Bandovan (en àzeri: Bəndovan) és el nom convencional d'un assentament de l'època medieval en el territori de l'Azerbaidjan (l'àrea de les excavacions es troba entre el cap de Bandovan i l'assentament Nord-Ost-Kultuk, en el districte de Salyan. Les troballes se'n van descobrir el 1970 al cap de Bandovan ('Terraplé erosiu'), situat en el districte de Qaradağ a Bakú, i en el llit de la mar Càspia.

Com a resultat de les excavacions arqueològiques a la riba i al llit marí, es van descobrir restes d'edificacions, estris de fang esmaltat i eines de treball (pics, entre altres), objectes de vidre i joieria (grans, polseres), monedes i ossos d'animals, entre altres.

Els materials trobats durant les excavacions situen Bandovan com un assentament que va existir entre els segles IX i XIII. En alguns atuells apareixen versos i els noms dels artesans que els feren. En la ceràmica trobada al llit marí es representen animals (lleons, cavalls, gaseles, cérvols) i ocells (paons, coloms). Les monedes de coure i argent són del període del govern dels xirvanxah.

Context històric Ja el 1840, l'historiador afeccionat àzeri, Abbas-Kuli-aga Bakijánov, esmentava les restes d'una ciutat submarina al territori de Bandovan.

Fins a la dècada del 1930, el monument estava totalment submergit dins l'aigua. A partir de llavors, el nivell de la mar Càspia va baixar uns 2,8 m, i la línia de la costa en aquesta zona es desplaçà cap a la mar uns quilòmetres.

Els primers investigadors d'aquesta exploració hidroarqueològica suposaven que el jaciment de Bandovan es trobava tant en terra com en mar. Rauf Mamedov i Viktor Kvachidze pensaven que Bandovan podria ser les restes d'una de les ciutats que alguna volta estigué submergida en territori de l'Azerbaidjan. Podria tractar-se de Mugan, Gushtasfi, Mahmudabad o altres assentaments descrits en fonts àrabs, perses i azerbaidjaneses, així com esmentats per viatgers de l'Europa occidental.

Excavacions arqueològiques El 1968, mitjançant l'Ordre del Consell de Ministres de la RSS de l'Azerbaidjan núm. 358 del 24 de juliol, i del Presidium de l'Acadèmia de Ciències de la RSS de l'Azerbaidjan núm. 702 del 9 d'agost, s'encarregà al Museu d'Història d'Azerbaidjan la preparació per a l'estudi dels monuments històrics i arqueològics submergits a la mar Càspia. Aquell any, la direcció del museu assignà els treballs pràctics a V. A. Kvachidze, i com a assessor científic fou designat el doctor en ciències històriques Z. I. Yampolsky. Entre les tasques, hi havia l'estudi dels monuments històrics i arqueològics costaners i la localització d'assentaments desapareguts. esquerra|miniatura|250x250px|Troballes de ceràmica esmaltada de Bandovan. En un dels fragments apareix la inscripció: "Fabricat per Yusif Kaseki". Museu d'Història de l'Azerbaidjan (Bakú) El 1970, el Museu d'Història d'Azerbaidjan feu recerques des del vaixell d'expedició Bakuví, a deu quilòmetres de la costa. L'estudi es feu amb ajut d'equips de busseig a profunditats de 4 a 20 metres, entre les illes Oblivnaya i el banc Pavlov, al sud del banc Kumani, a la zona del banc Plita Pogorelaya i a les illes del cordó rocós de Pirsagat, on hi havia material arqueològic. Es van estudiar el fons marí i la franja costanera entre l'assentament Nord-Ost-Kultuk i el cap de Bandovan. A la franja costanera aparegueren restes d'un estrat cultural, el material arqueològic del qual estava compost per monedes, ceràmica, rajoles, espigues de terrisseria, fragments de fang amb restes de vares i joncs, ossos d'animals, ocells i peixos, datats de no més tard dels segles XI–XIV. En la ceràmica hi havia marques i inscripcions en persa; en dos s'esmenta el nom de l'artesà Yusif. L'extensió de l'estrat cultural va permetre suposar l'existència de les restes d'una gran ciutat medieval que restà submergida com a resultat de la transgressió saraiense de la mar Càspia. La recerca de la franja costanera en aquesta zona identificà dos assentaments urbans medievals, denominats provisionalment Bandovan 1 i Bandovan 2, separats per uns 20 km. El cap del Departament d'Història Medieval del Museu d'Història d'Azerbaidjan, Rauf Mammado, i Viktor Kvachidze, proposaren identificar-los amb dues ciutats medievals: Gushtasfi i Mugan. miniatura|250x250px|Troballes de ceràmica de Bandovan. Museu d'Història de l'Azerbaidjan (Bakú) Com a resultat de les recerques arqueològiques fetes el 1971 al sud del cap de Byandovan, tant en terra com en mar al llarg d'una franja costanera de dos quilòmetres, es van descobrir restes de construccions de fang i canya (turluch), fragments de revestiment d'argila cuita amb restes de cendra i petjades de canyes, i restes de pals de fusta amb senyals de parets entre si. La ceràmica simple i vidriada trobada data dels segles XI–XIII. Alguns fragments contenien inscripcions en persa: versos. També s'hi trobaren fragments de celadont i una moneda de coure dels xirvanxahs de la dinastia Kesràsnida del segle XIII. A més a més, es va descobrir una llar amb grans cremats, una gran acumulació d'ossos d'animals, ocells i peixos (inclòs l'esturió). En els nivells inferiors de l'estrat s'identificaren petites copes vidriades dels segles IX–X, decorades amb manganés sobre engalba blanca. En alguns plats apareixien imatges idèntiques d'una lleona amb una llarga cua corbada cap amunt que es transforma en un element decoratiu. Els investigadors consideraven aquesta ceràmica com de producció local. esquerra|miniatura|250x250px|Troballes de ceràmica vidriada de Bandovan amb imatges de lleones i ocells. Museu d'Història d'Azerbaidjan (Bakú) La recerca d'una àrea de 45.000 m² al fons marí el 1975 va mostrar gran quantitat de ceràmica simple i vidriada. Al fons d'una de les tasses vidriades aparegué representat un ocell de front, en una postura heràldica. També s'hi trobaren al fons de la mar una gran quantitat de rajoles cuites, pedra tosca i parts de molins de mà de pedra usats per a moldre gra. Per primera vegada es va trobar una pedra d'ancoratge de forma piramidal, de 80 cm de llargada i un pes aproximat de 70 kg.

Al començament de la dècada del 1980, l'escala dels treballs arqueològics subaqüàtics a l'àrea començà a reduir-se. A causa de la manca d'equipament modern, de la infraestructura tècnica necessària i a l'inici de la dissolució de l'URSS, les recerques hidroarqueològiques a l'Azerbaidjan s'espaiaren. El 1986, els monuments arqueològics subaqüàtics de la mar Càspia s'estudiaren per darrera vegada.

A l'estiu del 2008 es va reprendre l'arqueologia subaqüàtica a la zona. Al cap de Bandovan es feren treballs de prospecció, i s'hi descobriren restes de construccions i ceràmica. En l'expedició, a més dels científics, participà un grup de bussos format per especialistes autòctons. Els treballs, els va dirigir Idris Alíyev, cap de l'expedició arqueològica d'Absherón de l'Institut d'Arqueologia i Etnografia.

Referències

Categoria:Jaciments arqueològics de l'Azerbaidjan