miniatura|Centre Cultural Agostinho Neto de Catete, a la província de Bengo La cultura d'Angola, un estat al sud d'Àfrica, es refereix sobretot a les pràctiques culturals observables dels seus 27.000.000 habitants (el 2017).
Llengües i pobles miniatura|Mapa dels pobles d'Angola Al costat de portuguès colonialista (71%) i oficial, i amb peculiaritats (portugués d'Angola), a Angola es parlen unes cent llengües, sobretot llengües bantus, però també llengües khoisànides. La llengua africana més estesa és l'umbundu (23%), elkongo (8-9%) i kimbundu (8%), llengües dels grups ètnics predominants.
Els grups ètnics més grans d'Angola són: Ovimbundu, kongo, ambundu, chokwe, nyaneka, ngangela...
Tradicions Religions Religions tradicionals africanes, animisme, fetitxisme, deïtats tutelars, mitologies africanes Religió a l'Àfrica, antropologia de la religió Cristianisme a l'Àfrica, islam a l'Àfrica, islam radical a l'Àfrica subsahariana Religió a Angola, Religions d'Angola Cristianisme (70-75%) Catolicisme (45-50%), Església catòlica a Angola Protestantisme (20-25%), incloent-hi l'evangelisme (amb el tokoisme), l'anglicanisme, el metodisme i l'adventisme (inclòs José Julino Kalupeteka) Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (1.046 d'adeptes declarats el 2012) Església Kimbanguista, Església Universal del Regne de Déu Religions molt minoritàries Islam a Angola (0,5%) Bahaisme, bahaisme a Angola (2.000 el 2005) Hinduisme Religions tradicionals africanes (5-15%)
Símbols Escut d'armes d'Angola Bandera d'Angola Himne nacional: Angola Avante Lema estatal: Virtus Unita Fortior (llatí), la unitat és la força Animal nacional: antílop sabre
Pràctiques Les pràctiques socials, els rituals i els les festes formen part (en part) del Patrimoni cultural immaterial de la humanitat.
Angolanitat, identitat estatal angolesa
Festes +Dies festius Data Observacions 1 gener Any Nou Ano Novo 4 de gener Dia dels Màrtirs de la Repressió Colonial Dia dos màrtirs de la repressió colonial 25 de gener Dia de Luanda Dia de Luanda Només a Luanda 4 de febrer L'inici de la lluita armada Inici de l'armada de lluita 8 de març Dia de la Dona Dia de la Dona 27 de març Dia de la Victòria Festa de Vitòria 4 d'abril Dia de la Pau i la Reconciliació Nacional Dia da Paz i da Reconciliação Nacional Divendres Sant Sexta Fira de Santa 1 maig Dia del Treball Dia del Treball 25 de maig Dia d'Àfrica Dia d'Àfrica El dia de la fundació de l'Organització de la Unitat Africana el 1963 1 juny Dia dels Nens Dia dels Nens 17 de setembre Aniversari del president Neto Aniversari del president Neto Agostinho Neto és el fundador de la República d'Angola 2 de novembre Dia dels Morts Festa de Finats 11 de novembre Dia de la Independència Dia de la Independència Festa Nacional 25 de desembre Nadal Natal Quan un dia festiu cau en diumenge, el dilluns següent és dia festiu. (Aquest sistema s'emprava fins que el president João Lourenço arribà al poder. De llavors ençà, quan un dia festiu cau en diumenge, ja no es trasllada al dilluns següent.)
Vida social Família Mutilació genital femenina Drets LGBT a Angola
Societat Angolanitat Paraula, arbre de paraules Llista d'angolesos (en)
Història Abans de l'arribada dels colonialistes europeus, els grups humans vivien de manera tradicional. La propietat privada no existia pas; el capital (agrícola, miner) era en mans de la tribu. Durant una guerra, la tribu s'apoderava dels captius. Un esclau fugitiu podia ser acollit per un altre cacicat, però estava a la seua mercé. Una persona sola, sense clan ni tribu, no era pas res. La gent vivia en cabanes.
Durant la colonització del segle XIX, els portuguesos van construir les primeres ciutats i residències permanents reservades als colons blancs. Les ciutats encloïen una "ciutat europea" i una "ciutat indígena". Les desigualtats entre els barris de les ciutats encara són visibles hui.
