitors.

miniatura|Pinus x rhaetica (esq.) al costa d'un pi roig (dreta) on es veuen les diferències Taxonomia La Flora dels Països Catalans no fa cap referència a l'existència d'aquest híbrid, però quan parla del pi roig esmenta una varietat pyrenaica Svod, amb fullatge més fosc (deguda probablement a la introgressió de Pinus uncinata.

Flora iberica si que esmenta la presència d'aquest híbrid, que anomena Pinus x rhaetica Brügger. Va ser descrit pel naturalista suís, Christian Georg Brügger (1833–1899), el 1886 a la vall d'Engiadina, als Alps Rètics (com en fa referència l'epítet específic). En principi, a aquesta zona del sud-est de Suïssa, atenent a la cartografia consultada, no hi viuria Pinus uncinata, però si Pinus mugo (o la subespècie mugo si es considera que el pi negre és una subespècie uncinata del Pinus mugo).

Pinus × rhaetica s'utilitza a la resta d'Europa per identificar exemplars híbrids entre Pinus mugo i Pinus sylvestris. En canvi, a la península Ibèrica es fa servir el mateix nom per anomenar els híbrids de P.sylvestris i P.uncinata, fet que pot semblar discutible, ja que que defineixen taxons diferents.

Als Pirineus francesos se l'anomena pi de Bouget, anomenat així en reconeixement a Joseph Bouget (1867-1953), que el 1925 anotà la presència d'aquests arbres amb caràcters intermedis entre el pi negre i el pi roig.

Algunes fonts consultades registren amb el nom de Pinus x bougeti Fous (1933) els pins híbrids trobats per exemple, a Aigüestortes.

Henri Gaussen va publicar P. x bougeti (Flous) Gaussen, el 1960, a la seva obra «Les Gymnospermes actuelles et fossiles», diferenciant-lo del P. x rhaetica de Brügger. I potser aquest nom seria el més apropiat per referir-se a aquest híbrid dels Pirineus, entre el pi negre i el pi roig. Però aquest nom es va declarar invàlid per que no hi ha cap indicació del basiònim, ni referència al lloc, ni cap data de publicació vàlida a aquestra publicació.

Veient doncs que els híbrids descrits a la península ibèrica no s'escauen a la definició original del P.rhaetica de Brügger, s'han descrit dues formes d'aquesta notoespècie:

Pinus × rhaetica nothovar. bolosii, per als híbrids amb P. sylvestris var. catalaunica, pròpia dels Pirineus. Pinus × rhaetica nothovar. borjae per per als híbrids amb P. sylvestris var. ibèrica, que es troben al Sistema Ibèric.

Referències

Categoria:Pinus