La Sinfonia sacra en do menor, op. 81, és una obra per a orgue i orquestra del compositor francès Charles-Marie Widor, escrita aproximadament entre 1906 i 1908. La primera interpretació tingué lloc el 4 de desembre de 1909 a Estrasburg. Està dedicada a la Reial Acadèmia de les Belles Arts de Berlín. Té una durada aproximada de 30 minuts.
Estructura La Sinfonia sacra s'articula en les següents seccions que es desenvolupen sense interrupció:
Adagio (♩ = 58) – L'istesso tempo (♩ = 58, 60) – Tempo I Adagio (♩ = 76) – Tempo I (♩ = 58) – Moderato (♩ = 66) Andante con moto Allegro moderato Tempo I ma un poco agitato
Origen i context La Sinfonia sacra de Widor va ser composta el 1907 i dedicada a la Königliche Akademie der Schönen Künste de Berlín amb motiu del seu ingrés com a membre aquell mateix any. L’obra va esdevenir una de les peces destacades del Festival de Música Francesa celebrat a Munic el setembre de 1910. En aquella ocasió, va ser interpretada amb Albert Schweitzer a l’orgue i amb l’orquestra sota la direcció del mateix Widor.
Anàlisi musical La Sinfonia sacra es diferencia de la resta de simfonies de Widor per la seva instrumentació més continguda, amb una plantilla reduïda que inclou oboè, clarinet, trompeta, tres trombons, cordes i orgue. El mateix títol apunta a un rerefons programàtic implícit, derivat de la presència del coral Nun komm’ der Heiden Heiland («Veniu ara, salvador dels gentils»). La incorporació de melodies corals en el context de la música instrumental és un tret característic del període de maduresa del compositor, en part com a reacció a la situació de la música religiosa a la França de finals del segle XIX. En les seves obres més tardanes, Widor mostra una clara inclinació cap a un misticisme d’arrel religiosa, sovint a través de l’ús del cant gregorià.
Des del punt de vista formal, l’obra s’allunya dels esquemes tradicionals i s’acosta més a una estructura lliure de tipus fantasia, en la línia de les fantasies de Mozart i els seus contemporanis. Les diferents seccions —sovint sense separacions marcades— s’articulen de la manera següent:Adagio, en do menor i compàs de 12/8. El tema inicial és presentat per les cordes a l’uníson en octaves; l’orgue el reprèn poc després i, onze compassos més tard, emergeix el coral Nun komm, der Heiden Heiland, exposat per un violí solista. El desenvolupament d’aquest material és extens i ocupa disset pàgines de la partitura. Aquest coral deriva de l’antic himne llatí Veni redemptor gentium, atribuït a sant Ambròs, compost cap a l’any 384 per al culte a la catedral de Milà. Més endavant, Martí Luter el va traduir i el va incorporar, amb el títol Nun komm, der Heiden Heiland, al Geystlich Gesangk Büchleyn de Johann Walter (1524–1525), una de les primeres recopilacions d’himnes protestants. Johann Sebastian Bach també va utilitzar aquest mateix coral en diversos dels seus preludis per a orgue i en dues cantates: la primera, composta el 1714, és la més reeixida; la segona, escrita aproximadament vint anys més tard, en reutilitza només l’inici del text.Moderato, en mi menor i compàs de 4/4. El tema principal és introduït per l’orgue, mentre les cordes acompanyen en pizzicato. Destaca una figura constant de semicorxeres a l’orgue, sobre la qual, més endavant, s’hi superposa un nou tema als oboès.Andante con moto. L’orgue obre la secció en solitari durant els primers compassos, abans de donar pas a un diàleg entre violí i violoncel solistes. El violí hi assumeix un paper especialment rellevant, i al llarg del moviment apareixen ecos del material anterior. L’orgue reprèn el coral de manera evocadora i conclou amb una cadència.Allegro moderato. El tema, presentat pels primers violins, és desenvolupat en estil fugat, mentre que l’orgue introdueix una variant del motiu inicial de l’Adagio''. Quan intervenen els pedals, reapareix una referència al coral. A partir d’aquest conjunt de materials —incloent-hi elements secundaris i un tema de caràcter himnòdic que creix fins al clímax—, l’obra avança cap a una conclusió sòlida i expansiva.
Referències
Categoria:Composicions musicals del 1909 Categoria:Composicions per a orgue i orquestra Categoria:Composicions en do menor