La Secession de Múnic (en alemany: Münchener Secession) fou una associació d'artistes creada a Múnic l'abril del 1892, com a reacció contra l'academicisme característic de la majoria d'organitzacions artístiques de Baviera.
Pionera en el seu camp, feu exposicions i altres moviments artístics secessionistes a finals de la dècada del 1890 arreu del territori de parla alemanya, i va contribuir a l'aparició del Jugendstil. Amb moltes disputes internes, el va dissoldre el règim nazi el 1938.
Va ser recuperat el 1946 i ha mantingut les seues activitats des d'aleshores en forma d'exposicions anuals.
Història El context artístic bavarés miniatura|Logotip d'Allotria, fundada el 1873 Durant el darrer quart del segle XIX, un nombre significatiu d'artistes, del món germànic però no pas exclusivament, vingueren a estudiar i a viure a Múnic, atrets en part per la Reial Acadèmia de Belles Arts (KABK) i la Neue Pinakothek, recolzades pel Regne de Baviera, cosa que s'ha d'entendre en el context del naixement de l'Imperi alemany (1871-1873) i el Gründerzeit. Amb els anys, va sorgir una Escola de Múnic (en alemany: Münchner Schule).
L'art assumit per aquest regne era paternalista i conservador. A més a més, les despeses fastuoses de Lluís II endeutaren greument l'estat bavarés. La Cooperativa d'artistes de Múnic (Münchner Künstlergenossenschaft), fundada el 1856, tenia el monopoli de l'organització d'exposicions anuals. El 1873, Franz von Lenbach i Lorenz Gedon, de l'Association d'artistes Allotria, mobilitzaren una cinquantena d'artistes que van dimitir de la MK. El 1879, Lenbach va ser ennoblit i va tornar al favor principesc, cosa que no fou del gust dels seus associats.
La política artística del príncep Leopold de Wittelsbach de Baviera, que regnava des del 1886, tendia cap a una pintura d'història nacionalista. Els nous moviments derivats de l'impressionisme, el japonisme, i la pintura a l'aire lliure i el simbolisme, hi foren mal rebuts.
El 1888, la Coopérative d'artistes de Múnic, com feia cada any, va organitzar una exposició al Glaspalast, la principal sala d'exposicions de la ciutat, cosa que va dugué a molts artistes a endeutar-se per participar-hi, i provocà una ferotge polèmica. Entre aquests artistes que se sentien socialment exclosos i els que es van mantenir fidels als preceptes dictats pel príncep, sorgí un conflicte artístic. La influència d'Adolph von Menzel, un artista berlinés obert en última instància a les noves tendències, hi fou decisiva. Molts manifestants es van rebel·lar en els anys següents i van decidir separar-se'n, formar la seua organització artística i fer les seues exposicions.
Fundació de la Secession de Múnic alt=Affiche de la Sécession de Munich pour l'exposition internationale de 1897|miniatura|Cartell de la Secessió de Múnic de Franz von Stuck per a la VII Exposició Internacional del 1897 organitzada conjuntament amb el MKG al Glaspalast miniatura|Jugend, portada del primer número de Fritz Erler (Múnic, gener de 1896) miniatura|Cartell de Franz von Stuck per a l'exposició de la Secessió de Múnic a Basilea, novembre i desembre del 1898: aquest motiu del cap d'Atena es conservarà per a tots els cartells oficials fins a la dècada del 1920 El febrer del 1892, un grup d'onze artistes, entre els quals hi havia els de l'Escola Naturalista alemanya (un grup dissident de l'Escola de Múnic) i Allotria, crearen l'associació Die Elf ('Els onze'); hi eren Josef Block, Ludwig Dill, Hugo von Habermann, Otto Hierl-Deronco, Paul Hoecker, Gotthardt Kuehl, Bruno Piglhein, Franz von Stuck, Fritz von Uhde, Heinrich von Zügel i Viktor Weisshaupt.
El 4 d'abril es va formar la Secessió de Múnic per mostrar al públic l'evolució modernista dels moviments artístics. Als onze membres de Die Elfe s'hi afegiren 96 membres dimissionaris del MKG. Aquesta organització, que en realitat era una cooperativa (Genossenschaft), va prendre el nom de "Secessió". Uns mesos més tard, va aplanar el camí per al modernisme en l'art a Alemanya. Entre els membres fundadors hi havia Peter Behrens, Adolf Brütt, Lovis Corinth, Max Liebermann, Walter Leistikow, Reinhold Lepsius, Hans Olde, Anton von Stadler, i Wilhelm Trübner. Van triar Bruno Piglhein de primer president, i Paul Hoecker com a primer secretari, tots dos cofundadors de Die Elfe.
Hi van dir:Traduction de citation — fr.: Clelia Segieth, «Memorandum des Vereins Bildender Künstler Münchens», in: Michael Buhrs et Bettina Best (dir.), Secession 1892–1914, Munich, Minerva, 2008.
"Hauríem de veure l'art en totes les formes en les nostres exposicions i acollir tots els talents, extraient-ne de les fonts més antigues o recents obres que honoren i enriquisquen la ciutat de Múnic, permetent així que florisquen encara més flors boniques".
