Fdisk és una utilitat de línia d'ordres per a la creació de particions de disc. Ha format part de DOS, DR FlexOS, IBM OS/2 i versions anteriors de Microsoft Windows, així com certes aplicacions de FreeBSD, NetBSD, OpenBSD, DragonFly BSD i macOS per motius de compatibilitat. Windows 2000 i els seus successors han substituït fdisk per una eina més avançada anomenada diskpart.
Implementacions IBM va introduir la primera versió de fdisk (oficialment anomenat "Fixed Disk Setup Program") el març de 1983, amb el llançament de l'ordinador IBM PC/XT (el primer PC a emmagatzemar dades en un disc dur ) i el sistema operatiu IBM PC DOS 2.0. La versió 1.0 de fdisk permet crear una partició FAT12, suprimir-la, canviar la partició activa o mostrar les dades de la partició. fdisk escriu el registre d'arrencada mestre, que admet fins a quatre particions. Les altres tres estaven destinades a altres sistemes operatius com ara CP/M-86 i Xenix, que s'esperava que tinguessin les seves pròpies utilitats de particionament.
Microsoft va afegir fdisk a MS-DOS per primera vegada a la versió 3.2. Les versions 2.0 a 3.10 de MS-DOS incloïen eines de partició específiques d'OEM, que poden haver estat anomenades fdisk.
El PC DOS 3.0, publicat a l'agost de 1984, va afegir compatibilitat amb particions FAT16 per gestionar discos durs més grans de manera més eficient. El PC DOS 3.30, publicat a l'abril de 1987, va afegir compatibilitat amb particions esteses . (Aquestes particions no emmagatzemen dades directament, però poden contenir fins a 23 unitats lògiques .) En ambdós casos, fdisk es va modificar per funcionar amb FAT16 i particions esteses. La compatibilitat amb FAT16B es va afegir per primera vegada a fdisk de Compaq a MS-DOS 3.31. FAT16B va estar disponible més tard amb MS-DOS i PC DOS 4.0.
El commutador /mbr indocumentat a fdisk, que podia reparar el registre d'arrencada mestre, aviat es va popularitzar.
L'IBM PC DOS 7.10 incloïa la nova utilitat fdisk32.
ROM-DOS, DR-DOS 6.0 FlexOS, PTS-DOS 2000 Pro, i FreeDOS, inclouen una implementació de l'ordre fdisk.
Windows miniatura|300x300px|L'ordre fdisk al Microsoft Windows 95 El Windows 95, el Windows 98 i el Windows ME venien amb un derivat de l'fdisk de l'MS-DOS. El Windows 2000 i els seus successors, però, venien amb el més avançat diskpart i les utilitats gràfiques de gestió de discos .
A partir de Windows 95 OSR2, fdisk admet el sistema de fitxers FAT32 .
La versió d'fdisk que s'inclou amb Windows 95 no indica la mida correcta d'un disc dur de més de 64 GB. Microsoft ha posat a la venda una versió actualitzada de fdisk per corregir aquest problema. A més, fdisk no pot crear particions de més de 512 GB, tot i que FAT32 admet particions de fins a 2 TB. Aquesta limitació s'aplica a totes les versions d'fdisk que s'inclouen amb Windows 95 OSR 2.1, Windows 98 i Windows ME.
IBM OS/2 Abans de la versió 4.0, l'OS/2 incloïa dos gestors de taules de particions. Aquests eren l'fdisk en mode text i l'fdiskpm gràfic . Tots dos tenen una funcionalitat idèntica i poden manipular tant particions FAT com les particions HPFS més avançades.
OS/2 4.5 i superiors (inclosos eComStation i ArcaOS ) poden utilitzar el sistema de fitxers JFS, així com FAT i HPFS. Van substituir fdisk pel Logical Volume Manager (LVM).
Mach i 386BSD L'fdisk per al sistema operatiu Mach va ser escrit per Robert Baron. Julian Elischer el va portar a 386BSD, i la implementació l'utilitzen FreeBSD, NetBSD i DragonFly BSD, tots des del 2019, així com les primeres versions d'OpenBSD entre 1995 i 1997 abans de l'OpenBSD 2.2.
Tobias Weingartner va reescriure fdisk el 1997 abans de l'OpenBSD 2.2, que posteriorment va ser bifurcat per Apple Computer, Inc el 2002, i encara s'utilitza com a base per a fdisk a macOS a partir del 2019.
Per a les particions natives, els sistemes BSD tradicionalment utilitzen BSD disklabel, i el particionament fdisk només és compatible amb certes arquitectures (per motius de compatibilitat) i només a més del disklabel BSD (que és obligatori).
Linux En el Linux, fdisk forma part d'un paquet estàndard distribuït per l'organització Linux Kernel, util-linux . El programa original va ser escrit per Andries E. Brouwer i AV Le Blanc i posteriorment va ser reescrit per Karel Zak i Davidlohr Bueso quan van bifurcar el paquet util-linux el 2006. Un programa alternatiu, basat en ncurses, cfdisk, permet als usuaris crear dissenys de particions mitjançant una interfície d'usuari basada en text (TUI).
Referències
Bibliografia
Manual del programador de Linux, fdisk(8) Manual del gestor de sistemes de FreeBSD, FDISK(8)
Enllaços externs Partitioning with fdisk fdisk des d'utils-linux-ng
Categoria:Administració de particions
Categoria:BIOS Categoria:Terminals Categoria:Mode text