Els portuguesos van construir algunes escoles, però fou sobretot durant la Guerra de la Independència (1961) que l'occidentalització s'hi accelerà (les taxes de matrícula escolar van augmentar del 4% al 15%), i la independència reforçà encara més aquest fenomen. En un dels estats més pobres del món, molts llauradors i dones encara caminen descalços i mig nus, fins i tot a Luanda, mentre que els nous rics que van heretar el poder dels colonialistes cursen estudis universitaris i segueixen com més va més la moda brasilera (ràdio, televisió, roba).
Com en molts estats en creixement, els hòmens treballen fora de casa i les dones són les responsables de la llar i de la criança dels fills. Les xiquetes rarament van a l'escola. Les famílies són nombroses. La societat ha estat destrossada per la guerra civil: hi ha molts orfes, ferits greus i ex-xiquets soldats. El sistema educatiu és inadequat i depén de l'ajut internacional.
Des de la independència, el Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola ha mantingut el poder polític, i alguns membres de l'elit han pres el control de l'economia estatal. El grup ètnic governant es compon per una gran majoria d'umbundu, una minoria de mestissos i uns quants kongos.
Educació miniatura|Escola a Angola Abans del segle XX, els africans transmetien els seus coneixements (medicina, fusteria, agricultura...) dins les famílies, els clans i els pobles.
Els colons portuguesos hi construïren les primeres escoles primàries. En el moment de la independència, la taxa de matrícula escolar entre els joves era del 15%. De llavors ençà, les organitzacions internacionals d'ajut i en especial el Vaticà hi han construït moltes escoles primàries i secundàries.
Diversos Drets humans a Angola
Gastronomia miniatura|Venda d'aliments a la vora del camí miniatura|Corball a la planxa servit amb moniatos i plàtans bullits
Cuina Cuina africana
Literatura La literatura actual a Angola pertany a la literatura lusòfona colonial (lusofonia)..
Obres Mayombe (Pepetela) Antologia da poesia negra de expressão portuguesa (1958) (Mário Coelho Pinto de Andrade) Els orígens del nacionalisme africà (1997) (Mário Coelho Pinto de Andrade) Sagrada esperança (Agostinho Neto) Yaka (Pepetela) A morte do Velho Kipacaça (Boa Ventura Cardoso) A geração da utopia (Pepetela) O ano do cão (Roderick Nehone) Quem me dera ser onda (Manuel Rui Monteiro) Viu a Tarrafal de Santiago (António Jacinto) Terra morta (Castro Soromenho) Viriato da Cruz - Poemes Espíritos e ritos angolanos (1958-1975) (Oscar Ribas) Contos tradicionais angolanos (1967-1989) (Oscar Ribas) O vendedor de passados (José Eduardo Agualusa) Bon dia, camaradas (Ondjaki)
Altres idiomes Literatura en kongo, lloc d'ELLAF.
Arts visuals miniatura|Màscara Pwo (Chokwe)Chazen Museum of Art, Université du Wisconsin à Madison.
Art africà tradicional
Escultura Sobre fusta. Art tribal chokwe Art tribal yombe
Disseny gràfic Com passa amb la majoria de l'art africà, les màscares de fusta i les escultures angoleses, en particular l'art de la màscara blava angolesa, no són solament activitats creatives estètiques. Tenen un paper important en les cerimònies culturals, i representen la vida i la mort, el pas de la infantesa a l'edat adulta, o la celebració d'una nova collita.
Els artesans angolesos treballen amb fusta, bronze, vori, malaquita o ceràmica per a crear escultures. Cada grup ètnic té la seua pròpia forma d'art. L'escultura més famosa de l'art angolés és el Pensador de Chokwe, una obra mestra d'harmonia i simetria de línies. El poble lunda-chokwe, al nord-est d'Angola, també és conegut per les seues arts visuals. Altres aspectes típics de l'art angolés són:
La màscara femenina Mwnaa-Pwo, utilitzada pels ballarins masculins en els seus rituals de pubertat les màscares policromes de Kalelwa emprades durant les cerimònies de circumcisió Les màscares de Cikungu i Cihongo evoquen imatges de la mitologia de Lunda-Cokwe. Dues figures clau en aquest panteó són la princesa Lweji i el príncep civilitzador Tschibinda-Ilunga.
miniatura|Museu Nacional de l'Esclavitud de Luanda
Cinema Cinema d'Angola
Les pel·lícules es van rodar durant l'època colonial: Feitiço do imperio, pel·lícula de Lopes Ribeiro, 1940 Un italiano em Angola Directors: Zézé Gamboa, Sarah Maldoror.
Referències