Asplenium viride, la falzia verda és una falguera del gènere Asplenium, dins de la família de les aspleniàcies. És una espècie que viu en fissures de roques principalment calcàries, als Països Catalans només s'ha trobat als Pirineus i serres properes.
Descripció Aquesta espècie pertany al grup de les falzies amb fulles pinnaticompostes, dividides una sola vegada, com l'Asplenium trichomanes, amb la qual es pot confondre prou fàcilment. És una espècie perenne, amb un rizoma reptant, recobert d'escates. Les fulles, que poden fer un pam, surten d'aquest rizoma agrupades en petits feixos i tenen fins a 30 parells de folíols a banda i banda del nervi principal, més o menys enters o fistonats. Per diferenciar-la d'altres espècies semblants hem de fixar-nos en el pecíol de color verd i el raquis (el nervi principal) també verd fins a dalt, només la part més inferior del pecíol pot ser bruna. Els pecíols solen ser més o menys cuneiformes, acabats en un curt pecíol. Els sorus que hi al al revers de la fulla són el·líptics i s'ajunten per llur base.
Hàbitat i distribució És una espècie àmpliament distribuïda per gran part de l'hemisferi Nord, incloent Europa, Àsia, Orient Mitjà, una part d'Amèrica del Nord A la part més meridional de la seva àrea de distribució es refugia en ambients de muntanya. Viu en fissures i replans de roques calcàries, però no defuig alguns indrets amb roques silicícoles. A la península Ibèrica viua als Pirineus i la cornisa Cantàbrica, arribant també a Sierra Nevadai les muntanyes del Marroc.
Als Països Catalans es pot trobar habitualment als Pirineus, a l'estatge subalpí, davallant fins a zones més baixes cap a les serres prepirinenques com la serra d'Aubenç. el Berguedà o la Garrotxa.
Taxonomia Tot i que va ser descrita inicialment per Linné el 1753, a la seva obra Species Plantarum amb el nom dAsplenium ramosum aquest nom ha sigut rebutjat pels taxònoms que han triat el segon nom més antic que complia tots els ets i uts, que seia Asplenium viride, publicat per William Hudson. La seva obra principal és Flora Anglica, publicada l'any 1762.
Referències
Categoria:Asplenium