L'associació fou encoratjada i recolzada financerament al principi pel col·leccionista d'art i periodista Georg Hirth, editor de la revista cultural il·lustrada mensual Jugend, i pel polític socialista Georg von Vollmar. La Secessió de Múnic inspirà la Secessió de Dresden el 1894, i tindria una influència definitiva en la Secessió de Viena que va sorgir el 1897 i en la Secessió berlinesa, fundada el 1898, tot i que la ciutat de Berlín ja havia sigut escenari del naixement d'accions culturals modernistes com la revista Pan, fundada l'abril del 1895, en relació amb Franz von Stuck.« Face-à-face et réseaux de revues » par Hélène Védrine, in: Les Périodiques illustrés (1890-1940), Gollion, Infolio, 2011.
Múnic esdevingué un veritable gresol de nous experiments visuals i gràfics a la fi de la dècada del 1890. Entre aquests, cal esmentar el naixement de la revista Simplicissimus, fundada per Albert Langen i Thomas Theodor Heine l'abril del 1896, que no va dubtar a reptar la censura alemanya.
Primeres exposicions i desacords Per a aquesta nova associació d'artistes, fundada el 1892, trobar un espai d'exposició a Múnic fou inicialment difícil. La ciutat de Frankfurt estava disposada a acollir-los i oferir marcs si s'hi traslladaven. El 1893, la seua primera exposició es feu a la ULAP de Berlín. L'arquitecte Franz von Stuck va construir la seua vil·la neoclàssica a la Prinzregentenstraße (Vil·la Stuck, Museu d'Art Nouveau), que va acollir la primera exposició a la ciutat bavaresa. Aquell mateix any, 297 artistes hi exposaren 876 obres; l'exposició va atraure visitants el primer diumenge.
L'organització feu dos tipus d'exposicions: una d'anual (Münchener Jahresausstellung) i una altra d'internacional (Internationalen Kunstausstellung München), que no sols té lloc a Múnic sinó que pot exportar-ne la marca i sobretot acull artistes de tot el món.
Organitzà la primera exposició internacional el 1893 en un edifici construït especialment per a aquest motiu, a la cantonada de Prinzregentenstrasse i Pilotystrasse, el lloc va estar en ús fins al 1912.
Arran d'un acord amb Franz von Lenbach, el 1897 es feu una exposició conjuntament amb el MKG. Després, el 1900, la Secessió s'allotjà a les Staatliche Antikensammlungen, el MKG a l'Alte Nationalmuseum (Museu dels Cinc Continents) i Lenbach a la seua propietat. El 1903, va establir vincles amb el Deutscher Künstlerbund.
L'aparició de la Secessió de Múnic també va conduir a la formació d'un altre grup d'artistes dissidents dins del mateix MKG, que formaren el Luitpold-Gruppe al 1897, i més tard es van alliberar del seu control el 1901. El 1899, aquesta vegada dins la mateixa Secessió, es formà la Scholle, al començament amb el nom de Gruppe G, sota la direcció de Paul Hoecker. Aquest grup, que es va dissoldre el 1911, inspiraria els joves artistes de Die Brücke i Der Blaue Reiter. El 1901, es va produir una nova dissensió interna i es formà el grup Phalanx. A la fi del 1913, en desacord amb la Secessió de Múnic, que es considerava conformista, la Nova Secessió de Múnic es va crear sota la presidència d'Albert Weisgerber; la seua primera exposició s'inaugurà a la Galeriestrasse el juny del 1914 i fou interrompuda per l'inici de la Primera Guerra Mundial.Deutsche Kunst und Dekoration, Darmstadt, tom 38, juny 1916.
Evolució i avaluació La Secessió de Múnic va aplegar artistes consagrats com ara Hans Thoma, Wilhelm Trübner, Fritz von Uhde, Franz von Stuck i Max Liebermann, així com artistes avantguardistes com ara Lovis Corinth, Otto Eckmann i August Endell. Preparà el camí per a l'Art Nouveau (Modernisme) (a Alemanya, Jugendstil, i al món de l'art vienés, Sezessionsstil). L'artista més famós del moviment fou Franz von Stuck, que provocà un escàndol amb el seu art simbolista eròtic. Es va construir una Vil·la Stuck en resposta a la Lenbachhaus. El 1897, n'esdevingué el símbol de la Secessió.
En la dècada del 1920, Angelo Jank en fou el president. El 1938, els nazis dissolgueren la Secessió de Múnic.
Després de la Segona Guerra Mundial, al 1946, els membres supervivents es van reunir amb nous artistes en el .
El 1992 se celebrà el centenari de la Secessió, i l'any següent es fundà una societat d'amics i simpatitzants de la Secessió de Múnic.
Membres de la Secessió de Múnic Oficina fundacional
Altres membres fundadors Benno Becker, Carl Johann Becker-Gundahl, Peter Behrens, Josef Block, Theodor Baierl, Georges Bouzianis, Lovis Corinth, Paul Eduard Crodel, Fiedrich Eckenfelder, Otto Hierl-Deronco, Adolf Hölzel, Leopold von Kalckreuth, Eugen Kirchner, Christian Landenberger, Max Liebermann, Hans Olde, Rudolf Nissl, Fritz Osswald, Leo Samberger, Hermann Schlittgen, Christian Speyer, Anton von Stadler, Konrad Starke, Fritz Strobentz, Wilhelm Trübner, Fritz Voellmy, Wilhelm Volz, Viktor Weisshaupt, i Sion Longley Wenban.
Notes i referències
Categoria:Moviments artístics Categoria:Col·lectius artístics Categoria:Cultura de Múnic Categoria:Art d'Alemanya Categoria:Història de Múnic