Josep i els seus germans (títol original en alemany: Joseph und seine Brüder), és una tretralogia novel·lística de Thomas Mann, publicada entre 1933 i 1943, i l'obra més extensa d'aquest autor. Inspirada per un viatge a Palestina el 1925, l'autor va començar a escriure-la a Munic el 1926. Els dos primers volums van ser publicats per S. Fischer a Berlín. La novel·la va ser acabada setze anys més tard, el 1943, a l'exili de Mann a Califòrnia.
La tetralogia està formada per les següents novel·les:
Les històries de Jaacob (escrita entre desembre de 1926 i octubre de 1930; publicada a Berlín el 10 d'octubre de 1933) El jove Josep (escrita entre gener de 1931 i juny de 1932; publicat a Berlín el 20 de març de 1934) Josep a Egipte (escrita entre juliol de 1932 i el 23 d'agost de 1936; publicada a Viena el 15 d'octubre de 1936 per Bermann-Fischer ) Josep el Proveïdor (escrita entre el 10 d'agost de 1940 i el 4 de gener de 1943; publicada a Estocolm [aparentment desembre] de 1943, per Bermann-Fischer).
Model i inspiració Josep i els seus germans va començar com una elaboració, a mode de novel·la curta, de la història bíblica del fill predilecte de Jacob (Thomas Mann escriu "Jaakob"), Josep, i la seva vida ( Gènesi 37-50).
La decisió de Thomas Mann d'abordar aquesta història bíblica, desenvolupant-la, li va sorgir a partir de l'obra autobiogràfica Poesia i veritat de Johann Wolfgang Goethe. En el quart llibre d'aquesta, Goethe diu sobre laquesta narració bíblica: "Aquesta narració natural és d'una gràcia sublim; tot i que sembla massa breu, i hom se sent cridat a recrear-ne els detalls." Goethe no va reeixir en aquest propòsit. Això va convertir-se en un estímul per a Mann, que sí que culminà aquesta empresa, redactant el que considerava una “divina novel·la picaresca”.Jordi Llavina. El fantasma de la túnica ensangonada.
No obstant, desde la crítica literaria, hi ha qui ha considerat (Andreu Jaume, entre altres) que Thomas Mann, al tornar a la Bíblia i convertir-se en comentarista dels fets narrats a l'Antic Testament, "no comet, com podria semblar, un gest ingenu i fàcilment mimètic, sinó que assumeix críticament tots els esgotaments que la modernitat filosòfica havia anat formulant, des de la mort de Déu fins a l'assassinat psicoanalític del pare, la fi hegeliana de la història o el proppi col·lapse de la literatura."Se llama Ficción. Una lectura de ‘José y sus hermanos’ de Thomas Mann a la luz de Juan Benet
I. Les històries de Jaacob La primera edició va ser publicada l'octubre de 1933 per S. Fischer a Berlín . Després de la presa de poder nazi, Thomas Mann i la seva família van fugir a Alemanya el dia 27. Es va establir a Küsnacht, al llac de Zuric, el setembre de 1933; els seus llibres encara es van poder publicar a Alemanya fins que l'editorial Fischer va emigrar .
«Profund és el pou del passat. No hauríem de calificar-lo d'insondable?»Les històries de Jaacob: p. 17 Amb aquestes paraules comença el preludi de la tetralogia, titulat «Descens a l'infern».Les històries de Jaacob: p. 15 a 74 A «Vora el pou»,Les històries de Jaacob: p. 75 i ss. comencen Les Històries de Jaacob. El vell Jaacob es troba amb Josep, de disset anys, el favorit entre els seus dotze fills. Josep apareix davant nostre com un somiador atractiu, viu, però també vanitós. El pare Jaacob està preocupat per trobar-lo a la vora del pou, a la vora de les profunditats, i a més mig nu. Pregunta per què Josep no és amb els seus germans. Per a la seva angoixa, sent que el seu fill preferit ha estat anomenat «estufat i puteta» per un dels germans.Les històries de Jaacob: p. 97 La lluita fratricida, que culminarà amb la venda del jove Josep a Egipte, ha començat.
