va ser un pamfletista, periodista, polític i agricultor anglès nascut a Farnham, Surrey. Va formar part d'una facció agrària que buscava reformar el Parlament, abolir els "burgs podrits", restringir la influència de poders estrangers i augmentar els salaris, amb l'objectiu d'alleujar la pobresa entre els treballadors agrícoles i els petits terratinents. Cobbett va donar suport a la baixada d'impostos, l'estalvi, la reversió dels tancaments de terres comunes i el retorn al patró or. Es va oposar a la compra-venta d'escons, les sinecures, els buròcrates «devoradors d'impostos» i els corredors de borsa. El seu radicalisme va impulsar la Llei de Reforma de 1832 i li va valer un dels dos escons recentment creats al Parlament per al municipi d' Oldham. Les seves polèmiques abasten des de la reforma política fins a la religió, inclosa l'emancipació catòlica. El seu llibre més conegut és Rural Rides (1830). Va ser un oponent del malthusianisme, argumentant que millores econòmiques podrien donar suport al creixement de la població mundial.
Infantesa i joventut (1763–1791) miniatura|La casa on va nàixer William Cobbett William Cobbett va nàixer a Farnham, Surrey, el 9 de març de 1763, éssent el tercer fill de George Cobbett, pagès i taberner, i d'Anne Vincent. El seu pare li va ensenyar a llegir i escriure i va començar a treballar des de ben petit. Més tard va dir de la seva infantesa que «no recordo cap moment en què no em guanyés la vida. La meva primera ocupació va ser fer fora ocells petits de les llavors del nap i les graules dels pèsols.» Va treballar com a jornaler agrícola al castell de Farnham, i també va treballar breument com a jardiner al jardí reial a Kew. La seva educació rural li va donar un amor per la jardineria i la caça que mantindria per la resta de la seva vida. miniatura|Il·lustració de James Gillray pel Political Register el 1809, mostrant Cobbett allistant-se a l'exèrcit El 6 de maig de 1783, va agafar una diligència per anar a Londres i va passar vuit o nou mesos com a oficinista al servei d'un tal Mr. Holland a Gray's Inn. El 1783 es va unir al 54è Regiment d'Infanteria (West Norfolk). En el seu temps lliure, millorava els seus coneixements de gramàtica anglesa. Entre 1785 i 1791, Cobbett va estar destinat al seu regiment a Nova Brunswick i va navegar des de Gravesend a Kent fins a Halifax, Nova Escòcia. Cobbett va estar a Saint John, Fredericton i altres llocs de Nova Brunswick fins al setembre de 1791, quan va ser ascendit a sergent major, el rang més alt dintre dels sotsoficials.
Cobbett va tornar a Gran Bretanya amb el seu regiment, desembarcant a Portsmouth el 3 de novembre de 1791. Va obtenir la llicenciatura de l'exèrcit el 19 de desembre de 1791. A Woolwich, durant el febrer de 1792, es va casar amb una dona nascuda als Estats Units, Anne Reid (1774–1848), a qui havia conegut mentre estava destinat a Fort Howe a Saint John. Els seus fills van ser Anne (1795–1877), William (1798–1878), John (1800–1877), James Paul (1803–1881), Eleanor (1805–1900) i Susan (1807–1889). La seva filla Anne Cobbett va ser autora de diversos llibres domèstics, inclòs The English Housekeeper: The Manual of Domestic Management.
Refugiat a França i els Estats Units (1792–1800) Cobbett havia desenvolupat una animositat cap a alguns oficials, sospitant-los de corrupció, i va recopilar proves sobre l'assumpte mentre era a Nova Brunswick. Les acusacions contra ells van ser ignorades. Va escriure The Soldier's Friend (L'Amic del Soldat) el 1792, en protesta pels baixos sous i el tracte dur dels soldats de l'exèrcit britànic. Preveient que estava a punt de ser acusat en represàlia, va fugir de Gran Bretanya a França el març de 1792 per evitar l'empresonament. Cobbett tenia la intenció de quedar-se un any allà per aprendre francès, però a causa de la Revolució Francesa i les Guerres Revolucionàries Franceses en curs, va salpar cap als Estats Units el setembre de 1792.
