miniatura|Noia romana, ca. 50 dC Les nenes a l'Antiga Roma (llat. puellae) constituïen un grup social definit per la seva edat, el seu estatus jurídic (lliures o esclaves) i la seva pertinença familiar. La seva experiència vital estava marcada per l'autoritat paterna (Patria potestas), la tutela, les expectatives de matrimoni precoç en alguns sectors i, en el cas de l'esclavitud, per una major exposició a l'explotació laboral i sexual.

Naixement El naixement d'una nena a l'antiga Roma formava part d'un procés social, familiar i jurídic que determinava la seva integració dins la família i la comunitat. Les fonts literàries, mèdiques i epigràfiques permeten conèixer diferents aspectes relacionats amb el part, els rituals inicials i les primeres cures de les nenes. Alguns autors de l'antiguitat van intentar explicar l'origen del sexe del nadó. Diverses teories afirmaven que les nenes es formaven a la part esquerra de l'úter o que eren resultat d'un desenvolupament considerat menys perfecte que el dels nens. Aquestes idees provenien sobretot de la medicina i de la filosofia gregues, que influïren en la manera com els romans interpretaven el cos i la reproducció. miniatura|Una llevadora en un part a l'antiguitat. Science Museum, London.

El part El part tenia lloc habitualment dins la casa familiar i era considerat un moment de risc per a la mare i per al nadó. La major part de les persones presents eren dones. Entre elles destacava la comadrona o obstetrix, encarregada d'assistir el part i de comprovar l'estat del nadó després del naixement. El moment del part estava relacionat amb pràctiques religioses i creences protectores. Es demanava ajuda a divinitats relacionades amb el naixement, especialment Juno Lucina. Aquestes creences formaven part de la vida quotidiana i reflectien la importància social del naixement dins la família romana.

Acceptació del nadó dins la família Després del naixement, la situació del nadó depenia del paterfamilias, que tenia l'autoritat legal sobre la família. L'acceptació del nadó significava la seva incorporació a la domus. Aquesta decisió formava part de les prerrogatives jurídiques del pare dins l'estructura familiar romana.

La imposició del nom La nominis impositio era la cerimònia en què s'imposava el nom al nadó. Aquest ritual es celebrava durant el dies lustricus. En el cas de les nenes tenia lloc vuit dies després del naixement, mentre que en els nens es feia el novè dia. La cerimònia incloïa rituals religiosos i marcava el reconeixement social del nadó dins la família.

Registres de naixement Durant l'època imperial (Imperi Romà) es documenta l'existència de registres oficials de naixement. Els pares podien declarar el naixement davant autoritats públiques, indicant el nom i la data. Aquest registre també podia incloure nenes nascudes lliures dins una família romana. |miniatura|Representació de dona alletant. Fresc procedent de Pompeia. Segle I a. C. Museo Archeologico Nazionale di Napoli, Nápoles.

Les primeres cures i lactancia Els primers moments després del naixement incloïen diverses cures inicials. Entre elles hi havia el primer bany del nadó, un moment representat en algunes imatges i sarcòfags romans. Aquest gest tenia un significat pràctic i simbòlic dins els primers rituals de vida. La lactància podia ser realitzada per la mare o per una nodrissa (nutrix). Les nodrisses eren contractades en alguns casos, per exemple quan la mare no podia alletar o quan la família ho decidia. Aquesta pràctica apareix documentada en diverses fonts.

Persones que participaven en la criança de la nena La criança d'una nena implicava diferents persones de l'entorn familiar i domèstic. Entre elles hi havia nodrisses, nutritores i altres cuidadors que convivien amb la nena durant els primers anys de vida. Alguns epitafis mostren l'existència de relacions afectives entre les nodrisses i els infants que cuidaven. També podien participar en la seva educació inicial altres dones de la família, com la mare o altres parentes, dins l'espai domèstic de la domus.

La formació i educació femenina al món romà L'educació de les nenes a l'antiga Roma estava condicionada pel fet que acabarien sent esposes i mares, fet que determinava tant els continguts com els límits de la seva formació. Aquesta educació combinava dues dimensions complementàries: una possible educació intel·lectual per a algunes nenes i l'aprenentatge dins de la llar dels rols tradicionals femenins, incloent funcions domèstiques i morals pròpies de la futura matrona romana. Les fonts sobre aquest tema són escasses i solen centrar-se sobretot en famílies de classe alta, ja que la majoria dels textos antics s'ocupaven més de l'educació dels nens. Tot i això, permeten entendre com es preparava a les nenes per assumir els seus futurs rols socials.

L'educació inicial i la influència de la llar miniatura|Cornelia, mare dels gracos. 1785. Angelica KauffmannSuïssa. Durant els primers anys de vida, l'educació de les nenes no devia diferir gaire de la dels nens, però sempre estava orientada cap al seu futur paper social. La vida dels infants transcorria principalment en l'àmbit domèstic i sota la protecció dels pares, on rebien les primeres normes que els prepararien per ser adults. Els nens estaven destinats a ocupar un paper rellevant en la societat i en assumptes cívics, mentre que les nenes es preparaven per desenvolupar rols femenins tradicionals, més centrats en la llar i en la família. Les nenes rebien instrucció de les mares i altres dones adultes, que els ensenyaven tant normes de conducta com habilitats pràctiques: Normes de conducta i instrucció moral. Habilitats pràctiques per gestionar la llar conjugal. Coneixements bàsics per actuar en alguns espais cívics o públics, quan fos necessari. Aquesta educació permetia a les nenes comprendre que la seva funció social seria ser una esposa lleial i fidel i una mare educadora, però també incloïa preparació per actuar en certs assumptes públics o espais cívics propis d'homes, segons la situació i les capacitats individuals. La combinació d'instrucció moral i pràctica consolidava l'ordre patriarcal, ja que orientava les nenes cap a un model social preestablert.