La trobada entre pare i fill proporciona l'impuls per a una revisió completa de la vida de Jaacob: ens assabentem de «la gran farsa», de com va enganyar el seu germà bessó, una mica més gran, Esaú, i li va privar de la benedicció del seu pare i, per tant, del seu dret de primogenitura.Les històries de Jaacob: p. 252 i ss. Tement la ira i la venjança del seu germà, Jaacob fuig a Aram-Naharaim.Les històries de Jaacob: p. 270 i ss. Allà passa a estar al servei del seu oncle Laban i s'enamora de la filla d'aquest, Raquel.Les històries de Jaacob: p. 309 i ss. Quan la demana al seu pare, Laban, en matrimoni, aquest estipula que Jaacob ha de treballar per a ell durant set anys abans de poder casar-se amb Raquel com a recompensa. Quan finalment se celebra el casament després d'aquest període,Les històries de Jaacob: p. 368 i ss. Jaacob descobreix l'endemà al matí que Laban l'ha enganyat: li havia regalat la seva filla gran Lia, disfressada per fer-se passar per la núvia. Jaacob ha de servir el seu oncle durant set anys més abans que finalment també pugui casar-se amb Raquel.Les històries de Jaacob: p. 421 i ss. Mentre els fills de Jaacob i Lia creixien, Raquel va romandre estèril. De la mateixa manera que la criada Agar va donar un fill a Abraham, les criades Bilhà i Zilpà van donar fills a Jaacob. Ell ja tenia deu fills quan Raquel finalment va donar a llum Josep, el fill desitjat des de feia temps pel ja gran Jaacob amb la dona "correcta", finalment el fill "correcte".Les històries de Jaacob: p. 434 i ss. «Li van posar de nom Josep, o també anomenat Jaixup, que significa augment i creixement, com quan anomenem els nostres fills August. Davant de Déu, el seu nom sencer era Josep-El o Josfies, però solien interpretar la primara síl·laba com una al·lusió a l'Altíssim, i pronunciaven el seu nom Jehosep».Les històries de Jaacob: p. 440 Durant els anys que va servir Laban, Jaacob va acumular riquesa i va tornar cap a la casa d'Isaac a Canaan. De camí, en el part del dotzè fill de Jaacob, Benjamí, mor Raquel.Les històries de Jaacob: p. 473-491
II. El jove Josep El segon volum descriu les vanitats i el sentit encara indefinit de la missió del jove i malcriat Josep. A causa de l'odi que ha fomentat en els seus germans, el venen a comerciants que se l'emporten a Egipte. Josep s'ha convertit en esclau.
El patriarca Jaacob adora Josep com el seu fill preferit. A canvi, Josep informa al seu pare de les males accions dels seus germanastres. Josep només estima el seu germà Benjamí, el naixement del qual va comportar la mort de la gran estimada de Jaacob, Raquel.El jove Josep: p. 69-106 Josep persuadeix el seu pare perquè li doni una túnica valuosa, que simbolitza el seu dret de naixement.El jove Josep: p. 107-123 Tot i que Josep no és el primogènit, és el primer fill de Raquel, la dona que Jaacob estimava per sobre de tot. Aleshores es vanta de les seves ambicions arrogants davant els seus germans. El ressentiment d'aquests creix tan intensament que marxen amb els seus ramats cap al llunyà poble de Sequem.El jove Josep: p. 172 Josep és enviat a buscar-los pel seu pare amb la tranquil·la esperança d'una reconciliació.El jove Josep: p. 173 i ss. Quan Josep arriba amb la magnífica túnica recentment adquirida i afirma venir per ordre del seu pare per veure com estan, els germans ja no poden contenir la seva ràbia acumulada. Tots l'ataquen i l'apallissen, el llancen a un pou sec, el deixen allà llanguint durant tres dies i, el quart dia, el venen com a esclau a uns comerciants ismaelites que passaven per allà, en una caravana que es dirigeix cap a Egipte.El jove Josep: p. 212 i ss. L'essencial d'aquest segon volum, com ressalta Jordi Llavina, és "la traïció dels deu germans, els dubtes del gran, Rubèn, i el dolor de Jaacob en saber la mort del seu fill, que ell infereix pels parracs ensangonats de la túnica que vestia, que li ha fet arribar un missatger."
