Ricard Roda i Nicolás (13 de novembre de 1931, Barcelona – 18 de novembre de 2010, la Seu d'Urgell) fou un saxofonista, clarinetista, flautista i pedagog català, considerat un dels pioners del jazz modern a Catalunya."Fallece el saxofonista Ricard Roda", Noticias Clave, 17 de novembre de 2010. Va destacar per la seva trajectòria interpretativa i per la seva tasca docent."Ricard Roda – Asteriscs", Fresh Sound Records.
Trajectòria musical Ricard Roda es va formar musicalment al Conservatori de Barcelona, on va coincidir amb el pianista Tete Montoliu."Daily Dose Of Jazz… Ricard Roda", Notorious Jazz, 13 de novembre de 2024. Va començar a tocar jazz el 1947 i, el 1948, als 17 anys, va entrar a formar part de l'Orquestra Crazy Boys. Durant els primers anys de la seva carrera va treballar en orquestres de ball i formacions musicals diverses, una pràctica habitual entre els músics de l'època per tal de garantir la seva subsistència."Ricard Roda", Discogs. Va viure a Premià de Mar i a Pineda de Mar, abans d'establir-se a la Seu d'Urgell."Adéu a un gran saxo". El Punt Avui, 15 de novembre de 2010.
L'any 1954 es va enrolar a l'orquestra Habana Cuban Boys d'Armando Oréfiche, amb la qual va recórrer diverses ciutats.Roca, Roger. "Justicia para un «jazzman»". El Periódico, 9 de gener de 2011. Després dels concerts, participava en jam sessions amb músics locals, entre els quals Tete Montoliu. Aquestes sessions van ser el caldo de cultiu de la comunitat jazzística que posteriorment es va instal·lar al club Jamboree (1960-1968).
Paral·lelament, va desenvolupar una intensa activitat com a intèrpret de jazz. Mentre treballava al club Jamboree de Barcelona, va tenir l'oportunitat de tocar amb músics internacionals de visita com Tony Scott, Art Farmer i Lucky Thompson. També va tocar amb l'orquestra de Lluís Rovira a Itàlia, Suïssa i Egipte.
A la dècada de 1960, Roda es va consolidar en l'escena jazzística barcelonina, especialment gràcies a la seva vinculació amb el club Jamboree, un dels espais de difusió del jazz a la ciutat. Al llarg de la seva carrera, va col·laborar amb diversos artistes vinculats a la Nova Cançó, com ara Lluís Llach, Joan Manuel Serrat i Marina Rossell, aportant-hi el seu estil característic. També va tocar amb Liza Minnelli i La Trinca.
Des de 1974, va formar part de l'Orquestra Mirasol, vinculada al moviment del so laietà, que integrava influències del jazz, el rock i la música tradicional. Així mateix, va treballar en orquestres dirigides per Xavier Cugat i Frank Pourcel.
L'any 1985 va fundar Roda de Saxos, un projecte pedagògic i artístic orientat a la formació de joves músics i a la difusió del repertori per a saxòfon."Roda de Saxos", Jazz Terrassa, febrer 1999. El grup va adquirir notorietat el 1987, any en què va obtenir un segon premi en el Concurs Internacional del Festival de Jazz de Sant Sebastià. El grup va actuar en programes televisius com lÀngel Casas Show (TV3), Música Golfa (TVE) i La Palmera (TV2), i en festivals a Palma, Madrid, Logroño, Figueres, Mataró, Sabadell i Manresa.
La trombosi cerebral li va sobrevenir el gener de 1996, poc abans d'actuar amb el seu quartet al restaurant Tibet de la carretera del Carmel."Una conversa pendent". El Punt Avui, 16 de novembre de 2010. La malaltia va afectar greument la seva activitat musical i li va impedir tocar. Malgrat això, va continuar vinculat al món de la música i a la pedagogia durant els seus darrers anys. Va morir el 18 de novembre de 2010 a la Seu d'Urgell víctima d'un infart. El seu funeral es va celebrar a l'església de Santa Magdalena de la Seu d'Urgell.
El 2011 es va publicar el disc Asteriscs, que recull les poques gravacions de jazz que Roda va fer en vida, incloent-hi tres temes amb Tete Montoliu i el seu quartet.
Reconeixements Va rebre el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya l'any 1993 en reconeixement a la seva trajectòria artística i a la seva contribució al desenvolupament del jazz al país. També va rebre els premis de l'AIE i Arc, entre altres distincions. Quan l'AIE li va organitzar un festival d'homenatge després de la malaltia, Roda es confessava "una mica avergonyit però no menys agraït" per ser el centre d'atenció. El 2011, un any després de la seva mort, el Festival de Jazz de Terrassa li va dedicar l'edició del seu 30è aniversari."2011. 30è FJT – Una edició d’aniversari dedicada a la memòria de Ricard Roda", Jazz Terrassa. Els membres de l'Egara Saxofon Quartet li van retre homenatge el 2016."El Terrassa Música Moderna col·labora amb el Barnasants i el Festival de Jazz", aldia.cat, 1 de febrer de 2016.
Discografia destacada Nits de Jazz al Jamboree (Edigsa, 1968) – amb Ricard Miralles (piano), Enric Ponsa (contrabaix) i Joan Josep Tudurí (bateria). Inclou els temes: Asteriscs, Stella by Starlight, On Green Dolphin Street, Kelly Blues (amb flauta), Theme for Ernie, C.T.A. i Solar."Ricard Roda / Ricard Miralles / Enric Ponsa / Joan Josep Tudurí – Nits De Jazz Al Jamboree", Discogs. Asteriscs (Fresh Sound, 2011) – edició que inclou les gravacions de 1968 (els mateixos temes) més tres bonus tracks gravats el novembre de 1958 amb Tete Montoliu al piano: Bernie's Tune, Walkin i Fine And Dandy.
Referències
Categoria:Saxofonistes catalans Categoria:Clarinetistes catalans del sud Categoria:Flautistes catalans