A la primavera de 1793, es va establir a Filadèlfia, aleshores la capital provisional dels Estats Units. Cobbett va prosperar inicialment ensenyant anglès a francesos i traduint textos del francès a l'anglès. Més tard va afirmar que s'havia convertit en escriptor polític per accident: durant una lliçó d'anglès, un dels seus alumnes de francès va llegir en veu alta d'un diari de Nova York els discursos de benvinguda que els demòcrates havien enviat a Joseph Priestley en la seva arribada a Amèrica, juntament amb les respostes de Priestley. El seu alumne va aplaudir els sentiments antibritànics que s'hi van expressar i es va barallar amb Cobbett, que llavors va decidir «escriure i publicar un pamflet en defensa del meu país». Les seves Observations on the Emigration of Dr. Priestley (Observacions sobre l'emigració del Dr Priestley), que es van publicar anònimament el 1794, van ser un atac violent contra Priestley.
El 1795, Cobbett va escriure A Bone to Gnaw for the Democrats (Un os a rosegar pels demòcrates), que atacava el profrancès Partit Demòcrata. Va respondre als seus crítics amb A Kick for a Bite (Una puntada de peu per una mossegada), que va ser la seva primera obra publicada amb el pseudònim de «Peter Porcupine»; un crític l'havia comparat amb un porc espí, cosa que li va agradar. Es va posicionar del costat dels federalistes, liderats per Alexander Hamilton, perquè eren més amigables amb Gran Bretanya que els demòcrates profrancesos liderats per Thomas Jefferson.
El gener de 1796, va començar a escriure un tractat mensual, The Censor. Es va deixar de publicar després de vuit publicacions i va ser substituït per Porcupine's Gazette, un diari que va publicar des del març de 1797 fins a finals de 1799. Talleyrand, en aquell moment un espia francès a Amèrica, va intentar, però no va aconseguir, subornar Cobbett perquè s'unís a la causa francesa.
Cobbett va obrir una llibreria a Filadèlfia el juliol de 1796. L'aparador de la llibreria exhibia un gran retrat de Jordi III i el seu interior presentava una enorme pintura de «La victòria decisiva de Lord Howe sobre els francesos». Aquesta provocativa exhibició va atreure una atenció considerable. Va reimprimir i publicar gran part de la literatura lleialista extrema vigent en aquell moment, inclosa la biografia hostil de Thomas Paine que havia escrit George Chalmers, així com la versió que ell mateix havia editat, reproduint l'obra de Chalmer intercalada amb comentaris menyspreadors.
Després que Espanya entrés en una aliança amb França contra Gran Bretanya, Cobbett va expressar la seva ira a través de més pamflets que criticaven molt el rei espanyol Carles IV, a la Porcupine's Gazette. L'ambaixador espanyol a Filadèlfia va demanar al govern dels Estats Units que processés Cobbett per difamació del rei espanyol. Cobbett va ser arrestat el 18 de novembre de 1797. Va ser jutjat al Tribunal Estatal de Pennsilvània pel jutge en cap Thomas McKean (que també era el sogre de l'ambaixador espanyol). Malgrat les crítiques de McKean a Cobbett en el seu resum, el gran jurat va desestimar el cas contra ell per majoria d'un vot.
