La Simfonia núm. 2 va ser composta entre 1979 i 1980 per Krzysztof Penderecki. L’estrena mundial de l’obra va tenir lloc l'1 de maig de 1980 a Nova York, a càrrec de la Filharmònica de Nova York dirigida per Zubin Mehta. Té una durada aproximada d’uns 36 minuts.

Entre els múltiples temes contrastants de la simfonia, l’inici del cant nadalenc Santa nit s’escolta amb claredat, gairebé de passada, com si fos una memòria llunyana o un record d’infantesa. Per aquest motiu, se la sol anomenar la Simfonia de Nadal.

Origen i context A començaments dels anys vuitanta, Penderecki va abandonar progressivament l'atonalitat i les tècniques més radicals de l’avantguarda per orientar-se cap a un llenguatge més tonal, amb una escriptura orquestral densa i evocadora que remet a la tradició germànica de finals del segle XIX. Aquest gir estilístic, sorprenent per a molts, es va produir cap al 1980, possiblement influït per Zubin Mehta i per un encàrrec de la Filharmònica de Nova York. Tal com explicava el mateix compositor: «Vaig voler demostrar que encara era possible escriure el que alguns anomenarien una simfonia romàntica. També ho vaig fer pensant en el públic, i va tenir molt d’èxit. Així va començar una nova etapa en la meva música».

La seva Simfonia s’inscriu dins d’un conjunt ampli d’obres d’un llenguatge aparentment més accessible, sovint vinculades a textos i temàtiques religioses. Aquest interès es manifesta també en peces com Utrenia I i II (La sepultura de Crist i la resurrecció, 1970–1971), Magnificat (1974), Te Deum (1980), Veni Creator (1987), així com en diversos himnes dedicats a sant David i sant Adalbert, compostos a finals dels anys noranta.

Anàlisi musical La simfonia està escrita en un sol moviment dividit en cinc seccions (Moderato, Allegretto, Lento, Tempo I i Allegretto), que formen una mena de forma sonata modificada, amb un estil neoromàntic i neotonal. Tot i això, manté passatges dramàtics característics de l’autor.

L’obra es basa en dos motius principals (un derivat de l’altre) que donen unitat a tota la peça mitjançant variacions, destacant especialment l’interval de tercera menor inicial. Aquests motius apareixen i es transformen al llarg de totes les seccions.

L’estructura segueix, de manera contínua (sense pauses), un esquema similar a una simfonia clàssica:

Moderato: exposició dels motius Allegretto: funció de scherzo amb episodis contrastats Lento: part central, lírica i també desenvolupament Moderato: recapitulació dels temes Allegretto final + epíleg: clímax i tancament progressiu en pianissimo

Hi apareix a nadala Santa nit en diversos moments.

Pel que fa a l’estil, aquesta obra reflecteix el canvi de Penderecki cap a una música més melòdica i menys experimental, que ell mateix definia com una síntesi entre la recerca de nous sons i la recuperació de formes i harmonies del passat.

Instrumentació La simfonia està escrita per a una orquestra simfònica amb fustes a tres, metalls, una àmplia percussió que requereix quatre intèrprets, celesta i cordes.

Referències

Categoria:Simfonies de la dècada del 1980 Categoria:Composicions musicals del 1980 Categoria:Obres de Krzysztof Penderecki