Diferències entre nens i nenes en la infància Ja des de petits existien diferències clares entre nens i nenes pel que fa a activitats i joguines. Les nenes es relacionaven més amb nines, la qual cosa reflectia la imitació infantil del model de la mare i el procés de preparació per a la vida familiar. Els nens, en canvi, preferien jocs més competitius, orientats a la pràctica de destreses que podrien ser útils en la vida pública o militar. Les excavacions arqueològiques, especialment en sepultures, confirmen la presència de nines, a vegades articulades, elaborades amb una gran varietat de materials com drap, terra cuita, ivori, fusta o cera. La majoria, però, eren confeccionades amb drap. Aquestes diferències reflecteixen un model educatiu en què els infants començaven a interioritzar el que se'n esperava segons el seu sexe, tant en l'àmbit domèstic com en les seves activitats lúdiques. miniatura|321x321px|Fresc romà d'una donzella llegint un text, Quart Estil pompeià (60–79 dC), Pompeia, Itàlia

L'educació formal: l'escola A partir dels set anys, alguns infants podien assistir al ludus litterarius, l'escola elemental romana, on s'ensenyava lectura, escriptura i aritmètica. En aquesta etapa inicial, la formació de nens i nenes no era gaire diferent. Les nenes que tenien accés a l'escola eren generalment filles de famílies urbanes i acomodades que podien permetre's pagar aquesta educació, mentre que moltes altres aprenien principalment dins de la llar.

Els cicles educatius estaven separats per etapes. En la primera etapa, s'ensenyava l'abecedari, gramàtica i retòrica bàsica, sense gaire distinció de sexe. Quan es completava aquest cicle, els nens continuaven la seva educació en nivells superiors, especialment en retòrica, mentre que moltes nenes abandonaven l'escola per començar els preparatius pel matrimoni. Només algunes nenes de classes socials elevades podien allargar els estudis mitjançant preceptors privats o mestres particulars, que els proporcionaven coneixements més avançats i instrucció moral i cultural.

En alguns casos, els elogis funeraris destacaven que les joves havien estat instruïdes o dedicades a l'estudi, fet que podia aportar prestigi a la família. Aquesta educació avançada permetia a les nenes de famílies elitistes tenir una formació més completa, tot i que l'orientació principal seguia sent la moral i les virtuts pròpies de la matrona romana.

Formació moral i valors La formació de les nenes continuava centrant-se sobretot en els valors i virtuts associats al model ideal de dona romana (Dona a l'antiga Roma). Des de petites, mares i nodrisses transmetien les tradicions familiars i els principis morals que havien de guiar la seva conducta. Entre les virtuts més valorades hi havia: La modèstia, la pudicitia, la verecundia i la pietas. La castedat abans del matrimoni. La fidelitat al marit i la dedicació a la família. A través d'aquesta educació, les nenes aprenien a assumir el seu rol social, reforçant l'ordre patriarcal i preparant-se per la vida adulta dins del nucli familiar. miniatura|Una puntada en el temps (Pensaments ociosos), 1898. John William Godward.

Aprenentatge domèstic i habilitats pràctiques L'educació femenina incloïa l'aprenentatge de tasques domèstiques, especialment el treball de la llana (era una de les principals tasques lligades a la llar i al model que definia el prototip de matrona romana, ja que era característic d'una dona laboriosa i estalviadora) i l'organització de la casa. Aquestes activitats simbolitzaven el paper tradicional de la dona dins de la societat romana i eren essencials per a la seva futura funció com a matrona.

La combinació de formació cultural, instrucció moral i habilitats pràctiques preparava les nenes per complir plenament el seu rol dins de la família i per transmetre els valors i normes de la societat romana a la seva pròpia descendència.

Així doncs, des de la més primera infància, les filles de família durien a terme activitats que es practicaven a l'àmbit domèstic i que realitzaven conjuntament amb les mares com amb altres dones properes a elles. Les nenes eren educades de manera diferent respecte als fills homes, sota valors patriarcals que lligaven el gènere femení amb allò tradicional i la llar, fomentats per costums i models de dones de famílies imperials o comares romanes.

Religió i infància femenina a la Roma antiga miniatura|Hector Leroux. 1900. Inauguració d'una vestal.La participació de les nenes en la religió romana i la seva presència en la vida cultural no es va limitar únicament a l'observació passiva. La infància femenina va intervenir en pràctiques religioses públiques i privades, i el seu paper va estar condicionat per factors com el sexe, l'edat, l'estatus jurídic i la posició social. La seva participació també s'ha vinculat als ideals de puresa sexual, innocència i mediació entre la comunitat i la divinitat, així com a la funció socialitzadora de la religió en la formació de les futures dones adultes i mares.

El sacerdoci vestal