A la Gazette, Cobbett va denunciar contínuament a Benjamin Franklin Bache, editor del diari jeffersonià Aurora. Cobbett va suggerir que els «tossuts sans culotte» havien de ser tractats «com faríem amb un TURC, un JUEU, un JACOBÍ o un GOS». Va dirigir la mateixa invectiva contra el successor de Bache, William Duane, i el seu creixent entorn d'emigrants lligats als Irlandesos Units, descrivint-los com a homes «animats pels mateixos principis infames i impulsats per la mateixa set de sang i saqueig, que havia reduït França a un vast escorxador humà». El maig de 1798, va començar a publicar Conspiracy, Formed by the United Irishmen, With the Evident Intention of Aiding the Tyrants of France In Subverting the Government of the United States (Conspiració, formada pels Irlandesos Units, amb la intenció evident d'ajudar els tirans de França a subvertir el govern dels Estats Units). Al·legava que aquests conspiradors eren republicans irlandesos que es reunien a l'Escola Lliure Africana de Filadèlfia i admetien, juntament amb «tots els que han patit per la causa de la llibertat», els negres lliures. Els conspiradors haurien format una societat dedicada a la idea (a la qual cada membre donava fe) que «una forma lliure de govern i una opinió sense control sobre tots els temes són els drets comuns de tota l'espècie humana». En el context de la Quasi Guerra dels Estats Units amb els francesos i de la Revolució Haitiana (llavors encara sota la bandera de la República Francesa), per a Cobbett, això era una prova suficient de la intenció d'organitzar revoltes d'esclaus i «involucrar així tot el país en la rebel·lió i el vessament de sang».
Cobbett també va fer campanya contra el metge i abolicionista Benjamin Rush, el qual havia defensat la pràctica de la sagnia durant l'epidèmia de febre groga, podent haver causat moltes morts. p. 337–343. Rush va guanyar una demanda per difamació contra Cobbett. Cobbett mai va pagar completament la sentència de 8.000 dòlars, sinó que va fugir a Nova York i durant el 1800, passant per Halifax, Nova Escòcia, va arribar a Falmouth, Cornualla.
El govern britànic estava agraït a Cobbett per donar suport als interessos de Gran Bretanya a Amèrica: el duc de Kent el va aclamar com «aquest gran patriota britànic»; el representant britànic a Amèrica, Robert Liston, li va oferir una «gran recompensa pecuniària» (que va rebutjar), i el secretari de Guerra, William Windham, va dir que Cobbett mereixia una estàtua d'or pels serveis que havia prestat a Gran Bretanya a Amèrica.
Retorn a Anglaterra i el Political Register (1800–1810) Els escrits americans de Cobbett es van reimprimir a Gran Bretanya, amb John Wright actuant com el seu agent. L'agost de 1800, Windham va convidar Cobbett a sopar amb el primer ministre, William Pitt, i col·laboradors de l'Anti-Jacobin, inclòs George Canning. El govern de Pitt va oferir a Cobbett la direcció d'un diari governamental, però ell va optar per romandre independent. El seu propi diari, The Porcupine, amb el lema «Temeu Déu, honreu el rei», va començar a publicar-se el 30 d'octubre de 1800, però no va tenir èxit, i va vendre la seva participació el 1801. Menys d'un mes després, va fundar el Political Register, un diari que va aparèixer gairebé cada setmana des del gener de 1802 fins al 1835, l'any de la mort de Cobbett. Windham i French Laurence havien suggerit la idea d'un setmanari a Cobbett i Windham va recaptar els diners per finançar-lo mitjançant subscripció privada.
Quan el govern britànic va signar un acord de pau preliminar amb França l'octubre de 1801, Cobbett va emergir com un dels seus principals oponents, i a les pàgines de The Porcupine i a les seves Letters to Lord Hawkesbury (Cartes a Lord Hawkesbury), va denunciar l'acord com a humiliant per a Gran Bretanya i avantatjós per a França. Quan va arribar la notícia de la ratificació el 10 d'octubre, Cobbett es va negar a il·luminar les finestres de casa seva en celebració i aquestes van ser atacades per una multitud, que van trencar-les. Quan es va signar la Pau d'Amiens el març de 1802, Cobbett es va negar de nou a il·luminar les seves finestres i la Guàrdia Reial a Cavall va haver de protegir casa seva de la multitud.