III. Josep a Egipte El tercer volum, "Josep a Egipte", és la novel·la més llarga de la tetralogia, i desenvolupa la trama descrita en només 22 versos a la Bíblia. Relata la carrera de Josep a la casa de Putifar i el conflicte amb la dona d'aquest, que culmina amb l'empresonament de Josep.
Josep arriba a Egipte com a esclau i mercaderia dels ismaelites, on el batlle del palau, Mont-Kaw, l'adquireix com a esclau per a la casa de Putifar (normalment anomenat Peteprê a la novel·la). Conscient de la seva "mort" i del seu "enterrament" de tres dies al pou, Josep es fa anomenar a si mateix "Usarsif", "Josep l'Osiris", com s'anomena els morts segons el costum egipci. Ha mort a la seva antiga vida, per al pare i la família, resguardat en la intemporalitat de la mort.
L'eloqüència de Josep, la seva habilitat i la seva atractiva aparença contribueixen al seu ràpid ascens. Després de la mort de Mont-Kaw, el succeeix com a alcalde del palau. Sota l'hàbil gestió de Josep, la casa de Putifar va prosperar i la seva riquesa va augmentar.
El mateix Putifar va ser castrat de petit pels seus pares, els germans Huij i Tuij (tot i que no se'n fa cap menció al relat bíblic). D'aquesta manera, el seu fill va ser netejat de l'estigma del matrimoni incestuós i se li va obrir una carrera com a cortesà. Com a Gran Eunuc del faraó, un dels cortesans més poderosos, imponent en estatura i majestuós en aparença, és tanmateix seriós i reservat. De la mateixa manera que el seu estatus d'eunuc el fa apte per a un matrimoni purament nominal, també els seus càrrecs a la cort són títols essencialment buits. Malgrat el seu físic poderós i els seus títols magnífics, Putifar depèn de la discreció i el respecte dels que l'envolten.
L'esposa de Putifar, que en la novel·la de Mann sabem que es diu Mut-em-Enet —a diferència de la Bíblia—, està comprensiblement decebuda pel seu matrimoni no consumat. Durant tres anys, Mut-em-Enet s'acosta a Josep amb una obertura creixent, impulsada pel seu desig no satisfet, que es fa cada cop més intens i finalment esclata obertament. La història culmina amb la coneguda escena del dormitori; Josep fuig, deixant la seva peça de vestir amb l'esposa de Putifar.
En tornar, Putifar condemna Josep, acusat falsament d'agressió sexual, a la presó. Per segona vegada, Josep cau "al pou".Josep a Egipte
IV. Josep el Proveïdor "Josep el Proveïdor" conclou la tetralogia. Josep aconsegueix interpretar el somni del faraó sobre les set vaques grasses i les set vaques magres; les set espigues de blat plenes i les buides. En la conversa següent, el déu-rei —a la narració de Thomas Mann qui assumeix el paper de faraó és Amenhotep IV/Akhenaton— reconeix Josep com el seu igual i eleva el presoner a la categoria de representant seu. Josep és l'encarregat del sistema fiscal d'Egipte i del seu subministrament d'aliments.
La identificació del faraó a la novel·la de Josep amb Akhenaton és narrativament i dramàticament important per a Thomas Mann perquè pot establir un paral·lelisme entre el monoteisme d'aquest amb la creença d'Abraham en un sol Déu i, per tant, amb el monoteisme jueu posterior.
Mitjançant una hàbil reorganització del país, Josep no només pot reunir prou provisions per fer front a les fams periòdiques, sinó que, a més, aconsegueix sotmetre al faraó la noblesa altiva del regne. Quan esclata una fam particularment prolongada, els pobles dels voltants també poden sobreviure gràcies a la previsió de Josep. Els germans de Josep també es veuen obligats a anar a Egipte a comprar gra. Després d'algunes bromes als seus germans, abans hostils, el poderós ajudant del faraó es revela i els perdona. Jacob i els seus seguidors, el poble d'Israel, poden establir-se a la terra de Gosen.Josep el Proveïdor
Interpretació La tradició bíblica tal com es reflecteix a la tetralogia de Josep La Bíblia relata la història de Josep dins la tradició dels patriarques Abraham, Isaac i Jacob. Abraham és l'oncle de Lot, Isaac el pare de Jacob, i Jacob i Esaú són germans.