Veronica montana, la verònica de muntanya és una planta amb flors del gènere Veronica que actualment s'inclou dins de la família de les plantaginàcies. És una espècie de distribució euroasiàtica que viu en boscos caducifolis, normalment fagedes. Als Països Catalans no és gaire comuna però se la pot trobar al nord de Catalunya. Rarament, davalla una mica cap a les comarques humides submediterrànies.
Descripció Totes les veròniques són bastants semblants, amb les fulles oposades i les típiques flors petites, amb quatre pètals soldats a la base, dels quals un és més petit, de color lilós, amb les venes tenyides de color més fosc, més o menys agrupades en un raïm. Uns dels caràcters bàsics que conve mirar per a determinar correctament cada espècie és la posició d'aquest raïm: (deixant de banda a les espècies d'ambients aquàtics o les plantes d'alta muntanya en les quals no ens cal fixar-nos tant en aquest caràcter) V.officinalis, V.montana, V.austriaca, V.chamaedrys i V.urticifolia viuen sobretot a l'estatge montà i presenten les flors reunides en un raïm que surt a l'axil·la de les fulles, de manera que l'eix principal de la tija acaba amb fulles i no amb flors.
La verònica de muntanya es diferencia de les altres per que és la que té el pecíol més llarg (7-15 mm). És una herba perenne amb la rabassa poc llenyosa que pot arribar a fer mig metre de llarg, encara que és reptant i arrela als nusos i només finalment ascendent. Les tiges són pubescents, amb pèls robustos i relativament llargs, alguns glandulífers tot al voltant de la tija. Les fulles són oposades, ovades i fortament dentades. Les capsules són arrodonides, ciliades per les vores i més llargues que els sèpals.
Es podria arribar a confondre amb Veronica officinalis, però les dents de les fulles són més profundes, els raïms tenen menys flors (2-9) que tenen els pedicels més llargs (5-8 mm).
També s'assembla bastant a Veronica chamaedrys però aquesta té els pèls distribuïts només en dues cares oposades de la tija i les fulles són sèssils (sense pecíol) i més peludes.
Hàbitat i distribució És una espècie que viu en boscos caducifolis humits d'una gran part d'Europa i que té encara algunes poblacions en ambients favorables del Nord d'Àfrica. A la península Ibèrica es pot trobar principalment a la part nord, des de Galícia fins a Girona. Baixa un xic cap a Portugal, la Rioja o Segovia. Als Països Catalans creix sobretot als indrets on hi ha fagedes o avetoses tant a la part del Pirineu central (Vall d'Aran, Alta Ribagorça i Pallars Sobirà), com a les comarques de Girona i Barcelona: Montseny, Collsacabra, la Garrotxa, Capçaleres del Ter i del Freser, L'Albera... Rarament baixa cap al domini dels boscos submediterranis més humits, com castanyedes, rouredes o suredes, cap el Montnegre-Corredor, el Pla de l'Estany o fins i tot al sectors més ombrívols de Collserola. És bastant rara fora de la Vall d'Aran.
Taxonomia Veronica montana va ser descrita inicialment per Linné el 1755.
Referències
Categoria:Veronica